Paraules patrimonials i cultismes en el llatí d’Hildegarda
Characters:
Theme: El lèxic de la ciència
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Personal, social and learning to learn competence
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Latin > 4th ESO > Latin and plurilingualism
Enunciation
Aquest text forma part d'un dels llibres de l'abadessa Hildegarda de Bingen. Va ser una dona molt sàvia que, a més d'escriure sobre temes religiosos, també va escriure llibres de caràcter científic, com el Liber simplicis medicinae sive Physica (1151-1158), que tracta sobre les qualitats curatives de tot el que ens envolta en la naturalesa. Alguns dels seus consells ens poden semblar ingenus i sense fonament científic, però cal situar-los en el context de la seua època, el segle XII, quan aquest tipus de tractats eren la "ciència" del moment. Hi ha altres consells que encara hui es transmeten en la fitoteràpia (teràpia a partir de les plantes), encara que no puguen arribar a substituir la farmacologia avançada actual.
Llig aquest fragment del Liber tertius, De arboribus, i realitza les activitats següents:
De Palma.[1] Palma calida est et humida. [2] Homo autem qui pleurisim habet, de cortice, et de ligno, et de foliis eiusdem arboribus contundat, et succum exprimat, et in calido va vindre saepe bibat et curabitur. [3] Set et fructum eiusdem arboribus saepe comedat, et pleurisim in ipso compescit.
https://www.hs-augsburg.de/~harsch/Chronologia/Lspost12/Hildegard/hil_phy3.html#061
1) Amb ajuda del vocabulari, tradueix el text.
Autem: quant a
Pleuresis,-is (del grec, pleura: costelles): pleuresia o pleuritis, inflamació de la pleura, membrana que recobreix els pulmons.
Habere: tindre
Lignum,-i (n.): fusta
Eiusdem arboribus: del mateix arbre (forma gramaticalment incorrecta, potser a propòsit per a simular la seua ignorància).
Contundere: triturar.
Saepe: amb freqüència.
Curabitur (futur passiu de curar): serà curat, es curarà.
Set: però.
In ipso: amb això.
Compescere: reprimir, detindre.
2) Determina, atenent la seua evolució en català, les paraules patrimonials i els cultismes:
calida > càlida
pleurisim > pleuresia
ligno > llenya
cortice > escorça
folia > fulla
succum > suc
vino > vi
fructum > fruit
3) Analitza els canvis fonètics que han patit les paraules patrimonials en espanyol.
4) Pensa cultismes amb l'arrel de succus, cortice, folia, fructum, lignum.
5) A vegades, la veu llatina es va introduir molt prompte en valencià, va evolucionar semànticament i fonèticament, i més tard aquesta mateixa veu llatina es va tornar a introduir en l'idioma amb la seua forma i significat originaris donant lloc a un doblet: un ètim llatí que ha donat lloc a una veu patrimonial i a un cultisme.
De calidus,-a,-um també existeix el doblet patrimonial, quin és?
Observations and context
Hildegarda va nàixer i va viure en el Sacre Imperi Romanogermànic (Alemanya).
Va rebre una forta influència de la seua mestra, la anacoreta Jutta von Sponheim, i al seu torn va transmetre un model similar de tutoria i lideratge a les seues deixebles, entre elles la noble Ricardis de Stade.
Va ser coetània de la monja i abadessa Hitda de Meschede que va il·lustrar un evangeliari, conegut com els “Evangelis de l'abadessa Hitda de Meschede” o el “Codex Hitda”, obra realitzada en Colònia i de les més destacades d'aquesta ciutat-escola; també va ser coetània d'Elisabet de Schönau, mística benedictina alemanya i Cristina de Markyate, mística anglosaxona.
Segons Gerda Lerner, "les van seguir les místiques beguins Maria de Oignies, Hadewijch d'Anvers, Matilde de Magdeburg i les extraordinàries monges de Helfta, el misticisme de les quals va tenir el seu auge a la fi del segle XIII. El segle XIV va portar l'aparició del misticisme femení a Holanda, Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia. Amb l'expansió de la caça de bruixes i el començament de la Reforma va haver-hi una brusca caiguda en el nombre de dones santes, seguida per un constant declivi." Margareta i Christina de Ebner, Brígida de Suècia (segle XIV) o la seua filla Santa Caterina de Suècia són només algunes de la llarga llista de místiques que han destacat al llarg de l'Edat mitjana.
A Hildegarda von Bingen se la pot considerar també un precedent de futures grans místiques com Santa Caterina de Siena o Santa Teresa d'Àvila.
Per la seua banda, el segle XII va ser singularment brillant en la creació femenina i entre les seues contemporànies es compten la filòsofa i abadessa Heloïsa de Paraclet; Herrada de Landsberg; la gran escriptora dels Lais, Maria de França; les poetes andalusíes Hafsa ar-Rakuniyya o Nazhum ibn Al Qalai , entre altres; les trobadores com la Comtessa de Dia o Azalais de Porcairagues, entre altres més; Anna Comnena, princesa bizantina autora de La Alexiada; Trotula de Salern, la gran científica medieval; Elisava, la brodadora, artista romànica; Elionor d'Aquitània, la gran reina; Clarícia, il·lustradora o Guda de Weissfauen, il·luminadora de manuscrits i miniaturista, que són algunes de les destacades figures d'aquest segle. Destaquem també la influència que deixa Hildegarda entre les monges benedictines de Girona, que teixeixen el Tapís de la Creació, una de les joies de l'art romànic, inspirades en les seues idees teològiques.
Description
L'alumnat realitzarà la lectura i la traducció del text en llatí d’Hildegarda. Després, a partir del vocabulari del text, es treballen les paraules patrimonials i cultismes segons la seua evolució al català.