Activitat

Normativitzem el text?

Personatges:

Pilar Monzó Pons (Pilar Monzó de la Roca)

Tema: Errades ortogràfiques

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 4t ESO > Reflexió sobre la llengua

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llegiu a classe de forma dramatitzada l&rsquo;obra teatral de Pilar Monz&oacute; de la Roca La falta de Marieta. Pilar Monz&oacute; de la Roca va ser novel&middot;lista, dramaturga i sainetera durant la Segona Rep&uacute;blica, i t&eacute; un inter&egrave;s especial en els personatges femenins i les injust&iacute;cies que han de patir per la seua condici&oacute; de dones.&nbsp;
Tot seguit per parelles, treballareu de correctors. Heu de localitzar les errades del text de les 2 primeres escenes.
&ldquo;ESCENA I
Jaume.- El taller agranar&agrave;s, i els retalls te deixar&agrave;s.
Doloretes.- Sempre est&agrave; parlant tonteries... No t&eacute; gens de coneiximent.
Jaume.- No blasfemes, Doloretes. Tu no saps a lo que t&eacute; que arribar ton tio.
Doloretes.- Ni ganes. Lo que vull &eacute;s que deixe treballar a les xiques; i si el veig fent-li l&rsquo;amor a Vicenteta, el tanque en la cuina i no ix d&rsquo;all&iacute; en tot lo dia.
Jaume.- Sempre la mateixa can&ccedil;&oacute;&hellip; Perqu&egrave; a la xica li agraen els versos igual que a mi, i se tenim simpatia...
Doloretes.- No hi ha simpatia que valga; en esta casa, si no f&oacute;ra per mi, no se podria viure. La seua filla no servix per a mestra de taller...&nbsp; Encara com jo m&rsquo;he posat d&rsquo;encarreg&agrave;!
Jaume.- Les pobres xiques te tenen m&eacute;s por que a un bou solt.
Doloretes.- Tamb&eacute; fan m&eacute;s faena. I si vost&eacute; no les marejara, atra cosa seria.
Jaume.- Tinc jo la culpa de que elles sapien apreciar qui s&oacute;c jo?
Doloretes.- Qui ser&agrave; el pobre senyor?
Jaume.- Ja t&rsquo;ho diran els diaris quan jo me muiga: Don Jaime Valenciano, poeta, autor de aucas; de muchas comedias i de joguets viejos sense estrenar. 
Doloretes.- Vost&eacute; ensomia!
ESCENA II
(Mutis Doloretes. Entra Vicenteta)
Jaume.- Vicenteta!
Vicenteta.- Senyor Jaume!
Jaume.- No faig atra cosa m&eacute;s que pensar en tu.
Vicenteta.- En mi?
Jaume.- En qui havia de ser? &iquest;Qui com tu sent la poesia tan prop?
Vicenteta.- Ning&uacute;... Tota la meua vida la passaria fent versos. Jo no he naixcut per a viure en la prosa&hellip;
Jaume.- I t&rsquo;aufega l&rsquo;ambient, com a mi!
Vicenteta.- Ambient que obscurix els ensomis de color de Maria&hellip; Jo s&oacute;c feli&ccedil; en la ploma en la m&agrave;.
Jaume.- Vicenteta, no te compr&eacute;n ning&uacute; m&eacute;s que jo.
Vicenteta.- &Eacute;s veritat. El marit de ma germana em digu&eacute; l&rsquo;atre dia quan me va vore escrivint: P&rsquo;a que t&rsquo;ass&egrave;ssies de la ploma te tinc que posar una par&agrave; per a vendre gallines!
Jaume.- Infame! Has tingut algun novio, Vicenteta?
Vicenteta.- S&iacute;, senyor. Fa deu anys me parl&agrave; un xic ebaniste... Li vaig escriure un vers per a dir-li que s&iacute;. Un vers de quatre fulles i mitja... Despu&eacute;s de llegir el vers, ja no el vaig tornar a vore.
Jaume.- Se va morir d&rsquo;alegria?
Vicenteta.- Se n&rsquo;an&agrave; a Filipines, i m&rsquo;escrigu&eacute; desde all&iacute; diguent-me que se n&rsquo;havia anat tan lluny, p&rsquo;a que no l&rsquo;alcan&ccedil;aren els meus ripios.
Jaume.- Sols jo t&rsquo;admire!
Vicenteta.- Senyor Jaume! Qu&egrave; escriu ara?
Jaume.- El joguet que tinc que estrenar.
Vicenteta.- Estrene-lo el dia dels Reis, i tindr&agrave; m&eacute;s &egrave;xit.
Jaume.- Ja vorem&hellip; Passa... ca&ccedil;a... tomassa, carassa... No m&rsquo;agr&agrave;. Vicenteta, dona&rsquo;m una consonant per a passa.
Vicenteta.- Senyor Jaume, carabassa.
Jaume.- Com la mel ser&agrave; de dol&ccedil;a, venint de les teues mans. Vicenteta, les carabasses tenen rabo?
Vicenteta.- S&iacute;, senyor. Desde maig hasta setembre.
Jaume.- L&rsquo;&egrave;xit es segur... Despu&eacute;s de Escalante i vint o trenta m&eacute;s, despu&eacute;s de tots eixos i alguns atres, jo, el primer.
Vicenteta.- Si l&rsquo;estrena, mos t&eacute; que convidar.&ldquo;

Observacions i context

Tenim poca informació biogràfica sobre Pilar Monzó, però les cròniques periodístiques mostren l’èxit dels seus sainets a la València de preguerra; s’insereix en una tradició de dramaturgues contemporànies iniciada a finals del segle XIX amb Dolors Monserdà, Carme Karr, Caterina Albert/Víctor Català o Palmira Ventós/ Felip Palma, i nodrida fins a 1939 per autores com Carme Montoriol, Mercè Rodoreda, Empar Royo, Conxeta Ruiz, Elvira Urios o Vicenta Matalí. També coincideix en el temps amb dramaturgues en castellà de l’anomenada Edat de Plata, com ara María Teresa León o Concha Méndez.

Descripció

A partir del sainet de Pilar Monzó La falta de Marieta, ubicat en la Renaixença, l’alumnat canviarà les errades gramaticals, ortogràfiques i lèxiques per la forma correcta.

Competència específica 5: Expressió escrita i multimodal

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos