Normativitzem el text?

Llegiu a classe de forma dramatitzada l’obra teatral de Pilar Monzó de la Roca La falta de Marieta. Pilar Monzó de la Roca va ser novel·lista, dramaturga i sainetera durant la Segona República, i té un interès especial en els personatges femenins i les injustícies que han de patir per la seua condició de dones. 

Tot seguit per parelles, treballareu de correctors. Heu de localitzar les errades del text de les 2 primeres escenes.

“ESCENA I

Jaume.- El taller agranaràs, i els retalls te deixaràs.

Doloretes.- Sempre està parlant tonteries... No té gens de coneiximent.

Jaume.- No blasfemes, Doloretes. Tu no saps a lo que té que arribar ton tio.

Doloretes.- Ni ganes. Lo que vull és que deixe treballar a les xiques; i si el veig fent-li l’amor a Vicenteta, el tanque en la cuina i no ix d’allí en tot lo dia.

Jaume.- Sempre la mateixa cançó… Perquè a la xica li agraen els versos igual que a mi, i se tenim simpatia...

Doloretes.- No hi ha simpatia que valga; en esta casa, si no fóra per mi, no se podria viure. La seua filla no servix per a mestra de taller...  Encara com jo m’he posat d’encarregà!

Jaume.- Les pobres xiques te tenen més por que a un bou solt.

Doloretes.- També fan més faena. I si vosté no les marejara, atra cosa seria.

Jaume.- Tinc jo la culpa de que elles sapien apreciar qui sóc jo?

Doloretes.- Qui serà el pobre senyor?

Jaume.- Ja t’ho diran els diaris quan jo me muiga: Don Jaime Valenciano, poeta, autor de aucas; de muchas comedias i de joguets viejos sense estrenar.

Doloretes.- Vosté ensomia!

ESCENA II

(Mutis Doloretes. Entra Vicenteta)

Jaume.- Vicenteta!

Vicenteta.- Senyor Jaume!

Jaume.- No faig atra cosa més que pensar en tu.

Vicenteta.- En mi?

Jaume.- En qui havia de ser? ¿Qui com tu sent la poesia tan prop?

Vicenteta.- Ningú... Tota la meua vida la passaria fent versos. Jo no he naixcut per a viure en la prosa…

Jaume.- I t’aufega l’ambient, com a mi!

Vicenteta.- Ambient que obscurix els ensomis de color de Maria… Jo sóc feliç en la ploma en la mà.

Jaume.- Vicenteta, no te comprén ningú més que jo.

Vicenteta.- És veritat. El marit de ma germana em digué l’atre dia quan me va vore escrivint: P’a que t’assèssies de la ploma te tinc que posar una parà per a vendre gallines!

Jaume.- Infame! Has tingut algun novio, Vicenteta?

Vicenteta.- Sí, senyor. Fa deu anys me parlà un xic ebaniste... Li vaig escriure un vers per a dir-li que sí. Un vers de quatre fulles i mitja... Después de llegir el vers, ja no el vaig tornar a vore.

Jaume.- Se va morir d’alegria?

Vicenteta.- Se n’anà a Filipines, i m’escrigué desde allí diguent-me que se n’havia anat tan lluny, p’a que no l’alcançaren els meus ripios.

Jaume.- Sols jo t’admire!

Vicenteta.- Senyor Jaume! Què escriu ara?

Jaume.- El joguet que tinc que estrenar.

Vicenteta.- Estrene-lo el dia dels Reis, i tindrà més èxit.

Jaume.- Ja vorem… Passa... caça... tomassa, carassa... No m’agrà. Vicenteta, dona’m una consonant per a passa.

Vicenteta.- Senyor Jaume, carabassa.

Jaume.- Com la mel serà de dolça, venint de les teues mans. Vicenteta, les carabasses tenen rabo?

Vicenteta.- Sí, senyor. Desde maig hasta setembre.

Jaume.- L’èxit es segur... Después de Escalante i vint o trenta més, después de tots eixos i alguns atres, jo, el primer.

Vicenteta.- Si l’estrena, mos té que convidar.“