Observaciones y contexto
Les fonts ens donen a entendre que Timareta forma part d’un reduït nombre de dones artistes, entre les quals hi ha pintores i escultores: Anaxandra, Alcistena, Aristareta, Calipso, Iaia de Cízic, Helena d’Egipte i Olímpia. És una de les 999 dones de l’Heritage Floor que figuren en l’obra The Dinner Party de Judy Chicago (1979). En aquesta obra, el seu nom està associat al de la poetessa Safo de Lesbos, la qual alhora està representada com una de les 39 dones assegudes en l’Ala I de la taula de la instal·lació.
Artemisa d’Efes és una divinitat resultat del sincretisme amb altres divinitats: la Deessa Mare frígia Cíbele, la Potnia Theron, “Senyora de les bèsties”, cretense i l’olímpica filla de Zeus i germana d’Apol·lo, Àrtemis, que, al seu torn, va acabar amb el temps identificant-se amb Selene, la deessa grega de la lluna, i la Potnia Theron. La forma originària de Cíbele, Cíbele de Pesinunte, era un betil, una pedra negra d’origen meteorític. De fet, això és el que significa el seu nom Kybele, “caiguda del cel”. També l’Artemisa efèsia, la primera representació de la qual va ser molt probablement un xoanon, va ser representada per una pedra negra meteorítica. Aquests no són els únics casos en què una pedra negra d’origen celest és objecte d’adoració: la religió islàmica fa allò propi amb una pedra així situada en la Kaaba.
La obra de Timareta no ha arribat fins a nosaltres, però tenim notícies d’ella per les fonts literàries. Es tractava d’una imatge de la deessa Artemisa, realitzada sobre taula, que es guardava en el temple de la deessa a la ciutat jònia d’Efes.
Respecte als peduncles globulars que recobreixen part del seu pit i de la seua cintura hi ha diverses teories: una d'elles els interpreta com “mames múltiples” i, per tant, símbols inequívocs de la fecunditat de la deessa, associada a la fertilitat. Actualment, la crítica iconogràfica, basant-se en la falta de mugrons, relaciona les protuberàncies amb la representació dels testicles dels bòvids que se sacrificaven en les festes celebrades en el seu honor. Altra teoria recent relaciona tals protuberàncies amb la representació de manolls de dàtils o bellotes.
S'ha assignat al curs de 3r de l'ESO, en concret relacionada amb el Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència, però també podria relacionar-se amb el Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió, així com podria fer-se en els cursos de 1r, 2n i 4t de l'ESO en els mateixos blocs.
Descripción
L'activitat consisteix en fer un recorregut per les diferents representacions de les divinitats Cíbele, Potnia Theron, Selene i Àrtemis olímpica en l'art, per quant l'Artemisa efèsia resulta ser el sincretisme de totes elles, i se li proposa a l'alumnat crear la seua pròpia versió de la deessa d'Efes.
Respuesta
Documentos