Personatge

Octàvia

(la Menor)

Nola, 64 a. e. c. — Roma, 11 a. e. c.

Període d'activitat: 49 a. e. c. — 11 a. e. c.

Classificació geogràfica: Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Governants > Emperadrius / Reines / Nobles

Context de creació femenina

La societat patriarcal romana privava les matrones dels drets atorgats als homes, excloent-els de la política, la religió o la guerra. El seu espai quedava reduït a l'àmbit domèstic (criança dels fills i administració de la llar familiar). Eren utilitzades, com a objectes d'intercanvi, en matrimonis concertats.

Al final de la República són els interessos polítics els que prevalen a l'hora de concertar les unions matrimonials. Vegin-es, per exemple, els matrimonis de Juli Cèsar i Cornèlia Cinna, el de Pompeu i Júlia Caesaris o el de Marc Antoni i Octàvia. Aquesta política matrimonial la sabran aprofitar bé les dones per a benefici propi, el dels seus marits o per al dels seus descendents. Tenim exemples de dones audaços controlant els assumptes dels homes: Hortensia va dirigir un discurs en el fòrum en favor dels dones de la seva classe; Fúlvia, esposa de Marc Antoni, va ser capaç de reclutar un exèrcit amb els seus propipí mitjans; Servília, Júlia, Múcia, o la pròpia Octàvia van intervindre en les negociacions de diversos pactes polítics durant els Triumvirats, etc.

Les actuacions d'aquestes dones posen en relleu que aquesta època tan conflictiva per a Roma va afavorir l'emancipació d'aquestes. Aquesta emancipació serà imparable, si tenim en compte el paper públic cada vegada més important que van exercir les emperadrius de la dinastia Júlio-Clàudia. Alguna cosa que va iniciar Octàvia i és va consolidar amb la seva cunyada Lívia. Mesalina, Agripina i Popea van ser autèntics emperadors a l'ombra dels seus marits.

Ressenya

Octàvia, dona educada d'enorme intel·ligència i un olfacte polític excepcional, va ser una de les dones més admirades de Roma. En els esdeveniments dels últims anys de la República, va exercir un paper notable en les aliances entre les figures polítiques del moment. La seua unió amb Marc Antoni va propiciar l'acostament entre aquest i el seu germà Octavi, els triumvirs rivals als quals va intentar conciliar sense èxit. Després de la mort de Marc Antoni va ser un gran suport polític per al seu germà, convertint-se en model dels valors tradicionals de l'Estat romà i exemple per a les altres dones.

Activitats

Justificacions

Admirada i respectada en el seu temps per encarnar els valors de la noble matrona, de moral irreprotxable i dedicada a la seua família.
Va exercir el paper de conciliadora entre els dirigents polítics en moments crucials per a la República (Segon Triumvirat).
Va tindre gran influència i protagonisme al Principat servint de manera fidel i eficaç als interessos del seu germà. La seua efígie va aparéixer encunyada en monedes i va ser representada en estàtues exposades en llocs públics.
Impulsora d'obres públiques per a la reconstrucció de Roma, va construir el Pòrtic d'Octàvia.

Biografia

[…] L'any 64 aC va nàixer Octavia. El seu pare, Gai Octavi Turí, va ser el primer senador de la seua família. La seua mare, Àtia, era filla de Júlia, germana de Juli Cèsar. En els esdeveniments dels últims anys de la República, Octàvia va exercir un paper notable en les aliances entre les figures polítiques del moment, que es reforçaven o trencaven a través de matrimonis i divorcis. Octàvia, sent molt jove, es va casar l'any 54 aC amb Gai Claudi Marcel, cònsol de l'any 53 aC. Van tindre dues filles, Marcela la Major i Marcela la Menor, i un fill, Marcel. El seu marit va morir l'any 40 aC, deixant-la vídua en un moment crucial davant la creixent rivalitat entre Marc Antoni i Octavi. Aquesta mort, juntament amb la de Fúlvia, esdevinguda en el mateix any, va facilitar la unió entre Marc Antoni i Octàvia, propiciant l'acostament entre els triumvirs. […] Marc Antoni va ser el pare de les seues filles Antònia la Major i Antònia la Menor, nascuda pòstuma. En aquestes dates, concretament l'any 35 aC, Octàvia va rebre privilegis extraordinaris, com la seua cunyada Lívia, manifestació del reconeixement a la seua labor. Entre aquests, destaquen la concessió de la sacrosanctitas o la inviolabilitat dels magistrats, l'alliberar-se del tutor masculí, rebre estàtues o gravar la seua imatge en les monedes. A més, va intentar conciliar als seus parents masculins. De fet, malgrat la relació coneguda entre Marc Antoni i Cleòpatra, Octavia només va abandonar la casa conjugal quan ell va demanar el divorci, la qual cosa va motivar l'última guerra civil de l'any 31 aC, que va acabar amb la victòria d'Octavi en Àccium. La desaparició de Marc Antoni la va convertir ja clarament en l'aliada i gran suport polític del seu germà, ara ja únic governant de l'Estat romà. Octàvia no va tornar a casar-se i va optar per ocupar-se de la seua descendència i de la que va tindre el seu marit amb Fúlvia i Cleòpatra. Sobretot, li importava el futur de Marcel, peça fonamental en el sistema dinàstic d'August, que es va casar amb la seua cosina Júlia, segellant una unió que garantiria l'estirp d'August. Marcel va morir prematurament l'any 23 aC i Octàvia mai es va recuperar d'aquesta pèrdua. Va morir l'any 11 aC, sent enterrada en el Mausoleu d'August, poderós símbol del seu poder dinàstic.

A la seua mort se li va oferir un funeral públic amb honors mai tributats abans a una dona, fins i tot els senadors van guardar dol. Aquest fet va establir les bases i va marcar l'inici del paper públic de les dones imperials.

Rosa María Cid López. 250 dones de l'Antiga Roma, ed. Pilar *Pavón, Sevilla, *pp.93,94.

Rosa María Cid López. 250 mujeres de la Antigua Roma, ed. Pilar Pavón, Sevilla, pp. 93,94.

Obres

Bibliografia

Cid López, Rosa María (2022). “Octavia”, 250 mujeres de la Antigua Roma, ed. Pilar Pavón, Sevilla, pp. 93, 94.

Cid López, Rosa María (2016). “Octavia, la noble matrona de la domus de Augusto”, Mujeres en tiempos de Augusto. Realidad social e imposición legal, eds. Rodríguez López, R., Bravo Bosch, Mª José. Valencia, pp. 307-331.

Cid López, Rosa María (2018). ”Mujeres y acción política en la República tardía: las conspiradoras. Imágenes nuevas de viejas prácticas femeninas”. Lo viejo y lo nuevo en las sociedades antiguas: homenaje a Alberto Prieto, XXXVI Coloquio del GIREA, pp. 619-641.
López Gómez, Helena (2022). ”Las funciones institucionales de las mujeres de la familia de Augusto: Octavia, Livia y Julia”, Lucentum, 41, pp. 231-246.

Oya García, Goretti (2017). "Livia y Octavia dos primeras damas del imperio romano”, Mujeres que hacen historia, Vol. 2, pp. 229-242, Universidad del País Vasco.

Pavón, Pilar (dir.), (2023). “Exposición Virtual: 250 mujeres de la antigua Roma” en Conditio feminae I: Marginación y visibilidad de la mujer en el Imperio Romano. Universidad de Sevilla, (consultat el 22/11/2022), <https://grupo.us.es/conditiofeminae/index.php/2022/03/03/56-octavia/>

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.

-Llatí 4 ESO: Bloc El present de la civilització llatina.

-Llatí Batxillerat: Bloc L'antiga Roma.

-Història 1 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma.