Activitat

Blocs dialectals: diferenciació

Personatges:

Clara Queraltó i Olivé

Tema: Variació lingüística

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència Plurilingüe

Competència Digital

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Competència emprenedora

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 4t ESO > Les llengües i els seus parlants

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr /><ol>
<li> Llegim en veu alta aquest fragment del recull de contes El que pensen els altres (2018) de l&rsquo;autora Clara Queralt&oacute;, amb qu&egrave; va rebre el prestigi&oacute;s premi Merc&egrave; Rodoreda el 2017. L&rsquo;obra consta de d&iacute;huit contes en qu&egrave; toca diversos temes, com el que ens ocupa (la por a la p&egrave;rdua de mem&ograve;ria per la malaltia d&rsquo;Alzheimer) i en qu&egrave; apareixen veus narratives de diferents generacions.</li>
</ol>
&nbsp;
POR
Quan em desperto &eacute;s quan tinc m&eacute;s por. He de veure que el meu m&oacute;n segueix en l&rsquo;ordre en qu&egrave; jo el recordo i llavors la por es va fent petita i a l&rsquo;hora de dinar gaireb&eacute; no la noto. No desapareix, per&ograve; nom&eacute;s quan recordo que &eacute;s all&agrave; fa aquell mal i aquella tristesa. Quan obro els ulls, sovint, ni els colors ni els records no s&oacute;n prou n&iacute;tids. M&rsquo;he de mirar la finestra amb les branques que es belluguen una mica pel vent, sentir l&rsquo;enrenou al passad&iacute;s, olorar el llen&ccedil;ol tan net i tan rug&oacute;s. Despr&eacute;s la veu de la Magda, la ve&iuml;na, l&rsquo;olor de la llet i de les medecines. Necessito uns minuts perqu&egrave; l&rsquo;escenari es posi a lloc. I avan&ccedil;a el mat&iacute; i no hi ha res de nou. No he oblidat ni els noms, ni les converses. Somric i parlo, com si res. &Eacute;s llavors que sento que he guanyat una mica la por. Que respiro tranquil&middot;la i que l&rsquo;aire del pati i aquest sol de mar&ccedil; s&oacute;n encara una treva i semblen de felicitat.&nbsp;&nbsp;
Al migdia ve la meva filla i parlem, com sempre. Encara que ara les converses han agafat un to transcendental que no havien tingut mai. Totes dues ens n&rsquo;adonem i tinc la sensaci&oacute; que fingim una escena de teatre. Parlem dels estius al mar quan ella era molt petita, del futur dels seus fills, de sentiments que no m&rsquo;havia explicat mai. Els donem el pes de les &uacute;ltimes converses en qu&egrave; seguir&eacute; sent jo del tot. M&rsquo;abra&ccedil;a i somriu massa. I em mira i s&eacute; qu&egrave; pensa, que em vol retenir, ara, que encara soc com sempre.&nbsp;&nbsp;
La por ve quan penso qu&egrave; oblidar&eacute; primer. Si els records que em marxaran abans seran aquells que s&oacute;n nom&eacute;s meus. Els m&eacute;s secrets. Com de poc vaig voler el seu pare i com vaig arribar a estimar altres cossos. Com vaig sentir, llavors, que la joventut em fugia menys. Com d&rsquo;infeli&ccedil; em va fer saber que seria mare i com hauria volgut poder decidir que aquella no era la vida que volia. Ni aquella feina, ni aquell pis fosc. Em fa por imaginar-me com desapareixer&eacute;. Si anir&agrave; de pressa, si tindr&eacute; alguns moments de lucidesa i me n&rsquo;adonar&eacute; tant que ser&agrave; com si m&rsquo;arrenquessin trossets de vida com trossets de pell. Em fa por imaginar-me amb la mem&ograve;ria buida. Amb el sol de primavera que potser em far&agrave; somriure, instintivament, i far&agrave; que sembli que soc feli&ccedil;.&nbsp;&nbsp;
A la nit &eacute;s quan &eacute;s m&eacute;s dolorosa, aquesta por. Em fa imaginar-me i em fa sentir malsons que es repeteixen: arrencada de records i vida, tota buida per dins com una closca seca que ja no guarda res. &Eacute;s una por que em paralitza i em fa voler morir. Abans que em desperti i pateixi per si el m&oacute;n es posa a lloc tal com jo el recordo. Abans que em desperti i hagi oblidat per sempre aquesta por.&nbsp;
Queralt&oacute;, Clara (2018). El que pensen els altres. Barcelona: Proa, p. 95-96. &nbsp;
&nbsp;
<ol start="2">
<li> Identifiqueu, per parelles, les difer&egrave;ncies que presenta el text respecte a la nostra variant ling&uuml;&iacute;stica.</li>
<li> Analitza i classifica les diferents caracter&iacute;stiques fonol&ograve;giques, morfosint&agrave;ctiques i l&egrave;xiques.</li>
<li> Fes la transcripci&oacute; al bloc oriental.</li>
</ol>

Observacions i context

Aquesta fitxa la podríem enllaçar amb l’activitat de la fitxa “La descripció modernista” sobre el drama rural “L’enveja” de Caterina Albert per a tractar el tema de la maternitat. Una visió totalment idealitzada del sentiment de ser mare, front a la visió que presenta en aquest text Clara Queraltó des d’una perspectiva més moderna: “Com d’infeliç em va fer saber que seria mare i com hauria volgut poder decidir que aquella no era la vida que volia. Ni aquella feina, ni aquell pis fosc.”
Es pot treballar també la idea d’una maternitat idíl·lica vs. una maternitat actual, moderna.
Es pot consultar l’entrevista a l’autora en Ara, 29-04-2022 https://llegim.ara.cat/entrevistes/clara-queralto-escriptora-novela-entrevista_128_4135073.html

Descripció

Identificació de les diferències entre el bloc oriental i occidental en un fragment de Clara Queraltó extret de l’obra El que pensen els altres, Barcelona: Proa, p. 95-96.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 1. MULTILINGÜISME I INTERCULTURALITAT.

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos