Ressenya

Murasaki Shikibu fou la primera novel·lista de la tradició literària japonesa. Autora de la primera novel·la moderna del cànon global. L’obra Genji Monogatari precedeix obres europees com el Decameró de Bocaccio, El Quixot de Cervantes o A la recerca del temps perdut de Proust. La seua obra principal, Genji Monogatari, és considerada la primera novel·la psicològica o novel·la moderna del cànon global. A través de la literatura de Murasaki podem entendre els costums, els valors, les dinàmiques d’interacció social i la sensibilitat de la cort durant l’època Heian, un període de gran desenvolupament artístic que marcà l’evolució cultural del Japó. El seu ús d’escriptura en llengua vernacular a través d’un sistema de transcripció fonètica que aleshores només era emprat per les dones de la cort, el kana, afermarà el desenvolupament del japonès com a llengua també literària i de culte.

Murasaki compongué poemes, mantingué diverses relacions epistolars semipúbliques i atengué les múltiples cerimònies i ritus cortesans com a observadora per tal de deixar un registre ornamentat, normalment en vers, tal com es recull al seu diari. També continuà ampliant el Genji monogatari, on duia a la ficció esdeveniments de la cort; per això, l’obra és considerada una font fonamental per a entendre la cultura cortesana durant el període Heian (anys 794-1185).

Activitats

Justificacions

• Autora de la primera novel·la moderna del cànon global. L’obra _Genji_ Monogatari precedeix obres europees com el _Decameró_ de Bocaccio, _El Quixot_ de Cervantes o _A la recerca del temps perdut_ de Proust.
• Primera novel·lista del cànon literari japonès.
• Peça fonamental en la creació del japonés literari modern: les seves obres contribueixen a la popularització i establiment del kana, el sistema sil·làbic creat per les cortesanes per fer front al xinès, aleshores considerat la llengua masculina i del poder.
• És una de les referències principals de la cultura Heian (anys 794-1185), període clau per al desenvolupament dels motius literaris i estètics tradicionals del Japó.
• A través de la seua literatura podem entendre els costums, els valors, les dinàmiques d’interacció social i la sensibilitat de la cort durant l’època Heian.

Biografia

La biografia de Murasaki Shikibu es troba plena d’incerteses atribuïdes a l’escassetat de fonts documentals que hagen sobreviscut al pas del temps. Els experts han reconstruït la vida de la primera novel·lista del cànon literari japonès a través del seu diari, dels seus poemes i d’algunes referències de segona i inclús de tercera mà que encara hui dia són objecte de discussió i de debat. Tot i aquestes incertituds, la majoria d’historiadors coincideixen a dir que nasqué el 973 i segurament morí el 1014, tot i que s’especula que potser visqué fins al 1025.

Murasaki formava part d’una branca perifèrica del clan extens dels Fujiwara, amb poc poder i pràcticament denigrada. El pare de Murasaki, Tametoki, tingué un breu període de gràcia professional a la cort en el qual fou anomenat secretari del ministre de Cerimònies, o Shikibu no Daijō. Murasaki rebé part del seu nom per associació a la posició de son pare, que després caigué en desgràcia i hagué d’acceptar les responsabilitats de dirigent provincial, una posició molt poc desitjada en una societat altament centralitzada on la llunyania de la cort implicava poc menys que un exili. Murasaki es casà amb Nobutaka, un amic de son pare amb qui es traslladà de tornada a Kyoto el 998 i tingué una filla un any després. Murasaki quedà vídua el 1001 i, poc després, començà a escriure el Genji Monogatari, la seva obra més important i que es continuaria ampliant inclús pòstumament. La falta de prestigi aristocràtic de la seua família es compensava per la seva reputació artística i escolàstica, virtuts clarament manifestades en Murasaki i ràpidament reconegudes per tothom a la cort. Al cap de poc de començar a escriure, Murasaki es guanyà una posició molt destacada al seguici de l’emperadriu Shōshi, a qui acompanyaria ja la resta de la seua vida. Donada l’estricta separació de rols a la cort per motius de gènere, els seguicis eren una forma de socialització i d’exercir influència política molt important. La capacitat d’atreure talent amb jocs, textos literaris i obres artístiques per part de seguicis en continu estat de rivalitat facilitava l’accés als cercles més íntims dels regents, afectant d’aquesta manera polítiques i les balances de poder entre distintes branques del clan Fujiwara.

Durant aquests anys, Murasaki compongué poemes, mantingué diverses relacions epistolars semipúbliques i atengué les múltiples cerimònies i ritus cortesans com a observadora per tal de després deixar un registre ornamentat, normalment en vers, tal com es recull al seu diari. També continuà ampliant el Genji monogatari, on portava a la ficció esdeveniments de la cort i que d’aquesta manera seria una de les fonts més essencials per a entendre la cultura cortesana durant Heian.

Com dèiem al principi, la data de la mort de Murasaki és especulativa. L’emperadriu Shōshi es retirà de la cort el 1013, emportant-se-la amb ella. Hi ha registre d’un viatge precipitat per part del seu pare a Kyoto l’any següent que aparentment no tindria cap altra justificació que no fos atendre el possible funeral de la seua filla. S’estableix doncs el 1014 com l’any més possible de la mort de Murasaki, però hi ha altres acadèmics que defensen la hipòtesi que visqué fins al 1025 atenint-se a la continuació del Genji i la maduresa dels últims capítols.

Obres

Bibliografia

Bowring, R. (1987). Murasaki Shikibu: The Tale of Genji. Cambridge: University Press.

Emmerich, M. (2013). The Tale of Genji: Translation, canonization, and world literature. Columbia: University Press.

McMullen, J. (2019). Murasaki Shikibu’s The Tale of Genji: Philosophical Perspectives. Oxford: University Press.

Murasaki Shikibu, & Bowring, R. J. (1996). The diary of Lady Murasaki. Penguin.

Murasaki Shikibu, & Suematsu, K. (2000). The tale of Genji. Tuttle Publishing.

Shirane, H. (2008). “The Tale of Genji and the Dynamics of Cultural Production,” a Envisioning The Tale of Genji: Media, Gender, and Cultural Production, ed. Haruo Shirane. Columbia: University Press.

Shirane, H. (1987). The Bridge of Dreams: A Poetics of "The Tale of Genji". Stanford: University Press.

Enfocament Didàctic

La figura de Murasaki Shikibu es pot estudiar als blocs dedicats a la literatura medieval o cortesana tant de l’assignatura de valencià com la de castellà en 3r d’ESO. També es pot ensenyar a l’assignatura de Geografia i Història. I a l’assignatura de literatura universal. 

El rol del kana en el procés de vernacularització del japonès es pot establir com a punt de comparació amb el mateix procés del llatí a llengües romances a 4t d’ESO.

El fet que la novel·la Genji es considere predecessora d’obres europees com el Decameró de Bocaccio, El Quixot de Cervantes o A la recerca del temps perdut de Proust permet un ampli ventall d’usos de l’obra de l’autora en nivells d’ESO, educació infantil i primària, Escoles Oficials d’Idiomes, Educació Permanent d’Adults.

Documents