Amor, amor

1. Llig aquest fragment de la novel·la Jonàs d’Isabel-Clara Simó. 

Quan vaig conèixer en Jonàs encara no sabia que jo era homosexual. Em repenjava a la barana del ferri de Nova York, el que va a l'estàtua de la dama de cap foradat per on transiten l'assot del món, que són (som) els turistes. Feia uns minuts que mirava l'aigua marró amb pinzellades d'oli i que intentava esbrinar el nom d'una melodia que se m'havia ficat al cap –una fotesa, potser un jingle, o un desagradable tema d'algun desagradable musical–, quan en Jonàs es va posar a poc més d'un metre d'on era jo. Jo soc un tipus normal, que vol dir d'aquells que no criden l'atenció, que no són ni alts ni musculats, ni amb una forma de cap clàssica ni amb unes mans boniques. Jo soc una persona grisa, malgrat que em mortifica dir-m'ho en silenci a mi mateix, quan les teranyines del son enterboleixen les defenses. Aquell paio era tota una altra cosa. Per començar, duia barret, un d'aquells anomenats fedora, i tenia els cabells llargs, fins al lòbul de l'orella, uns cabells daurats foscos i aquella barba per afaitar que fa l'efecte que ha de ser punxeguda com l'esquena d'un eriçó; els ulls, encara no ho sabia, eren d'un blau profund. Portava botes i una jaqueta d'ant, envellida, d'aquella manera que tenen les jaquetes de dir que han trescat per la vida abans de rendir-se i anar a raure als cubells de roba per a pobres. 

Soc prou idiota per adonar-me, massa tard, que l'estava mirant atònit, amb la cara de plaer inconscient que provoquen les postes de sol o les cavalettes de les òperes. Va girar lleugerament el cap i em va fitar. Devia calibrar-me, els segons en què la sang em pujava a la cara i intentava desesperadament apartar-ne els ulls. 

–Em dic Jonàs. 

I aleshores va somriure. Tenia un dels incisius d'or, com si fos un vell. Aquella dent devia tenir una història. 

Un avió va esgarrapar el cel lletós i el ferri es va bressolar un instant, per recordar-nos que surem, que pesem i que la vida és un miracle fràgil. La dama de la llibertat s'acostava a nosaltres i les amples faldilles eren llargues i commovedores. Hi havia llumetes, flotant, arreplegant un raget de sol més enllà de l'illa. Jonàs era un bon nom i la meva engavanyadora timidesa se'n va anar amb les llumetes que atrapava l'aigua bruta i cansada. 

–Soc l'Àlex. 

Fragment de la novel·la Jonàs d’Isabel-Clara Simó 

2. Després d’haver llegit el fragment Jonàs d’Isabel-Clara Simó, feu un debat sobre la fiblada d’amor. Què en penseu? Hi existeix? És amor o atracció? Què és l’amor? Quins autors i quines autores de la literatura universal n’han parlat? I de la literatura catalana? Per què és un tema tan universal? Per què sempre se n’ha parlat? Confronteu les vostres opinions. 

És important seguir les següents pautes: 

• Cal parlar en català. 
• Cal respectar el torn de paraula.  
• No s’ha de cridar.
• Cal argumentar. 
• Cada estudiant ha de fer un mínim d’aportacions.