Actividad

El mite d’Antígona: armada i perillosa

Personajes:

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Tema: Comprensió escrita i lectora. Expressió oral i escrita.

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia Ciudadana

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Lengua Catalana y Literatura > 1º ESO > Comunicación

Enunciado

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Maria Aur&egrave;lia Capmany i Farn&eacute;s va ser escriptora, mestra, actriu i dramaturga, pol&iacute;tica.... Sempre va lluitar a favor de la llibertat de totes les persones i en especial per la igualtat de les dones. Va obtenir diversos premis i reconeixements.&nbsp;
Llegiu aquest fragment adaptat del conte &Agrave;ngela i els vuit mil policies on Maria Aur&egrave;lia Capmany ens situa en un temps futur en el qual una iaia conta una hist&ograve;ria, un mite, a la seua neta.&nbsp;
A continuaci&oacute;, contesteu les preguntes.
______
<img title="Imatge 1" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/uploads/resume/attachment/3834/imatge1_injust_Capmany.png" alt="Imatge 1" width="157" height="214" />(El pare i la mare) van quedar &nbsp; silenciosos.&nbsp; A trav&eacute;s de la paret transparent veien l&rsquo;&agrave;via amb l&rsquo;acostumada pipa als dits i la neta, asseguda de trav&eacute;s a la butaca de cuir (...) escoltava amb una satisfacci&oacute; tan visible que feia enveja.&nbsp; La veu de l&rsquo;&agrave;via, una veu ben timbrada de persona acostumada a dirigir-se a un ampli auditori, arribava di&agrave;fana.
&Agrave;ngela era jove.&nbsp; Creont, el&nbsp; dictador,&nbsp; havia fet clavar a totes les parets de totes les ciutats del regne un cartell on tothom podia llegir quant amidava,&nbsp; quant&nbsp; pesava,&nbsp; quants anys tenia &Agrave;ngela.&nbsp; I el color dels seus ulls i de la seva pell, negra i jove.&nbsp; Amb &nbsp; lletres&nbsp; grosses el cartell&nbsp; deia: ARMADA I PERILLOSA.&nbsp;
La van detenir un dimarts d'octubre, a una antiga ciutat immensa,&nbsp; com eren en aquest temps les ciutats, i que tenia una hist&ograve;ria t&egrave;rbola i per mal nom li deien York, i alguns li deien Nova York,&nbsp; en record d'una altra ciutat m&eacute;s antiga encara.
Quan la&nbsp; van&nbsp; detenir,&nbsp; &Agrave;ngela no duia&nbsp; armes, ni&nbsp; va oferir cap resist&egrave;ncia, nom&eacute;s va girar el cap amb expressi&oacute; d&rsquo;enuig. No era cert, doncs, que an&eacute;s armada, per&ograve; s&iacute; que ho era, de perillosa.&nbsp; Creont tenia por de la intel&middot;lig&egrave;ncia d&rsquo;&Agrave;ngela, de la seva bellesa alta i serena i per aix&ograve; va manar que vuit mil policies guardessin els camins d'acc&eacute;s al senat dels Pr&iacute;nceps de la Terra.
&Eacute;s per aquesta ra&oacute; que el mite ha arribat fins a nosaltres amb el t&iacute;tol d&rsquo;&Agrave;ngela i vuit mil policies, encara que molts diuen que se n'ha de dir &Agrave;ngela dels &Agrave;ngels, perqu&egrave; &Agrave;ngela era mestra de la Universitat dels &Agrave;ngels, on ensenyava Filosofia, on no sols&nbsp; hi explicava el seu pensament, sin&oacute; que hi vivia d'acord amb els seus pensaments.
Creont&nbsp; va reunir&nbsp; els seus homes, i els subordinats dels Pr&iacute;nceps de la Terra i els va dir:
- &nbsp; &nbsp; Busqueu l'&Agrave;ngela all&agrave; on sigui. Busqueu-me-la i porteu-me-la viva o morta. Si la podeu atrapar de viu en viu, la tancar&eacute; a la pres&oacute; m&eacute;s profunda, all&iacute; on no la vegi&nbsp; la llum, all&iacute; on la seva bellesa perdi tota la for&ccedil;a. I far&eacute; guardar la pres&oacute; a vuit mil policies i aix&iacute; la seva bellesa ja no existir&agrave; perqu&egrave; ning&uacute; no podr&agrave; mirar. Jo mano perqu&egrave; tinc les lleis que jo mateix he fet a favor meu. Els d&eacute;us m'han concedit tres dons que fonamenten el poder:&nbsp; s&oacute;c mascle, s&oacute;c blanc, s&oacute;c ric. I perqu&egrave; s&oacute;c mascle, ric i blanc sostindr&eacute; la causa que jo anomenar&eacute; ordre. Mai dels mais no permetr&eacute; que una dona s'atreveixi a desafiar-me.
La veu d&rsquo;&Agrave;ngela es va al&ccedil;ar, clara i entenedora.
- &nbsp; &nbsp; Aquestes s&oacute;n les lleis que tu has establert i no s&oacute;n lleis, sin&oacute; armes d&rsquo;injust&iacute;cia. Mira les meves mans.
Va avan&ccedil;ar la palma rosa de les seves mans bell&iacute;ssimes.
- &nbsp; &nbsp; Mira les meves mans, Creont -li va dir-&nbsp; mai no he utilitzat cap arma, ni pistola, ni punyal, ni fuet, ni cap dels instruments de tortura que utilitzen els teus Pr&iacute;nceps.
- &nbsp; &nbsp; A la cuina! Va xisclar Creont, com boig, vermell de porc i d&rsquo;ira-.&nbsp; A fregar, com et pertoca! Les dones, a fregar! - i va escopir de r&agrave;bia-... No permetr&eacute; que les dones s'alcin com un ramat lliure.&nbsp; I a tu,&nbsp; a tu et tancar&eacute; a la pres&oacute; m&eacute;s profunda, all&agrave; on no arriba la claror del sol, perqu&egrave; t'has atrevit a desafiar-me.
<img title="Imatge 2" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/uploads/resume/attachment/3835/imatge2_injust_Capmany.png" alt="Imatge 2" width="112" height="270" />&Agrave;ngela va allargar les mans i els vuit mil policies es van posar a c&oacute;rrer atiats per arribar primer a posar-li les manilles. Uns bra&ccedil;alets espl&egrave;ndids, brunyits, sobre les mans fines i fosques d&rsquo;&Agrave;ngela.
[...]&nbsp;
A l&rsquo;entorn de la pres&oacute; hi havia els vuit mil policies sotjant-la. No la podien veure, &eacute;s cert, confosa amb la negror, nom&eacute;s veien el brill de les manilles sobre les mans brunes. Ella, en canvi, descobria trossos de cara blanca (...) aquelles cares blanques, color de iogurt, planes, fl&agrave;ccides, amb una petita ratlla en lloc d&rsquo;ulls, amb una taca rosada en lloc de boca, amb un regalim de mocs en lloc de nas.
Una veu blanca i p&agrave;l&middot;lida, nasal i voc&agrave;lica, una veu tova i covarda, va interrogar l&rsquo;&Agrave;ngela dels &Agrave;ngels.
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">&Agrave;ngela, &Agrave;ngela, t&rsquo;acusem d&rsquo;heretgia! Ets heretge i pervertidora. Et passeges pels carrers de les nostres ciutats, mostrant-te bella i negra. (...)</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Soc bella i negra. I tu ets blanc i lleig, &eacute;s aix&iacute;, qu&egrave; vols fer-hi? Va contestar &Agrave;ngela.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Qu&egrave; en far&agrave;s de la teua bellesa si ning&uacute; no et veu?</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Ning&uacute; no em veu, per&ograve; soc bella i negra.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Bella i negra! &Eacute;s un crit de revolta.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Els crits de revolta s&oacute;n veritat; els crits de revolta s&oacute;n els crits de les condicions objectives. La meva bellesa i la meva negror et bufetegen les galtes blanques.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Ning&uacute; no veur&agrave; mai la teva bellesa i la teva negror&hellip;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Tothom veur&agrave; la veritat: bella i negra, black &amp; beautiful, belle et noire, bella e nera&hellip; Perqu&egrave; tu has fet escampar la meva imatge per tot el m&oacute;n. Tu, lleig i blanc, cara de llet quallada!</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Et tinc a les mans i tu encara t&rsquo;atreveixes a insultar-me. Pervertida, enemiga de l&rsquo;ordre, endimoniada. Has pactat amb el mal(...) Insulta, si vols, per&ograve; no pots defensar-te. Aqu&iacute; no ressonar&agrave; cap solo de trompeta, ni et recitar&agrave; ning&uacute; les perverses raons de la igualtat dels homes.</li>
</ul>
[...]
I els vuit mil policies es van arrenglerar al seu voltant i van entonar un cant de vict&ograve;ria (...) Un rera l&rsquo;altre els feixos de llum es van anar fonent i la bellesa d&rsquo;&Agrave;ngela es va disoldre en la foscor de la nit.
(L&rsquo;&agrave;via acaba ac&iacute; la hist&ograve;ria d&rsquo;&Agrave;ngela. El pare, darrere la paret transparent, diu a la mare:)
- &nbsp; &nbsp; Ho veus? No m&rsquo;agrada gens que li conti aquestes hist&ograve;ries de por.
- &nbsp; &nbsp; Tanmateix no em negar&agrave;s que el mite &eacute;s bell. Cal entendre&rsquo;l, &eacute;s clar, com un mite que &eacute;s. (...) Car &eacute;s impossible d'admetre que hi hagu&eacute; un temps, per salvatge que fos, que es perseguissin uns homes per culpa del color de la seva pell. Tanmateix, t&rsquo;he de dir que no m&rsquo;agrada que li expliqui el mite d&rsquo;&Agrave;ngela dels &Agrave;ngels. Ni que sigui per recordar el preu que ha costat la llibertat dels homes.&rdquo;&nbsp;
(Adaptaci&oacute; d&rsquo;Anna Gasc&oacute;n)
&nbsp;Capmany, Maria Aur&egrave;lia (1981). Angela i el vuit mil policies. Editorial Laia.
l&middot;lustracions Carme Sol&eacute;.
Adaptaci&oacute; d&rsquo;Anna Gasc&oacute;n de la fitxa d&rsquo;activitats del Material did&agrave;ctic ACPV, 31-01-23, &lt;http<a href="http://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0">s://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0 </a>&gt;
Versi&oacute; redu&iuml;da d&rsquo;&Agrave;ngela i el vuit mil policies, per Pep Anton Gómez, 31-01-23, &lt;<a href="https://www.upf.edu/documents/10193/164779694/Angela+i+els+vuit+mil+policies+-+Catal%C3%A0.pdf/f591759b-6770-19f6-bc22-b367148c4385">https://www.upf.edu/documents/10193/164779694/Angela+i+els+vuit+mil+policies+-+Catal&agrave;.pdf/f591759b-6770-19f6-bc22-b367148c4385</a>&gt;
Adaptaci&oacute; teatral Angela i els vuit mil policies de Maria Aur&egrave;lia Capmany, a c&agrave;rrec de l&rsquo;Aula de Teatre de la UPF, Sa Nau Dansa i Mariona Ferrer, violoncel, 31-01-23, &lt;<a href="https://www.youtube.com/watch?v=JtiFVdywPqk&amp;t=50s">https://www.youtube.com/watch?v=JtiFVdywPqk&amp;t=50s</a>&gt;

Observaciones y contexto

Maria Aurèlia Capmany forma part de les narradores nascudes abans de 1936 que es van donar a conèixer durant la postguerra i entre les quals trobem les contistes i novel·listes Maria Ibars, Beatriu Civera, Maria Dolors Orriols, Maria Beneyto o, Carmelina Sánchez-Cutillas. Totes elles mantenen viva, durant els difícils anys de dictadura franquista, la narrativa contemporània en català, iniciada en el pas del segle XIX al XX per autores com Dolors Monserdà o Caterina Albert (Víctor Català) i continuada per escriptores com Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Anna Murià o Elvira Augusta Lewi.
La seua obra assagística tindrà transcendència en escriptores més joves, especialment en Montserrat Roig, qui la reivindicarà com a referent literari, feminista i catalanista, o Isabel-Clara Simó. Pel que fa a la prosa memorialística de Capmany, pot relacionar-se amb la de les seues contemporànies Teresa Pàmies o, de nou, Maria Dolors Orriols.

Existeixen dues propostes més d’activitats sobre el mateix text: Creont el dictador (comprensió i expressió escrita), Injustícies (comprensió i expressió oral) i aprenem i descobrim significats (comprensió escrita)

Descripción

Activitat comprensió escrita, expressió oral i escrita a partir de la lectura del conte Àngela i el vuit mil policies.
Aquest conte equipara un episodi real de la vida d’Àngela Davis, l’activista americana pels drets civils, amb el mite d’Antígona.

Competència específica 3: Comprensió escrita

Respuesta

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos