Actividad

La gelosia

Personajes:

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

Tema: Comprensió lectora i lèxic

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Plurilingüe

Competencia Digital

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia Ciudadana

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Lengua Catalana y Literatura > 4º ESO > Comunicación

Enunciado

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr /><ol>
<li> Llegim en veu alta el fragment del conte &ldquo;Parricidi&rdquo; dins de Drames rurals de Caterina Albert, m&eacute;s coneguda com a V&iacute;ctor Catal&agrave; i autora de la novel&middot;la Solitud (1905), una de les obres liter&agrave;ries cabdals del modernisme.&nbsp;</li>
</ol>
&nbsp;
PARRICIDI&nbsp;
[...]&nbsp;
A ella, els llavis, blancs de terror, li tremolaven seguit, seguit.&nbsp;
&mdash;Te juro, Pau...!&nbsp;
L&rsquo;home sent&iacute; que quelcom roent li abrusava el cervell.&nbsp;
&mdash;Mentida, te dic, lladre...! No em facis encegar i digue&rsquo;m qui &eacute;s d&rsquo;una vegada o, si no, t&rsquo;ho far&eacute; vomitar a la for&ccedil;a!&nbsp;
Un espant infinit paralitz&agrave; la llengua d&rsquo;ella; l&rsquo;home, comen&ccedil;ant a perdre la serva, li pos&agrave; les dues mans al coll.&nbsp;
&mdash;Ho vols dir? S&iacute; o no? &mdash;barbotej&agrave;, amb veu ronca i tr&egrave;mula.&nbsp;
&mdash;Deixa&rsquo;m anar, Pau! &mdash;xiscl&agrave; forcejant per escapar-se.&nbsp;
Per&ograve; aquell home, que de seguida cremava com l&rsquo;esca, fora de mare i enfollonit per la resist&egrave;ncia, ja no sabia lo que es feia, i, tot escopint ultratges i sarcasmes, estreny&eacute; el coll blanc i tou, enfonsant-hi, implacables, sos dits de ferro.&nbsp;
Ella debatia desesperadament cames i bra&ccedil;os, saltava, se revinclava, cocejant, mossegant, esgarrapant, destrossant com una f&uacute;ria tot lo que trobava; per&ograve; ell, amb els ulls fora del cap, i els cabells esvalotats, espremia tota sa for&ccedil;a per escanyar-la, llan&ccedil;ant grunys de fadiga i carrisquejant les dents.&nbsp;
La lluita fou breu. A la fi, la pobra dona, acabades les forces i estroncat l&rsquo;al&egrave;, deix&agrave; anar cames i bra&ccedil;os i qued&agrave; com un soc. Tenia el nas ple de sang, el blanc dels ulls vermell, un pam de llengua a fora, sense aparen&ccedil;a humana: les ninetes blaves, enrondades d&rsquo;un c&egrave;rcol sagn&oacute;s, imm&ograve;bils i fixes, semblaven mirar encara, esparverades, son botx&iacute;.&nbsp;
Quan ja no la sent&iacute; debategar, afluix&agrave; les mans amb recel, i despr&eacute;s, com poruc de que se remogu&eacute;s altra vegada, se llan&ccedil;&agrave; r&agrave;pidament als peus del llit.&nbsp;
Recordava haver vist una eina dolenta... L&rsquo;enfons&agrave; una, dues, tres..., quatre vegades...! No ho sabia pas; fins que la m&agrave; li digu&eacute; prou, aturant-se sobre aquell montoll de carn i robes fumejants.&nbsp;
Comen&ccedil;ava a revenir-se quan sent&iacute; soroll i barboteig de malediccions a baix. Mir&agrave; a l&rsquo;entorn i les sangs se li gebraren: el terror havia esclarit sobtadament ses pot&egrave;ncies entenebrides, com un llamp esclareix la gola de l&rsquo;abim. No li quedava sin&oacute; un cam&iacute;..., i, quasi al mateix temps que entrava en la cambra en Felet, begut com de costum, l&rsquo;assass&iacute; saltava per la finestra. La butxaca de la brusa se li enganx&agrave; en el llisquet del finestr&oacute;: don&agrave; estrebada i desaparegu&eacute;.&nbsp;
En Felet venia molt cremat: l&rsquo;havien tret de la taverna amb bones paraules, i aquella feta se li havia clavat mateix que un clau en el cervell enterbolit; volia dir pestes, per&ograve; la llengua se li entrebancava lo mateix que els peus. Per m&eacute;s vergonya, tornant cap a casa &mdash;lluny del poble dos trets de bala&mdash;, com que era tan fosc i ell no sabia on les donava, s&rsquo;havia errat un p&egrave;l del cam&iacute; i caigut enmig dels esbarzers del marge: amb pena i treballs havia pogut eixir-ne, ben engarrinxat de mans i cara.&nbsp;
&mdash;Va... tua! &mdash;grunyia, enquimerat, tombant d&rsquo;una envestida, amb les esses que feia, el llum enc&egrave;s que hi havia sobre la caixa.&nbsp;
Maldava per despullar-se i, no podent deseixir-se&rsquo;n, s&rsquo;ho deix&agrave; c&oacute;rrer.&nbsp;
Palp&agrave; el llit.&nbsp;
[...]&nbsp;
&mdash;Lena...! Le... naa...! &mdash;i mastegava, amb la llengua gruixuda i estoposa&mdash;: Osque...! Fes... te enll&agrave;...! &mdash;empenyent, a les palpentes, el cos xop i calent en son bassal de sang. Despr&eacute;s, arrapant-se al petge, s&rsquo;enfil&agrave; al llit com va poder i s&rsquo;hi deix&agrave; caure pesadament, panteixant.&nbsp;
&mdash;Pfuuu...!&nbsp;
Al cap d&rsquo;un minut roncava.&nbsp;
A les vuit del mat&iacute;, el Titet va despertar-se, rient i fregant-se els ullets amb els punys closos.&nbsp;
&mdash;Mama..., mama...! &mdash;piul&agrave; com un aucellet.&nbsp;
Ning&uacute; li torn&agrave; contesta. Com passava aix&iacute; sempre que sa mare era per baix o fora de casa, no s&rsquo;amo&iuml;n&agrave;. Aixecant els peuets, comen&ccedil;&agrave; a jugar, pessigant-se les boletes rosades dels ditets i retorcent-se i esclafint rialletes a cada pessigolla.&nbsp;
Per&ograve; pass&agrave; un quart i un altre i la criatura, avorrint-se, crid&agrave; m&eacute;s fort sa mare: no li respongueren sin&oacute; els romflets del borratx&oacute;. Baix&agrave; del bressol i s&rsquo;acost&agrave; al llit: penjava un bra&ccedil; de la morta, ensagnantat, r&iacute;gid. El Titet va agafar-lo i el pessig&agrave;, com feia sempre que volia que sa mare se fix&eacute;s en ell; per&ograve; llavors la mare no es mogu&eacute;, i el pobre menut, impacient i consir&oacute;s, somic&agrave; amb veueta nuada:&nbsp;
&mdash;Mama meva..., mama meva: nom mam...!&nbsp;
La quietud segu&iacute;; fins el borratxo deix&agrave; de bufar. Llavors l&rsquo;infant&oacute; arrons&agrave; les espatlletes resignat i sospir&agrave; baixet:&nbsp;
&mdash;Mama dom.&nbsp;
I, trobant totes les portes de bat a bat, baix&agrave; l&rsquo;escala i sort&iacute; al carrer.&nbsp;
Era diumenge, i les hortolanes tornaven del mercat: el vegeren arrimat al pedr&iacute;s, en camisola, la careta tota compungida.&nbsp;
&mdash;Mireu aquesta criatura, com ha fugit!&nbsp;
I una d&rsquo;elles, ficant el cap a la porta, crid&agrave; amb espinguet:&nbsp;
&mdash;Lena...! Lenaaa! Vine a buscar al nen!&nbsp;
Ni contesta.&nbsp;
&mdash;On &eacute;s la teva mare, fillet?&nbsp;
&mdash;Mama meva dom &mdash;repet&iacute; el menut, signant cap a dins amb son ditet grass&oacute;.&nbsp;
&mdash;Anem, anem a buscar-la.&nbsp;
&nbsp;
&nbsp;
<ol start="2">
<li> Defineix el conte en una o dues paraules.</li>
<li> Indica el tema del fragment en una l&iacute;nia.</li>
<li> Per parelles, feu el resum del conte (8-10 l&iacute;nies) i compareu-lo amb el resum d&rsquo;altres companys.</li>
<li>&Eacute;s un conte que podria passar avui dia sols en alguna zona allunyada del m&oacute;n urb&agrave;? Per qu&egrave;?</li>
<li> En m&uacute;sica hi ha moments que es poden identificar amb figures d&rsquo;intensitat com el crescendo on la m&uacute;sica es pot interpretar de manera m&eacute;s r&agrave;pida o amb m&eacute;s intensitat. Tamb&eacute; en el conte hi ha fragments similars per&ograve; fets amb paraules. Quins recursos estil&iacute;stics, expressions i paraules fan augmentar la tensi&oacute; al fragment?</li>
<li>Caterina Albert va sentir vivament l'amor per les paraules. M&eacute;s enll&agrave; de les p&agrave;gines dels llibres tamb&eacute; desenvolup&agrave; una important activitat per preservar la riquesa de l'idioma. Busca en el conte l&egrave;xic i expressions noves i anota&rsquo;n el significat.</li>
</ol>

Observaciones y contexto

Descripción

Partirem de la comprensió lectora d’un fragment del conte “Parricidi” dins de Drames rurals (1902) per treballar el resum de textos narratius. En aquesta narració s’acosta als temes de la crònica negra: la violència, el crim, etc. amb un estil intens.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 3. COMPRENSIÓ ESCRITA I MULTIMODAL.

Respuesta

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos