Activitat

L’amor matern

Personatges:

Maria Josepa Massanés i Dalmau (Josepa Massanés de González)

Tema: El tractament de l’amor filial en la poesia

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència Plurilingüe

Competència Digital

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Competència emprenedora

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 1r ESO > Les llengües i els seus parlants

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llegim el poema Un beso maternal de Maria Josepa Massan&eacute;s i Dalmau, poeta rom&agrave;ntica. Es tracta d&rsquo;un poema escrit inicialment en castell&agrave; el 1837, i despr&eacute;s tradu&iuml;t al catal&agrave; i l&rsquo;angl&eacute;s, a partir de la qual es convert&iacute; en lectura recomanada a les escoles p&uacute;bliques de Nova York. A continuaci&oacute; responeu a les seg&uuml;ents preguntes:
<ol>
<li>
Quin &eacute;s el tema del poema?
</li>
<li>
Qui &eacute;s qui m&eacute;s t&rsquo;estima? Per qu&egrave;?
</li>
<li>
L&rsquo;amor &eacute;s un tema central en la literatura de tots els temps. Coneixeu algun altre poema que parle d&rsquo;amor? O una can&ccedil;&oacute;? Copieu una estrofa.
</li>
<li>
Assenyaleu un exemple dels seg&uuml;ents recursos literaris: interrogaci&oacute; ret&ograve;rica, comparaci&oacute;, hip&egrave;rbole o l&rsquo;ant&iacute;tesi final.
</li>
</ol>
TEXT 
UN BESO MATERNAL Octubre de 1837
&iquest;Qu&eacute; valen las caricias, 
los abrazos y besos
si no son prodigados
por maternal afecto?
Es la amistad ef&iacute;mera,
el amor pasajero,
humo fugaz la gloria
y el porvenir incierto.
&iexcl;Ay!, s&oacute;lo es positivo
el cari&ntilde;o materno.
&iquest;Busc&aacute;is amistad firme,
afecto duradero,
y en el amor y gloria
un porvenir risue&ntilde;o?
Pues bien, lo hallar&eacute;is s&oacute;lo
en el materno pecho.
***
&iexcl;Felices los que han sentido
su tierno rostro oprimido
por el labio maternal!
&iexcl;Dichosos los que han o&iacute;do,
y al canto se han adormido
De aquella voz celestial!
&nbsp;
T&uacute; no puedes comprender 
la dicha de poseer 
lo que tienes, ni&ntilde;o, ahora;
lo que vale esa mujer
que r&iacute;e con tu placer
y que si t&uacute; lloras, llora;
&nbsp;
Que la vela siempre a tu lado 
con sol&iacute;cito cuidado, 
y tu querer adivina 
su amor desinteresado 
tan dulce, tan sosegado 
como el aura matutina.
&nbsp;
Ni&ntilde;o, cuando la raz&oacute;n 
alumbre tu coraz&oacute;n 
y veas como es debido, 
recuerda con qu&eacute; ilusi&oacute;n 
con qu&eacute; delirio y pasi&oacute;n 
esa mujer te ha querido.
&nbsp;
Besa el polvo que pis&oacute; 
y la cuna que meci&oacute; 
con un af&aacute;n tan prolijo; 
respeta lo que toc&oacute;, 
lo que te dijo y mand&oacute;. 
&iexcl;Mucho debe hacer un hijo!
&nbsp;
Alza su l&aacute;nguido brazo, 
forma con el tuyo un lazo, 
y no lo sueltes jam&aacute;s; 
dirige su tardo paso, 
no andes en amarla escaso. 
&iexcl;Nunca cual ella amar&aacute;s!
***
&nbsp;
&iexcl;Oh!, si Dios por su clemencia 
mi madre me devolviera, 
y bendecirme pudiera, 
hija llamarme una vez! 
Por verme contra su pecho 
estrechada con ternura, 
&iexcl;Dios m&iacute;o!, por tal ventura, 
&iquest;qu&eacute; no dar&iacute;a despu&eacute;s?
&nbsp;
Diera mi amor en la tierra, 
belleza, si la tuviera, 
mi dicha, mi vida entera 
por un beso maternal; 
m&aacute;s que fuera el esqueleto 
que de la huesa se alzara 
el que tierno me besara 
con su boca sepulcral.
&nbsp;
Yo s&eacute; bien que este cari&ntilde;o
 no ser&iacute;a fr&iacute;o, inerte, 
que m&aacute;s all&aacute; de la muerte 
un beso fuera de fuego
 y de la gloria un destello, 
ardiente, c&eacute;lico, bello 
cual la gracia del Se&ntilde;or.
&nbsp;
MASSAN&Eacute;S,Maria Josepa (1991). Antolog&iacute;a po&eacute;tica, Ed Castalia, Instituto de la mujer, pp.93-95

Observacions i context

- Aquesta fitxa es pot enllaçar amb el conte de L’enveja de Caterina Albert sobre la visió de la maternitat i el desig de ser mare.

Poeta i novel·lista adscrita al Romanticisme, dominava, a més del català i el castellà, el llatí, l'italià i el francés, cosa que suposa una gran base cultural.

Gran defensora dels drets de la dona com ho fou Dolors Monserdà (Barcelona 1845-1919, escriptora i feminista, de notable participació en la societat catalana del segle XIX i començaments del XX) amb qui mantingué amistat. Aquesta autora escriví una biografia sobre ella en ocasió que el seu retrat, obra de la pintora Lluïsa Vidal, fos penjat a la Galeria de Catalans Il·lustres.

Relacionada amb escriptores romàntiques com Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, Concepción Arenal o Rosalía de Castro i amb la valenciana Amalia Fenollosa Peris, que són autores que formen part de l’Hermandad Lírica. Una de les autores antologades el 1845 en la primera antologia de poesia d’autoria femenina El Pensil del Bello Sexo.

Precursora de la literatura catalana contemporània i mestra de Dolors Monserdà. Amb Carme Karr introdueix el feminisme a Catalunya. Va participar activament en la Renaixença, una de les poques dones premiades durant els inicis dels Jocs Florals de Barcelona (inaugurats el 1859) juntament amb la seua amiga Victòria Penya. Dins la tradició jocfloralesca també trobem la poeta Manuela Agnès Rausell.

L’obra de Massanés no es pot deslligar de la reivindicació de gènere.

Descripció

Abordem un dels temes centrals en literatura: l’amor, i en concret, l’amor matern. Ho farem a través dels adjectius emprats en el poema Un beso maternal de Maria Josepa Massanés.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 1. MULTILINGÜISME I INTERCULTURALITAT

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos