Activitat

Som sinònimes

Personatges:

Mercè Rodoreda i Gurguí

Tema: Identificar adjectius i buscar sinònims

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència Plurilingüe

Competència Digital

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 2n ESO > Reflexió sobre la llengua

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 4t ESO > Reflexió sobre la llengua

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llegiu el conte &ldquo;Viatge al poble de les nenes perdudes&rdquo; incl&ograve;s al llibre Viatges i flors de Merc&egrave; Rodoreda, una de les escriptores m&eacute;s rellevants del segle XX. Es tracta d&rsquo;un recull de viatges imaginaris i carregats d&rsquo;humor i fantasia. A continuaci&oacute; numereu les l&iacute;nies de cinc en cinc, localitzeu adjectius en el text i canvieu-los per sin&ograve;nims.
&nbsp;
&ldquo;Viatge al poble de les nenes perdudes
No era un poble, era un bosc. Les nenes havien sortit de casa seva per anar a collir la vidalba, algunes la rosella, algunes l&rsquo;escardot morat, d&rsquo;altres la rosa de bardissa... i no havien sabut sortir del bosc que havien hagut de travessar i el bosc se les havia quedades. Totes anaven vestides igual: faldilla vermella, cosset de floretes blaves i grogues amb el fons de la roba blau mar&iacute;. Totes eren rosses, totes duien tirabuixons, totes tenien els ulls blaus, totes duien a la m&agrave; un pom de la flor que havien anat a collir. Aix&iacute; que es despertaven comen&ccedil;aven a ballar i a voltar i voltar la soca d&rsquo;un arbre, cadascuna el seu, tot cantant la can&ccedil;&oacute; de la matinada. &laquo;De qu&egrave; viviu?&raquo; &laquo;De castanyes, de les que encara tenen la closca verda, llisa, amb una punxa de tant en tant.&raquo; Una que duia un pom de llessam&iacute; em va explicar la seva vida: &laquo;A casa meva vivia b&eacute;; tenia tantes nines i tants ninus com volia, menjava sempre cervellets de colom&iacute; i plats de crema cremada, bevia sempre que tenia set orxata d&rsquo;ametlla tendra, dormia fins que se m&rsquo;acabava la son i tenia temps de sobres de somiar que era peix, que era ocell, que era serp, que era hiena... per&ograve; una nit vaig somiar que les flors de llessam&iacute; em cridaven; volien que les coll&iacute;s jo i nom&eacute;s jo. S&rsquo;obrien de mica en mica i del foradet que tenen al mig sortia una veueta que era la meva i deia baixet mentre jo dormia: &laquo;Volem que la nena que ho t&eacute; tot vingui a collir-nos abans que l&rsquo;abella faci mel de nosaltres.&raquo; Vaig llevar-me, encara era plena nit, encara anava amb la son encastada als ulls, tota jo un deliri, i caminant caminant, vaig trobar el llessam&iacute;, vaig fer un pom amb totes les seves estrelles i ara s&oacute;c una nena perduda perqu&egrave; no vaig saber trobar mai m&eacute;s el cam&iacute; de casa meva, de la meva casa amb un jard&iacute; florit de violers i de vitad&iacute;mia.&raquo; Li vaig dir que si volia jo la podria acompanyar, que les podria acompanyar totes d&rsquo;una a una. De seguida va fer la cara trista i el blau dels ulls se li va entelar; va acabar per confessar-me que s&rsquo;estimava m&eacute;s ser nena perduda i viure en el bosc on a la nit les branques dels castanyers baixaven fins on era i tot abra&ccedil;ant-la l&rsquo;acotxaven i li deien que l&rsquo;estimarien fins a l&rsquo;hora de la mort; que si no sortia del bosc sempre seria nena amb faldilles vermelles, amb tirabuixons com encenalls, amb el blau dels ulls ple de tendreses d&rsquo;aigua i amb gotes de rosada entre el rosa dels llavis... I va afegir amb uns ulls carregats d&rsquo;innoc&egrave;ncia i sense parpellejar: &laquo;Aix&iacute; es perd una nena, al poble li posen el nom de la nena perduda, i aquella nena es converteix en la patrona del seu poble. Compren una nina gran, la vesteixen de santa, li posen una corona de llaut&oacute;, la fiquen en una vitrina i la van a visitar i a dur-li flors de tant en tant. Jo, em dic Gertrudis.&rdquo;
Merc&egrave; Rodoreda,Viatges i Flors, Il&middot;lustrat per Bernat Cormand,&nbsp;05-04-2022&nbsp;<a href="https://www.nordicalibros.com/product/viatges-i-flors/">https://www.nordicalibros.com/product/viatges-i-flors/</a>&nbsp;

Observacions i context

L’autora estava relacionada amb diferents escriptores contemporànies com ara, Anna Muriel i Anna Romaní, com podem observar en la foto següent.

Mercè Rodoreda amb la família Murià

Mercè Rodoreda amb la família Murià. D'esquerra a dreta: Magí Murià, Armand Obiols, Mercè Rodoreda, Jordi Murià, Amàlia Casals, Agustí Bartra, Anna Murià i Anna Romaní, a Villa Rosset, l'octubre del 1939. Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.

02-04-2022 https://www.elpuntavui.cat/imatges/56/89/alta/780_0008_5689435_25c5fdffb7690c1f5df82ed83aa2e409.jpg

Amb Anna Murià, va continuar una forta amistat, per aquest motiu, mantenien correspondència.

“La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut…”

Cartes a l'Anna Murià (1939-1956), 2-04-2022 https://clubeditor.cat/es/libros/cartes-a-lanna-muria/#:~:text=%E2%80%9CLa%20meva%20vida,la%20meva%20joventut%E2%80%A6%E2%80%9D

Mercè Rodoreda amb el seu avi Pere Gurguí

02-04-2022 https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/11/01/catalunya/1446409614_564219_1446410180_noticia_normal.jpg

Descripció

A partir d’un conte del llibre de relats breus Viatges i flors de Mercè Rodoreda, l’alumnat ha de localitzar adjectius en el text, buscar sinònims i substituir-los. L’objectiu de l’activitat és ampliar el vocabulari.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 6. INTERACCIÓ ORAL, ESCRITA I MULTIMODAL.

Som sinònimes

Enunciat

Observacions i context

Descripció

Resposta

Documents