Els pronoms febles en una carta d’Hipòlita Roís de Liori

Hipòlita Roís de Liori, Comtessa de Palamós (1479-1546), va escriure nombroses cartes als seus familiars i coneguts; en elles explica situacions quotidianes que ens donen una valuosa informació sobre la vida d’una dona poderosa en aquella època. Ara llegiràs una de les epístoles que Hipòlita Roís de Liori  va enviar al seu cosí germà, Benet Honorat Joan. En acabar, respon les preguntes següents: 

1. Numera les línies del text de cinc en cinc. 

2. Busca en el text els pronoms febles subratllats i classifica les formes dels pronoms en la graella següent. 

3. Indica la funció sintàctica dels sintagmes subratllats.

1. Fa dies que no rep cartes de vostra mercé.
2. Estic molt fatigada.
3. També desitge saber com va l’assumpte del seu aparell de cardar.
4. Tots treballen per a abaratir els preus.
5. Jo comencí a usar l’aparell a Martorell.
6. Em convidaren a la festa.

4. Redacta de nou les oracions anteriors substituint els sintagmes subratllats per pronoms febles. 

TEXT 

Carta d’Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan 

Barcelona, 28 de maig de 1539 

Molt magnífic senyor cosí germà: 

Fa dies que no rep cartes de vostra mercé i estic desficiosa […] i no hauria tardat tant a escriure-vos, però he estat molt malalta, fins al punt que ja no feien compte de mi, com crec que ho deveu haver sabut pel senyor bisbe. Ara, ja em trobe bona, lloat sia Déu, encara que estic molt fatigada per la mort de l’emperadriu, ma senyora, que estiga en la glòria […]. 

També desitge saber com va l’assumpte del seu aparell de cardar, perquè desitge saber que el tinga ben encaminat. El que jo he fet ací és prou faena i ja he enviat a posar-lo a Girona i en altres parts, de manera que jo crec que tots els peraires¹ s’acontentaran, encara que s’ha de tindre amb ells alguna manya, ja que tots treballen per a abaratir els preus. […] 

Ja deveu haver sabut vostra mercé com jo comencí a usar l’aparell a Martorell i, immediatament, se’n començà a parlar i estendre’s la fama i, com que hi ha persones de tota classe, cada una parlava com se li antoixava², jo tinguí l’oportunitat de saber tot el que es deia i sentí que alguns llançaven crítiques que podien ser perjudicials […] Jo, fingint que no sabia res d’açò, prenguí la determinació que ajustaren una delegació de peraires i que vingueren a parlar amb mi, i així ho feren; i quan estigueren davant de mi, després d’haver-los pregat molt perquè vingueren, amb totes les cortesies que poguí, els diguí que jo els volia informar […] de l’aparell de cardar draps i que jo tenia gràcia de vostra Majestat, que no el podia fer ningú a Catalunya més que jo, però que la gràcia no forçava a ningú a adoptar l’aparell i deixar la perxa […] I sobre açò els fiu moltes ofertes i em respongueren […] fent-me moltes ofertes també, i em convidaren a la festa, que tindria lloc molt prompte, i aní. Aquell dia ingressí en la confraria d’ells, i quedàrem tan amics que tot allò que faig, ho faig segons consell dels membres principals i, a partir d’aquell dia, no s’ha parlat ni tractat sobre la qüestió ni s’ha murmurat contra l’aparell”. 

Font: Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segles XVI), A cura d’Eulàlia de Ahumada, Universitat de València, p. 44-45 i p. 333 (text adaptat per Marta Soriano Gimeno). 

Glossari: 

¹Paraire: persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge. 

²Antoixar: desitjar.