El joc de la Taronjada
Personatges:
Tema: Lectura i expressió escrita
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència Plurilingüe
Competència Digital
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència Ciutadana
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 3r ESO > Educació literària
Enunciat
Observacions i context
- El text també es podria usar per a treballar el Bloc 1 (Escoltar i parlar), i promoure un debat sobre l’ús de la violència en els Jocs.
- L’obra i l’acció política de Maria de Castella s’inscriu en la producció epistolar d’altres reines i nobles de la Corona d’Aragó com Violant de Bar, Maria de Luna, Sibil·la de Fortià, dins de la producció de la Cancelleria Reial. També es relaciona amb epistolaris com el d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens.
- Les comtesses i reines lligades a la Corona d’Aragó, des de les primeres figures de l’època carolíngia, com Guineguilda, fundadora amb Guifré el Pilós de la casa de Barcelona, han sigut figures actives i d’autoritat.
- L’acció política com a lloctinent de Maria de Castella s'inscriu en una llarga tradició d’autoritat femenina en la Corona d’Aragó que va des d’Ermesenda de Carcassona “obradora de divina llei”, en el segle X, Almodís de la Marca, segle XI, que participa en la redacció dels usatges de Barcelona. També està lligada a les lloctinents Blanca de Nàpols (1283-1310), Teresa d'Entença, comtessa d’Urgell, Violant de Bar (1365-1431), Maria de Luna (1357-1406), Joana Enríquez, reina de Navarra i de la corona d’Aragó (1425-1468) i l’última reina de la Corona d’Aragó, Germana de Foix (1488-1538)
Descripció
Es tracta d’un exercici de comprensió lectora en el context literari del segle XV, Segle d’Or, a partir d’una carta de la reina Maria de Castella, que governà la Corona d’Aragó com a lloctinent durant més vint-i-sis anys, en què estableix recomanacions per a evitar danys en la participació del “Joc de la Taronjada”.
-
COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 3. COMPRENSIÓ ESCRITA I MULTIMODAL.