Activity

Comprenem el text

Characters:

Isabel-Clara Simó i Monllor

Theme: Comprensió escrita. Competència lectora.

Competencies

Competence in Linguistic Communication

Multilingual Competence

Digital Competence

Personal, social and learning to learn competence

Citizen Competition

Subjects and year by Educational System

Spain > Catalan language and literature > 4th ESO > Communication

Enunciation

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />1.- Llig el text. 
Quan vaig con&egrave;ixer en Jon&agrave;s encara no sabia que jo era homosexual. Em repenjava a la barana del ferri de Nova York, el que va a l'est&agrave;tua de la dama de cap foradat per on transiten l'assot del m&oacute;n, que s&oacute;n (som) els turistes. Feia uns minuts que mirava l'aigua marr&oacute; amb pinzellades d'oli i que intentava esbrinar el nom d'una melodia que se m'havia ficat al cap &ndash;una fotesa, potser un jingle, o un desagradable tema d'algun desagradable musical&ndash;, quan en Jon&agrave;s es va posar a poc m&eacute;s d'un metre d'on era jo. Jo soc un tipus normal, que vol dir d'aquells que no criden l'atenci&oacute;, que no s&oacute;n ni alts ni musculats, ni amb una forma de cap cl&agrave;ssica ni amb unes mans boniques. Jo soc una persona grisa, malgrat que em mortifica dir-m'ho en silenci a mi mateix, quan les teranyines del son enterboleixen les defenses. Aquell paio era tota una altra cosa. Per comen&ccedil;ar, duia barret, un d'aquells anomenats fedora, i tenia els cabells llargs, fins al l&ograve;bul de l'orella, uns cabells daurats foscos i aquella barba per afaitar que fa l'efecte que ha de ser punxeguda com l'esquena d'un eri&ccedil;&oacute;; els ulls, encara no ho sabia, eren d'un blau profund. Portava botes i una jaqueta d'ant, envellida, d'aquella manera que tenen les jaquetes de dir que han trescat per la vida abans de rendir-se i anar a raure als cubells de roba per a pobres. 
Soc prou idiota per adonar-me, massa tard, que l'estava mirant at&ograve;nit, amb la cara de plaer inconscient que provoquen les postes de sol o les cavalettes de les &ograve;peres. Va girar lleugerament el cap i em va fitar. Devia calibrar-me, els segons en qu&egrave; la sang em pujava a la cara i intentava desesperadament apartar-ne els ulls. 
&ndash;Em dic Jon&agrave;s. 
I aleshores va somriure. Tenia un dels incisius d'or, com si fos un vell. Aquella dent devia tenir una hist&ograve;ria. 
Un avi&oacute; va esgarrapar el cel llet&oacute;s i el ferri es va bressolar un instant, per recordar-nos que surem, que pesem i que la vida &eacute;s un miracle fr&agrave;gil. La dama de la llibertat s'acostava a nosaltres i les amples faldilles eren llargues i commovedores. Hi havia llumetes, flotant, arreplegant un raget de sol m&eacute;s enll&agrave; de l'illa. Jon&agrave;s era un bon nom i la meva engavanyadora timidesa se'n va anar amb les llumetes que atrapava l'aigua bruta i cansada. 
&ndash;Soc l'&Agrave;lex. 
Vam xocar les mans com dos adolescents vells. Em mirava divertit com si f&oacute;ssim c&ograve;mplices t&agrave;cits de fets imprevisibles. Era tan bell que ofenia la vista, com si estiguessis aprofitant-te d'un privilegi excessiu &ndash;un banquer que cobra comissions secretes, un jerarca que mant&eacute; concubines legals, un s&agrave;trapa que t&eacute; armes i les fa servir, un assetjador de dones, un pol&iacute;tic que parla i parla de responsabilitat, un lladregot que ensopega un bot&iacute; digne d'un pirata&ndash; i era molt dif&iacute;cil desenganxar-se de la seva mirada c&agrave;lida. Estic hipnotitzat. I &eacute;s molt agradable. 
&ndash;Qu&egrave; no t'encaixa? Que em digui Jon&agrave;s, que sigui catal&agrave; o la meva dent d'or? 
&ndash;No s&eacute; si posar-te un deu en perspic&agrave;cia o posar-me a mi la llufa de la vulgaritat. 
&ndash;No et mortifiquis, &Agrave;lex. &Eacute;s &Agrave;lex, no? No et mortifiquis mai. Es com masturbar-se sense desig. &ndash;Diu Umberto Eco que la majoria dels visitants li diuen que quina cosa m&eacute;s ressonant &eacute;s dir-se &laquo;eco&raquo;, i comenta que si alg&uacute; es pot imaginar que qui porta el nom no hi ha pensat un nombre immens de vegades sense ajuda de l'infeli&ccedil; que vol passar per llest. 
&ndash;A qu&egrave; et dediques? 
&ndash;Ara mateix soc en un congr&eacute;s. Amb set companys, tots al ferri, all&agrave; dins bevent cervesa i fent-se passar per cosmopolites i intentant pronunciar les erres com si fossin vocals obscures. Dues s&oacute;n noies. 
&ndash;Et dic com va aix&ograve; de les erres americanes: nom&eacute;s has d'encongir la llengua cap endins. Prova-ho: digues care, o thirty... 
Em feia vergonya ensenyar obertament la llengua, encongida i tot, i vaig murmurar oh, s&iacute;, funciona. 
&ndash; I el congr&eacute;s &eacute;s...? 
&ndash;Llat&iacute;. 
&ndash;A Manhattan? Llat&iacute; a Manhattan? 
&ndash;I tu, Jon&agrave;s, a qui mai parlar&eacute; de balenes, qu&egrave; fas? 
&ndash;Fotografia. 
&ndash;A Manhattan? Un altre fot&ograve;graf a Manhattan? 
&ndash;Ning&uacute; no diu que les fotografies siguin de Manhattan. 
&ndash;D&rsquo;&Agrave;frica? 
Per&ograve; ell va callar. Va deixar de mirar-me i va treure de la butxaca de la jaqueta d'ant gastad&iacute;ssima una petaca met&agrave;l&middot;lica i en va extreure una cigarreta llarga i prima. No va demanar perm&iacute;s. La va encendre. Posava un dels peus en un sortint de la barana del buc i aix&iacute; tenia tot l'aire d'una estrella de cinema del passat. 
Ja ten&iacute;em la dama a sobre quan ell va dir: 
&ndash;&Agrave;lex, al carrer Vint-i-quatre amb la Primera hi ha un bar que es diu Blessy. T'hi espero avui. A les nou et va b&eacute;? 
I va tirar la cigarreta a l'aigua i va entrar al vaixell, disposat a baixar-ne. Aleshores vaig veure el bony que li feia, sota la camisa, una c&agrave;mera amb un objectiu prominent: dur, negre, llarg i ofensiu. 
Com el meu desig. T&egrave;rbol i inc&ograve;mode. 
La visita a l'illa va ser avorrida, i els comentaris est&uacute;pids. O jo estava impacient per tomar. De fet, frisava perqu&egrave; fossin les nou. I estava inquiet perqu&egrave; Jon&agrave;s no era enlloc, en l'illa m&eacute;s visitada del m&oacute;n. Potser t'he inventat. I he inventat el meu desig. Potser el meu desig &eacute;s de gel trinxat que no fa gust de res si no hi aboques un c&ograve;ctel. 
L'endem&agrave;, a les deu en punt, hav&iacute;em de tomar a les sessions de l'American Society of Classical Languages, i els companys planificaven la nit. Hi havia tres propostes. Per&ograve; jo, vaig dir, estava cansat. 
&ndash;Aquest vol ca&ccedil;ar sol, com els falcons. 
Van riure amb les rialles exagerades i agressives dels qui se saben a dins de la broma i me'n vaig anar, sense esperar el col&middot;lectiu viatge en metro que em feia sentir un escolar fent campana.
&nbsp;
Fragment de la novel&middot;la Jon&agrave;s d&rsquo;Isabel-Clara Sim&oacute;
&nbsp;
Contesta les preguntes seg&uuml;ents sobre el text anterior. 
1. L'&Agrave;lex est&agrave; dalt d&rsquo;un ferri, direcci&oacute; a l&rsquo;est&agrave;tua de la Llibertat de Nova York. Vertader o fals? Justifica la resposta en cas que siga fals. 
2. L'&Agrave;lex defineix el Jon&agrave;s com una persona normal, que no crida l&rsquo;atenci&oacute;. 
Vertader o fals? 
3. La reacci&oacute; de l&rsquo;&Agrave;lex, en adonar-se que el Jon&agrave;s l&rsquo;observa tamb&eacute;, &eacute;s seduir-lo amb la mirada. 
Vertader o fals? Justifica la resposta en cas que siga fals. 
4. Quin sentiment t&eacute; l&rsquo;&Agrave;lex abans de presentar-s&rsquo;hi? 
a) Un sentiment de timidesa que, a poc a poc, desapareix. 
b) Un sentiment de timidesa que, progressivament, augmenta. 
c) Un sentiment d&rsquo;excitaci&oacute; que va en augment. 
5. Qu&egrave; fa l&rsquo;&Agrave;lex a Nova York? 
a) Hi ha anat perqu&egrave; t&eacute; un congr&eacute;s de fotografia. 
b) Hi ha anat perqu&egrave; t&eacute; un congr&eacute;s de llat&iacute;. 
c) Hi ha anat de viatge amb els amics. 
6. A qu&egrave; es dedica el Jon&agrave;s?
a) &Eacute;s una estrella de cine. 
b) &Eacute;s congressista. 
c) &Eacute;s fot&ograve;graf.
7. Com se sent l&rsquo;&Agrave;lex despr&eacute;s de la proposta de cita que fa el Jon&agrave;s? 
a) T&eacute;rbol i inc&ograve;mode perqu&egrave; no vol que els amics se n&rsquo;assabenten. 
b) Impacient i desitj&oacute;s perqu&egrave; arriben les nou. 
c) Inquiet per si els amics els veien quedant amb un xic. 
8. Com van reaccionar els amics de l&rsquo;&Agrave;lex en saber que no acudia als seus plans perqu&egrave; estava cansat? 
a) Amb riures i bromes. 
b) Amb recriminacions. 
c) Amb sorpresa perqu&egrave; no era habitual en l&rsquo;&Agrave;lex. 
9. Qui conta els fets? 
a) Un narrador omniscient.
b) &Agrave;lex. 
c) Jon&agrave;s. 
10. Quin &eacute;s el tema principal del text? 
a) El viatge a Nova York de dues persones homosexuals. 
b) La visita de l&rsquo;est&agrave;tua de la Llibertat de Nova York. 
c) L&rsquo;amor (o l&rsquo;atracci&oacute; f&iacute;sica) a primera vista entre dues persones homosexuals.

Observations and context

Aquesta comprensió lectora també es pot fer servir en el curs de 3r d’ESO.

Description

Aquest fragment pertany a la novel·la Jonàs d’Isabel-Clara Simó. És interessant per a treballar la comprensió lectora no només perquè conté tres tipologies textuals bàsiques (narrativa, descriptiva i dialogada), sinó també per la riquesa lèxica i retòrica que hi ha.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 3. COMPRENSIÓ ESCRITA I MULTIMODAL.

Answer

Documents

This sheet has no attached documents