Mater mea

Llegeix aquest fragment sobre Metrodora, metgessa d'origen grec que va exercir a Roma al segle II dC, i respon a les activitats plantejades.

«Algunes de les evidències epigràfiques constaten que, almenys des de la primera meitat del segle IV aC, ja hi havia dones a Grècia que exercien la medicina i algunes es van especialitzar en obstetrícia i ginecologia. Però, si s’accepta certa informació de Plini el Vell, algunes dones van arribar fins i tot a escriure tractats ginecològics; en aquest sentit es parla dels treballs de Metrodora. Sobre aquest nom hi ha poca informació, ja que només es conserva en un únic manuscrit grec en el qual figura en un text mèdic inclòs com a extracte 'dels treballs de Metrodora'. 

Pel que fa a la resta, no hi ha dubte que hi va haver dones que van practicar la medicina, en general, o la ginecologia, en particular, segons avalen les inscripcions epigràfiques o les fonts literàries. Pel que fa als escrits o tractats ginecològics, tot i que es conserven alguns noms femenins, en ocasions la crítica filològica sobre l'autenticitat i autoria del material conservat».

Moral Lozano, Maria de la Sierra (2011). «Mujer y medicina en la Antigüedad Clásica: la figura de la partera y los inicios de la ginecología occidental». Fronteiras, Dourados, MS, v. 13, n. 24, p. 45-60, jul./dez.

1.  La paraula mater, matris significa «mare». L’arrel és mater-, matr-.

Digues derivats a partir dels sufixos:

·         mater-    + -n (relación)

                          + -itat (qualitat, situació)

                          + -al (relación)

·         matr-   sense vocal d’unió  +-ona (amb funciones de )

                                                       + -iu (relació)

                        amb vocal d’unió (i) + -cula (diminutiu)

2.   Forma les paraules compostes a partir de la unió de l'arrel matr- amb els següents ètims:

·         + -cid (caedo, matar): el que mata la seua madre

·         +  -arc (ἄρχω, mandar): situació social en què les dones tenen el poder

3.   L’arrel fe-/fi- significa «donar llet», «ser productiu». FE-mina, «femella, ser que amamanta i gesta»; l’arrel és femin-, femen-. Fe-llo, «mamar», la raíz es fel-. Filius/filia, «fill o filla, ser que mama», l’arrel és fil-.

Escriu al teu quadern paraules derivades amb la unió d'aquestes arrels amb els sufixos. 

 fe- + -cund (abundància)+ -itat

 fe- + -tus (participi, resultat)

 fe- + -min (relación) + -itat

 fe- + -men + -(í)na (relació)

4.  Completa les frases amb alguna de les següents paraules: infecund, fecund, misogínia, filial, ginecofília, feminista.

- Per als antics grecs, una dona sense fills era com un camp ----------------.

- En la literatura grega observem una notable -----------------, ja que són freqüents les consideracions sobre la maldat i la inferioritat de les dones

- El moviment ------------- ha qüestionat sempre el paper dominant dels homes en la societat.

5.   Del text es dedueix que era difícil en l'antiguitat que les dones foren reconegudes com a metges. Escriu un text en el qual analitzes els diferents treballs que exerceixen homes i dones i exposa si creus que existeixen diferències.