Fragment 1 de Cornèlia: el gènere i el nombre (2)
Personajes:
Tema: El gènere i el nombre
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Plurilingüe
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Latín > 4º ESO > El texto latino y la traducción
Enunciado
Llig el text original i la traducció de la carta 1 escrita per Cornèlia, matrona influent del s. II aC, i respon a les qüestions sobre el gènere i el nombre.
Cornèlia després de l'assassinat del seu fill Tiberi Grac abandona Roma i es retira a Miseno. Des d'allí li escriu les cartes al seu fill Gai Grac.
1. Dices pulchrum esse inimicos ulcisci. id neque maius neque pulchrius cuiquam atque mihi esse videtur, sed si liceat re publica salva ea persequi. sed quatenus id fieri non potest, multo tempore multisque partibus inimici nostri non peribunt atque, uti nunc sunt, erunt potius quam res publica profligetur atque pereat.
1. “Dius que és bo venjar-se dels enemics. A ningú més que a mi això li sembla el més gran i bo, però [només] si pot aconseguir-se mantenint fora de perill la república. Però ja que això no pot ser, els nostres enemics en molt de temps i en gran nombre no periran i és preferible que ells estiguen com ara estan, al fet que s'arruïne i perisca la república”.
León, Pedro (2011). “Cornelia: maternidad y política”, en Aprende Latín on line, (consultat el 28/08/2022), <http://aprendelatinonline.blogspot.com/2011/12/cornelia-maternidad-y politica.html>
1. In Miseno Cornelia scribebat litteras suo filio, qui Romae habitabat.
a. Realitza la traducció.
b. Canvia de nombre: scribebat, litteras, suo filio, qui, habitabat.
2. Gratum est inimicos odiare sed illi multi sunt.
a. Realitza la traducció.
b. Canvia de gènere els substantius i adjectius.
3. Res publica debet salva manere et non perire.
a. Realitza la traducció.
b. Escriu el verb principal en els quatre temps que falten del tema de present actiu i passiu.
Observaciones y contexto
A partir de Cornèlia, la producció epistolar compta amb gran nombre de representants femenines de les quals no es conserven els textos. Només es coneixen per les referències que fan a elles els destinataris. Les cartes van tindre una finalitat privada i les seues autores estan relacionades amb els grans protagonistes de la història romana del segle I aC i amb la cort imperial. Segons Aurora López (No solo hilaron lana, 2004) els seus noms són: Servília (mare de Brutus), Pília i Cecília Àtica (esposa i filla d'Àtic), Terència i Túlia (esposa i filla de Ciceró), Publília (segona esposa de Ciceró), Fúlvia (esposa de Marc Antoni). Relacionades amb l'emperador es troben la seua mare Àcia, la seua germana Octàvia Menor, la seua filla Júlia i la seua esposa Lívia.
Les quatre activitats de morfologia sobre la carta 1 de Cornèlia poden treballar-se de manera aïllada o conjuntament en una sessió de quatre grups interactius, amb la finalitat de repassar la morfologia. La temporalització seria la següent per a una classe de 55’:
5’. Explicació de la sessió.
15’. En la primera activitat que corresponga a cada grup es realitzarà la lectura del fragment en llatí i en castellà i es respondrà a les qüestions plantejades.
10’. En cadascuna de les següents activitats ja no es llegirà el text, només es respondrà a les qüestions plantejades. Per tant, el temps emprat per a cada fitxa serà 10’, un total de 30’.
5’. Es plantejaran els dubtes morfològics i es podran fer propostes de millora de les activitats.
L'activitat està proposada per a 4t de Llatí, que és l'assignatura d'ESO on apareix el bloc de continguts sobre morfologia.
Descripción
Lectura del text 1 de Cornèlia en llatí i catalá i resolució de qüestions, plantejades a partir d'aquest, sobre el gènere i el nombre.