Les plantes que utilitzava Metrodora
Personajes:
Tema: Lèxic de les plantes medicinals
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Plurilingüe
Competencia Matemática, en ciencia, tecnología e ingeniería
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
Enunciado
Llig aquest fragment sobre Metrodora, metgessa d’origen grec que va exercir a Roma en el segle II dC, i respon a les activitats plantejades.
“El tractat esmentat de Metrodora comença amb una declaració general sobre l’úter com a font de la majoria de les malalties de les dones. Després tracta les condicions generals de l’úter: primer, un capítol teòric i clínic bastant extens sobre la inflamació; en acabant, supuració, dureses (hui miomes), càncer, secrecions, hemorràgies, prolapses, fredor i inflació de l’úter. Posteriorment, segueix una secció sobre malalties causades per humitat excessiva: hidropesia, neteja d’úlceres i receptes per a restaurar l’aparença de la virginitat. A continuació, es refereix als mètodes per a ajudar a la concepció, cures per a l’esterilitat i tres receptes per a l’anticoncepció. Aquestes receptes contenen alguns elements màgics, encara que no hi ha encanteris ni oracions. Hi segueix una breu secció sobre el part, que cobreix la teràpia amb medicaments per a facilitar el naixement. Posteriorment, un grup de receptes màgiques: diverses proves de fertilitat i virginitat, afrodisíacs i pocions d’amor, tots els quals eren una part estàndard de la medicina en aquell temps. Després, tracta les malalties de les mames i hi inclou els cosmètics com a part regular de la medicina. El text de Metrodora acaba amb receptes d’encens, un ingredient comú en molts preparatius de medicaments.”
1. Explica en quins aspectes són importants les aportacions que va fer Metrodora a la medicina per a les dones.
2. Relaciona cada planta que era utilitzada en la medicina grecollatina amb el seu nom científic:
3. Busca en el diccionari i escriu el significat dels següents vocables d’origen grec, relacionats amb la medicina:
- Anatomia
- Farmacopea
- Fisiologia
- Homeopatia
- Panacea
- Patologia
- Teràpia
4. La paraula patologia deriva del grec πάθος ‘malaltia, sofriment’. En la nostra llengua trobem derivats com empatia i simpatia. Explica el canvi de significat que els donen els prefixos.
Observaciones y contexto
Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle iv aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdica. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.
En aquest cas s'ha pensat en una activitat de lèxic per a Cultura clàssica de 3r ESO, encara que també es podria aplicar a 4t ESO per al mateix tipus de contingut.
Descripción
Lectura i reflexió sobre un text relacionat amb Metrodora.