En quina varietat lingüística està escrit?

Enunciation

Llegim i enumerem el text de Maria Beneyto (1925-2011) poeta, novel·lista, contista i articulista que inicià la seua trajectòria sota el franquisme amb un ferm compromís per la llengua i la cultura catalanes, tot publicant en valencià i en castellà. D’estil realista denúncia de les desigualtats socials i de gènere i empatitza amb els col·lectius més desfavorits.

1. Identifica a quina varietat lingüística pertany el text. Anota els mots i les formes que justifiquen la teua resposta.

“No es trobava gens bé. El ventre li feia mal. Més cada vegada. I la urgència de la data es feia present, apressant-la, perquè el vestit havia de ser tramés a temps, segons va prometre. La senyoreta Mercé ja li ho havia advertit.

–Podrà vosté Salvadora, en tan pocs dies? Pense en la responsabilitat del compromís en què es fica. El vestit cal tenir-lo acabat dijous. És el dia que combrega la nena, a les nou del matí. [...] Pense-ho bé. Si de cas vosté no pot fer-ho, Marieta farà la faena.

És clar. Marieta no tenia cinc fills. Ni el marit sense treball. Ni havia d’atendre la casa. Podia fer-ho ben còmodament.

–Però jo necessitava moltíssim aquells diners. 

[...]

–Quant fa que t’has alçat? No t’he sentit. O és que no et gitares al llit anit?

–Cal acabar això. És necessari.

–Necessari? Per què?

–Perquè em vaig comprometre a tenir-lo avui. La nena combrega aquest matí, què no ho saps? Per això i per cobrar-lo. I perquè hem d’estar bé amb ells perquè et donen aquella carta de recomanació. Si

aconsegueixes aquesta feina, eixiríem un poc de penes.

Ella parlava espaiant les paraules. Apretava el dolor entre les dents sense deixar de cosir. Afanyant-se.

–Escolta, Aureli, fes alçar els xiquets i endus-te’ls. Açò meu a penes no tardarà a anar. Cal preparar-ho tot, que en acabar el vestit…

–Què és això que ja va? El part? Haver-ho dit dona! Vinga, deixa-ho tot. El vestit se’n va a fer punyetes ara mateix i tu et fiques dins el llit. Corrents me’n vaig a cridar a don Vicent.

—Que no, Aureli, deixa’m. Puc, puc encara. Emporta’t els xiquets.

–Te’n vas al llit ara mateix. I sense dir ni pruna.

–Aureli, per l’amor de Déu. Emporta-te’ls. Ves-te’n. He d’acabar-ho. Mai no t’he demanat res, veritat? Dons açò t’ho demane pel que més vulgues. Deixa’m acabar. Puc, puc…

[...]

En eixir l’home, ella es mossegà els llavis ofegant el gemec que se li escapava. S’aconsolava parlant en veu alta.

–Senyor, doneu-me una hora curta! Ajudeu-me! I que em done temps. Tothom està preparat esperant-me. No puc fallar-los.

[...]

–És quasi l’hora! Senyor, que puga, que espere una mica…

Va esdevenir-se en passar l’últim repunt a màquina.

–Déu meu! Les aigües ja…

[...] Ella encara va poder llevar bastes i pegar les darreres puntades. Ni per un moment tenia els llavis quiets. Demanava constantment l’ajornament, la demora. Pregava per poder arribar. I ho estava aconseguint.

–Aureli!

Hi va acudir ell des de la cuina.

–Don Vicent? L’avise ja?

No, Aureli, escolta… (Una mica més, Senyor.) Aureli, dona’m la planxa. Neteja-la, que no taque. Ho planxe i queda enllestit. (Aguanta, aguanta fill. Ja vinc.) Sí, bé, Aureli. Ara estén-ho per l’altre costat. No tremoles. Aureli, no, no plores. Ja vinc... anem de seguida. La caixa. Dus la caixa. Vés alerta. T’he cremat. Aureli? Et fa molt de mal? La caixa, dona’t pressa, afanya’t!

Ell acostà la gran caixa de cartó. Va quedar el vestit ben col·locat, vistós. Eren les vuit. I trucaven a la porta.

–Venen a buscar el vestit. Aureli. Dona’ls la caixa... No, no te’n vages! Porta’m al llit primer. I crida, crida ja, de seguida, don Vicent!

I diuen –ella mateixa ho conta– que és així com jo vaig nàixer.”

Beneyto, Maria (1997). “Una hora curta” dins La gent que viu al món. Alzira: Bromera Edicions (p. 155-160).

Observations and context

Maria Beneyto, poeta, novel·lista, contista i articulista, inicia la seua trajectòria sota el franquisme, tot publicant en valencià i en castellà. La seua poètica evoluciona des d’un realisme que denuncia les injustícies per qüestions de llengua, gènere, classe social o ideologia política fins a una poesia simbolista i experimental. La novel·la La dona forta (1967) va significar un impuls decisiu en la renovació formal i temàtica de la narrativa valenciana de postguerra. La reflexió sobre la condició femenina, tant des d’un punt de vista personal com col·lectiu, és present a tota la seua obra.  

La manca de tradició narrativa a terres valencianes s’accentua durant la dictadura, però les escriptores Maria Ibars, Beatriu Civera, Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto  van conrear aquest gènere i el van modernitzar; de fet, és sobretot gràcies a elles que podem parlar de continuïtat novel·lística i contística durant el franquisme al País Valencià. Beneyto va publicar el recull de contes La gent que viu al món (1966) i la novel·la La dona forta (1967), una de les més interessants, tant per la forma com pel contingut, de les que es van publicar al País Valencià en la dècada dels seixanta. Es tracta d’una obra coral protagonitzada per personatges femenins on es plantegen diverses problemàtiques considerades tabú durant la dictadura, com ara l’avortament, el lesbianisme, la independència professional i econòmica de la dona, la ruptura matrimonial, la reflexió feminista, etc. La mateixa escriptora explica que es va inspirar en una residència femenina que va conèixer durant els anys trenta a Madrid per a bastir la seua obra.

Description

A partir del conte  “Una hora curta” de Maria Beneyto, l’alumnat haurà d’identificar la varietat lingüística que presenta el text. Activitat que pot anar acompanyada amb preguntes sobre el tema, la intenció de l’autora, les idees que aporta…

Es pot utilitzar en Llengua i Literatura Catalanes d’ESO i es pot vincular a temes transversals com la igualtat i l’empoderament de les dones.

Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal

Answer

Documents