Reseña
La producció d’Anna Seghers es caracteritza per un marcat compromís social, polític i feminista. En la seva primera etapa, aquest compromís es manifesta sobretot en el seu antifeixisme militant. Ben aviat, l'any 1933, hagué d’exiliar-se, i la seva obra constitueix, d'una banda, una profunda reflexió sobre aquesta condició, però, d'altra banda, li serveix també per mostrar la seva solidaritat amb aquells que no han pogut exiliar-se. Així, la seva obra més coneguda, La setena creu, que va ser duta al cinema a Hollywood, narra la història de set fugitius d’un camp de concentració nazi, un dels quals aconsegueix fugir d’Alemanya. La novel·la volia convertir-se en una llum d’esperança per a la resistència al règim nazi. Ja de retorn a la República Democràtica Alemanya, Seghers es comprometé activament en la defensa dels drets dels escriptors.
Actividades
Justificaciones
- Anna Seghers és una de les primeres escriptores alemanyes que aconseguí ja des de ben aviat una gran projecció pública com a escriptora, intel·lectual i activista.
- Fou una escriptora compromesa políticament i socialment. Lluità aferrissadament contra el feixisme a Alemanya i al món.
- La seva literatura de l’exili és potser de les més representatives de tota la literatura mundial en aquest sentit. Especialment la seva novel·la Trànsit, on reflexiona de forma molt profunda sobre la condició de l’exiliat.
Biografía
Anna Seghers nasqué el 1900 a la ciutat de Mainz amb el nom de Netty Reiling, filla del comerciant d’art i antiguitats Isidor Reiling i de Hedwig Fuld, ambdós de religió jueva.
Entre 1929 i 1924 va estudiar a les universitats de Heidelberg i de Colònia història de l’art, història, sinologia i filologia. El 1924 va doctorar-se amb un estudi sobre Rembrandt, i el mateix any va publicar la narració “Die Toten der Insel Djal”.
L’any 1925 es va casar amb el sociòleg hongarès László Radványi. A través seu, Seghers entrà en contacte amb György Lukács. El 1928 es va afiliar al Partit Comunista d’Alemanya (KPD) i esdevingué una activista en contra del moviment nazi. Aquell mateix any va publicar la narració “Aufstand der Fischer von Sta. Barbara”, per la qual va rebre el premi Kleist. Erwin Piscator va dur a cinema aquesta obra a la Unió Soviètica. El 1932 publica la seva novel·la Die Gefährten, que constitueix una advertència de l’amenaça del feixisme a Alemanya.
El 1933 és arrestada per la Gestapo i poc després aconsegueix fugir cap a París. L’any 1937 participà en el II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura, que tingué lloc a València.
És a l’exili, a França i Mèxic entre1933 i 1947, quan escriu les seves obres més cèlebres, dedicades al destí dels emigrats i a la resistència al nacionalsocialisme. Das siebte Kreuz fou publicada el 1942, i és una de les poques obres editades abans de l’acabament de la Segona Guerra Mundial dedicades als camps de concentració. El 1944 apareix Transit, dedicada als refugiats que fugien del feixisme a Europa i esperaven a França una destinació a Amèrica. La novel·la aparegué en primer lloc en anglès i castellà, i no fou fins l’any 1948 que es publicà en alemany, l’idioma original.
A partir de 1947, ja instal·lada a la República Democràtica d’Alemanya, exercí una influència molt important en la vida literària i cultural d’aquell país. Literatura de la Neue Sachlichkeit (nova objectivitat), corrent estètic i literari específicament alemany.
Obras
- Aufstand der Fischer von St. Barbara (1928). Potsdam: Kiepenheuer Verlag. Traducció castellana de José Luis Sagués: La revuelta de los pescadores de Santa Bárbara (1988). Madrid: Cátedra.
- Die Gefährten (1932). Potsdam: Kiepenheuer Verlag.
- Das siebte Kreuz (1942) México: El Libro Libre. Traducció castellana de Manuel Olasagasti: La séptima cruz (2007). Barcelona: RBA.
- Transit (1944). Konstanz: Weller. Traducció catalana de Joan Fontcuberta: Trànsit (1989). Barcelona: La Magrana.
Enfoque Didáctico
Llengua i literatura, ciències socials, cultura i valors ètics.
Documentos