Reseña
Clementina Arderiu és una de les moltes veus femenines que apareixen en la literatura catalana durant la primera meitat del segle XX. Es relacionà tant amb Maria-Antònia Salvà, escriptora consolidada amb qui s’escrivia, com amb Rosa Leveroni, poeta més jove amb qui mantingué una relació personal i literària. Influïda per la poesia popular i pel noucentisme, escrigué uns versos molt musicals i cultivà goigs, una composició poètica cantada. La seva poesia parteix sovint d’elements quotidians i tracta sobre la fe, l’amor, la condició femenina, la maternitat i la mort. La seva vida es veié truncada per la guerra civil i visqué exiliada a França durant quatre anys, però va continuar escrivint i publicant poesia en català durant el franquisme.
Justificaciones
- La seva poesia presenta trets simbolistes i, en els seus inicis, se situa en el noucentisme.
- La seva obra, molt musical, està influïda per la poesia popular.
- A partir de temes de la seva quotidianitat, aborda qüestions transcendentals com l’amor, la fe, la condició femenina, la maternitat i la mort. També tracta l’experiència de l’exili i la defensa la llengua catalana.
- Refugiada a França (1939-1943), en tornar a Barcelona forma part de la resistència cultural clandestina sota el franquisme.
- Alguns dels seus poemes han estat musicats pel seu net, Pau Riba, per Guillermina Motta o Abelard Alba i Ivan Brull.
Biografía
Clementina Arderiu va néixer a Barcelona el 1889. Procedia d’una família d’argenters per part de pare i d’origen rural per part de mare. Rebé una educació sòlida: estudià idiomes, música i piano, fet que li proporcionà un gran coneixement del ritme i la melodia, i era una gran lectora. Publicà el seu primer poema l’any 1911 i el 1912 obtingué la flor natural als jocs florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria, ocasió en què conegué Carles Riba, que en aquell moment tenia 19 anys i ja havia aconseguit un cert prestigi. Es casaren el 1916 i tingueren una filla i tres fills (el més petit morí quan tenia tan sols sis anys). Durant la dècada dels anys vint, el matrimoni va viatjar per Itàlia, Alemanya, França i Grècia.
Clementina Arderiu era una mestressa de casa convençuda, però atípica: era versada en els clàssics, tocava el piano, assistia a tertúlies d’intel·lectuals, viatjava per Europa i escrivia poesia. La seva obra recull precisament la consciència d’aquesta singularitat.
El seu primer llibre, Cançons i elegies es va publicar l’any 1916. Quatre anys més tard, el 1920, va aparèixer L’alta llibertat i, el 1936, el recull Poemes. El 1939, just abans que Barcelona fos ocupada pel bàndol franquista, i davant la por de represàlies, la família va fugir a França on es va quedar quatre anys, durant els quals va patir fam i por.
De nou instal·lada a Barcelona, va publicar l’any 1946 Sempre i ara, un recull que havia guanyat el premi Joaquim Folguera l’any 1938, il·lustrat amb litografies de la pintora avantguardista i amiga d’Arderiu, Olga Sacharof. És a dir va aparèixer el 1959 i obtingué el premi Ossa Menor i la Lletra d'Or, i L'esperança encara, recull publicat l’any 1969, va ser mereixedor del premi Crítica Serra d'Or de poesia.
El franquisme va ser un període gris i difícil, ja que la fulminant carrera del seu marit es veié escapçada i van haver de viure modestament. Tanmateix, van continuar cultivant la seva vida cultural. Entre altres activitats, el matrimoni Riba-Arderiu convocava trobades clandestines d’intel·lectuals a casa seva.
El menyspreu a la llengua catalana li resultava dolorós i Clementina Arderiu escrigué alguns versos en defensa de la llengua. També en dedicà algun a l’experiència de l’exili. Molts dels seus poemes tracten temes de la seva quotidianitat a través dels quals aborda qüestions transcendentals com l’amor, la mort o la condició femenina. La seva obra és original, madura i rigorosa i presenta diverses capes de significat.
Ha estat traduïda al castellà i a l’anglès (Lyrikline, 06/06/2023, https://www.lyrikline.org/en/authors/clementina-arderiu) i s’ha inclòs als llocs web de Lletra, 06/06/2023, https://lletra.uoc.edu/ca/autora/clementina-arderiu i l’AELC, 06/06/2023, https://www.escriptors.cat/autors/arderiuc/biografia-clementina-arderiu .
Obras
POESIA
(1916). Cançons i elegies. Barcelona: La Revista.
(1920). L’alta llibertat. Barcelona: Editorial Catalana.
(1936). Poemes. Barcelona: Proa.
(1946). Sempre i ara. Barcelona: autoedició (premi Joaquim Folguera). Amb litografies d’Olga Sacharof, 07-05-2023, https://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=418860
(1952). Poesies Completes. Barcelona: Ed. Selecta.
(1959). És a dir. Barcelona: Els llibres de l’Óssa Menor (premi Óssa Menor i la Lletra d'Or)
(1968). L'esperança encara. Barcelona: Edicions 62 (premi Crítica Serra d’Or)
(1973). Obra poètica. Barcelona: Edicions 62.
(1982). Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62.
(1985). Clementina Arderiu. Contraclaror. Antologia poètica. Barcelona: LaSal.
(2009). Tres poetes de Cadaqués (ed. de Rosa Ardid i Caterina Riba). Girona: Els llibres del segle.
Bibliografía
Abrams, Sam (2012). “Bandera d’estiu” dins Clementina Arderiu. Jo era en el cant (ed. Sam Abrams), Barcelona: Edicions 62, pp. 25-42.
Abrams, Sam (2012). “Bandera d’estiu”, dins Sam Abrams (ed.). Clementina Arderiu. Jo era en el cant, Barcelona: Edicions 62, pp. 25-42.
Marçal, Maria-Mercè (1985). “Introducció” a Clementina Arderiu. Contraclaror. Antologia poètica (ed. Maria-Mercè Marçal). Bracelona: LaSal, pp. 9-60.
Riba, Cèlia (2012). “Uns records de Clementina Arderiu” dins Clementina Arderiu. Jo era en el cant (ed. Sam Abrams), Barcelona: Edicions 62, pp. 9-23.
Riba, Caterina (2009). “Les poetes de Cadaqués” Tres poetes de Cadaqués (ed. De Rosa Ardid i Caterina Riba). Girona: Els llibres del segle.
WEBS
Viu la poesia, propostes didàctiques, 07-05-2023, http://www.viulapoesia.com/pagina_6.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=11&idpoema=259
Enfoque Didáctico
L'autora es pot treballar a literatura catalana i universal, tant en els cursos d’ESO com de batxillerat.
També té poemes sobre l’experiència de l’exili i es pot fer servir per explicar la Història d’Espanya.
Es podrien utilitzar a ètica els seus poemes sobre la condició femenina, la maternitat, la mort del seu fill petit amb síndrome de Down al qual li va dedicar el poema “Presència de la mort” en morir quan tenia set anys.
Documentos