Lívia Drusil·la

(Iulia Augusta, Diva Augusta)

Roma; c. 58 a. e. c. — 29 e. c.

Període d'activitat: 43 a. e. c. — 29

Classificació geogràfica: Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Governants > Emperadrius / Reines / Nobles

Context de creació femenina

La societat patriarcal romana privava a les matrones dels drets atorgats als homes, excloent-les de la política, la religió o la guerra. No obstant això, tenim notícies de dones audaces de la noblesa que, quan van veure amenaçats els seus interessos o els dels seus familiars, no van romandre en l'ombra sinó que van ocupar l'espai públic o van prendre decisions al més alt nivell de la política de Roma. Ens han arribat, entre altres, els noms de Cornèlia, la mare dels Grac; Hortènsia, que va pronunciar un discurs en el fòrum en favor de les dones; Fúlvia, que va ser capaç de reclutar un exèrcit amb els seus propis mitjans; o els de Servília, Octàvia i Múcia, que van intervindre en les negociacions de diversos pactes polítics durant els Triumvirats. Els temps tan conflictius de finals de la República van ser un estímul per a l'emancipació de les dones.

És al Principat d'August quan les dones de famílies aristocràtiques comencen a tindre major presència en l'esfera pública. August, primer a Octàvia i després a Lívia els concedeix una sèrie d'honors com disposar i gestionar la pròpia herència lliurement, sense un tutor, amb el que arriben a ser dones amb gran poder econòmic que reclamen un poder rellevant en l'esfera del polític. Aquest fet va establir les bases i va marcar l'inici del paper públic de les dones imperials, que es reforçaria amb la introducció d'imatges dels membres femenins de la casa imperial com un nou element de la propaganda política.

Les següents emperadrius de dinastia Júlio-Clàudia (Messal·lina, Agripina i Popea) van ser autèntics emperadors a l'ombra dels seus marits.

Ressenya

Lívia va ser una de les dones més notables de l'Antiguitat. La tradició literària ens ha deixat una imatge contradictòria, i a vegades esbiaixada, d'ella. A l'ésser l'esposa d'August i mare de l'emperador Tiberi, va tindre un protagonisme que cap altra dona havia tingut abans en la societat romana. Es va involucrar en les tasques de govern fent costat al seu espòs en la construcció del Principat i en la formació de la domus Augusta. Gràcies a la llibertat econòmica que li va donar August va poder controlar el seu patrimoni, dedicant-lo a millorar les condicions de vida dels habitants de Roma

Activitats

Justificacions

Esposa de l'emperador August, mare de Tiberi, àvia de Claudi, besàvia de Calígula i rebesàvia de Neró, va ser l'autora de la configuració de la dinastia Júlio-Clàudia.
Va personificar el model de matrona romana. Consellera i confident d'August, va exercir una gran influència sobre ell en el pla polític.
Va impulsar la construcció i reparació d'edificis públics i va ser patrona i benefactora de famílies necessitades.

Biografia

[...]El seu naixement se situa entre els anys 59 i 58 aC, en el si d'una aristocràtica família pertanyent a la gens Clàudia. Amb 16 anys es va casar amb Tiberi Claudi Neró, un familiar de la seua mateixa gens. Amb ell va tindre als seus dos fills, Tiberi i Drus. Amb 19 anys, i embarassada del segon, va iniciar la seua relació amb Octavi. Poc després, van celebrar el seu matrimoni, l'any 38 aC. Amb ell va rebre extraordinaris honors que la van convertir en inviolable per la concessió de la sacrosanctitas, a més de permetre-li controlar el seu ric patrimoni sense la presència d'un tutor. Es va promoure la seua popularitat en la societat imperial a través d'estàtues i encunyacions monetàries. Quan Octavi va véncer a Marc Antoni i es va convertir en l'amo del Mediterrani, el protagonisme de Lívia va augmentar, juntament amb el de la seua cunyada Octàvia, representant ambdues el perfecte model tradicional de matrona romana que precisava August. A més, es va involucrar en les tasques de govern, secundant hàbil i incondicionalment al seu espòs en la construcció del Principat, i en la formació del sistema dinàstic del qual va derivar l'anomenada domus Augusta. August va buscar, a través dels matrimonis de la seua filla Júlia i dels seus nets, Gai i Luci, un hereu per al seu llegat polític. En morir prematurament el seu nebot Marcel i els seus nets, va establir aliances amb els parents de Lívia. Es va acabar imposant la branca dels Claudis, com es reflecteix en el matrimoni entre Germànic, net de Lívia, i Agripina la Major, neta d'August. Els següents prínceps d'aquesta dinastia fins a arribar a Neró serien descendents d'aquesta parella. Tiberi va succeir a August, després de la seua mort, l'any 14, gràcies a la labor de Lívia. Ella va jugar un paper crucial en els homenatges dispensats a l'August mort, en aconseguir el seu reconeixement com a divo August. Des d'aqueix moment, August va rebre culte per decisió del Senat i amb el suport popular, i la seua família va exhibir una ascendència divina. Paradoxalment, Tiberi no va ser molt considerat amb ella. Potser per a evitar la imatge d'home dominat per una dona, la va allunyar del poder, retirant-se a Capri. Lívia es va bolcar llavors en els deures religiosos i va morir l'any 29, amb 86 anys. Tiberi no va acudir al funeral i va refusar els honors oferits pel Senat. Lívia va gaudir de reconeixement públic, com s'evidencia en els nombrosos homenatges rebuts a Roma i a les províncies. El seu net Claudi la va divinitzar, reforçant el prestigi de la dinastia Júlio-Clàudia i la domus Augusta.

Rosa María Cid López. 250 mujeres de la Antigua Roma, ed. Pilar Pavón, Sevilla, pp. 95, 96.

Obres

Bibliografia

-Cid López, Rosa María (2022). “Livia”, 250 mujeres de la Antigua Roma, ed. Pilar Pavón, Sevilla, pp.95,96.

-Hidalgo de la Vega, María José (2012). Las emperatrices romanas. Sueños de púrpura y poder oculto. Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 15-34.

-López Gómez, Helena (2022).” Las funciones institucionales de las mujeres de la familia de Augusto: Octavia, Livia y Julia”, Lucentum, 41, pp. 231-246.

-Mañas, Manuel (2003). “Mujer y sociedad en la Roma imperial del S.I”, Norba: Revista de historia. Vol. 16, pp. 191-207

-Oya García, Goretti (2017). ”Livia y Octavia dos primeras damas del imperio romano”, Mujeres que hacen historia, Vol.2, Universidad del País Vasco, pp. 229-242.

-Pavón Pilar (dir.), (2023). “Exposición Virtual: 250 mujeres de la antigua Roma” en Conditio feminae I: Marginación y visibilidad de la mujer en el Imperio Romano. Universidad de Sevilla, (consultado el 21/11/2022),<https://grupo.us.es/conditiofeminae/index.php/2022/03/08/57-livia/>

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloque Raíces clásicas del mundo actual. Historia y evolución sociopolítica; Bloque Raíces clásicas del mundo actual. Vida cotidiana.

-Latín 4 ESO: Bloque El presente de la civilización latina.

-Latín Bachillerato: Bloque La antigua Roma.

-Historia 1 ESO: Bloque Sociedades y territorios, referido a Roma.