Activitat

La rebel•lia d’Agnòdice vista per Feijoo

Personatges:

Tema: Dones rellevants

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica

Enunciat


Fes una lectura atenta d’aquest text que menciona Agnòdice, famosa ginecòloga atenenca que es va formar a Alexandria al costat dels millors metges i que va aconseguir viure del seu treball. 

Benito Jerónimo Feijoo (1676-1764) en les seues Cartas eruditas y curiosas, davant la súplica d’un dels seus interlocutors que escriga sobre si és una falsa creença (“error”) que les dones siguen ateses en el part per professionals homes en lloc de dones, il·lustra la seua resposta amb l’exemple d’Agnòdice.

“Había en Atenas una ley, que prohibía a las mujeres todo ejercicio de la Medicina; de modo, que aun el uso del arte obstetricio les era vedado, lo que ocasionaba el gravísimo inconveniente de que muchas mujeres, demasiadamente sensibles al rubor de ser auxiliadas por los hombres en las angustias del puerperio, en ellas perdían miserablemente su vida, y la del feto. En esta constitución de cosas, una doncella llamada Agnódice, ya por condolida de esta calamidad de su sexo, ya por sentir en sí una vehemente inclinación a la Ciencia Médica, resolvió violar la ley; para cuyo efecto, vistiéndose de hombre, fue a ponerse en la Escuela de un Médico, llamado Hierófilo, de quien no era conocida. En efecto se instruyó muy bien en la Medicina; y con especialidad en el Arte de Obstetricar; una vez logrado, se puso a ejercer su habilidad en Atenas, siempre disfrazada con el hábito de hombre, asistiendo a las mujeres, no sólo en los partos, mas en cualquiera dolencias, aunque declarándoles en secreto su sexo, por apartar el estorbo de su pudor. Los Médicos, a quienes Agnódice con la curación de las mujeres quitaba una considerable parte de sus ganancias, se conjuraron contra ella; y como estaban en la persuasión de que era hombre, la acusaron en el Areópago de ilícitas intimidades con el otro sexo; añadiendo, que muchas mujeres se quejaban de dolencias, que no padecían buscando este pretexto para lograr su torpe comercio, con el lampiño Mediquito. Compareció Agnódice en el Areópago, exhibiendo ante aquellos Jueces pruebas evidentes de su sexo. Derribada esta batería, en su ruina fundaron los Médicos otra, alegando contra Agnódice la ley, que prohíbe a las mujeres el uso de la Medicina. Pero sabedoras del caso las Damas Atenienses, intervinieron en la causa, e hicieron tanto, que lograron se abrogase aquella ley; con que quedó triunfante Agnódice, y se declaró a las mujeres el derecho de ejercer el Arte, que ella ejercía.

Lo que logró Agnódice en la Grecia, buscando, aun a su riesgo, un Maestro hábil que la enseñase, ¿por qué no podrán lograrlo muchas mujeres en España, donde no hay ley alguna que lo resista? Pretenderán algunos, que son menos aptas que los hombres para este ministerio. Pero ignoro en qué puedan fundar esa menor aptitud.”

FEIJÓO B.J., " Cartas eruditas y curiosas / Tomo segundo. Carta XVII. Uso más moderno de la arte Obstrética", en Proyecto Filosofía en español, (consultado el 19/04/2022), <http://www.filosofia.org/bjf/bjfc217.htm>

 

1- Anota el significat d'obstetricia, puerperio, areópago, lampiño y abrogar una llei.

2- Busca informació sobre Hieròfil que destaque la seua aportació a la medicina.

3- Segons la informació que ens dona el text, en què va consistir la rebel·lia d’Agnòdice?

4- Per què en l’època d’Agnòdice morien moltes dones a causa del part?

5- En quins arguments es basaven els metges per a acusar-la?    

6- Feijoo està inclòs en el Neoclassicisme i la Il·lustració. Justifica el text dins d’aquests termes.

7- La preocupació didàctica i l’ànim de convéncer raonant és una característica dels textos neoclàssics. Què vol ensenyar-nos Feijoo quan ens presenta l’exemple d’Agnòdice? Què podem deduir si ens situem en l’Espanya de Feijoo i en l’actual?

 

Observacions i context

Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle IV aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdice. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.

Descripció

L’activitat consisteix en la lectura comprensiva d’un fragment d’una de les Cartas de Feijoo, en la qual ens dona notícies de la metgessa atenenca, així com una sèrie d’activitats de recerca i de reflexió que ens ajuden a situar l’esmentada carta en el context sociocultural en què es va escriure.

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos