Una dona i mare en l’avantguarda d’una tropa d’elit!
Personajes:
Tema: Situació de la dona
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Vida cotidiana
Enunciado
Artemísia d’Halicarnàs va nàixer en aquesta ciutat, que hui és l’actual Bodrum (Turquia), i va ser tirana de la regió de Cària (Àsia Menor). Va comandar una xicoteta flota de cinc naus amb la qual es va sumar a l’exèrcit persa del Gran Rei Xerxes I en la seua expedició contra els grecs en la Segona Guerra Mèdica. Va lluitar al cap de les seues tropes i les va dirigir en les batalles d’Artemisi i Salamina.
Llig el fragment que parla d’Artemísia d’Halicarnàs i respon les preguntes.
Albert Schlögl, en la seua obra Heródoto (Madrid, 2000, Alderabán Ediciones, pp. 22-23) ens dona aquesta visió d’Artemísia:
¡Una mujer y madre en la vanguardia de una tropa de élite!
Comenta que aquest fet continuaria sent, encara al nostre temps, un titular en destacades pàgines de la premsa groga i sensacionalista: Encara més va haver d’impressionar els antics grecs, que retien homenatge a un patriarcat sense concessions.
Cal saber que en la Grècia antiga el món dels homes, les seues activitats, ocupacions i interessos era sentit com absolutament oposat al de les dones. Les ciutadanes de les poleis gregues vivien tancades en casa (hi havia una part de l’habitatge destinada únicament a elles: el gineceu), estaven excloses de les activitats socials i polítiques, i celebraven les seues pròpies festivitats religioses, prohibides als homes.
Com va haver de sorprendre, en aquest context, l’actitud d’Artemísia!
- Explica por què creus que parla així l'autor.
Observaciones y contexto
Altres cèlebres governantes van ser Artemísia II (segle IV a. de C.), la qual, en quedar-se viuda del seu espòs Mausol de Cària (377 – 353 a. de C.), va manar construir un grandiós i espectacular monument funerari en honor seu, considerat una de les set meravelles de l’Antiguitat: el Mausoleu d’Halicarnàs; Cleòpatra Filopàtor (segle I a. C.), reina d’Egipte, o Zenòbia de Palmira (segle III d. de C.). D’aquestes, també Cleòpatra i Zenòbia comandaren els seus exèrcits, en aquest cas contra els romans, i a elles se n’uneixen altres com Budicca, reina dels icens, que va capitanejar diverses tribus britanes contra els romans.
L'activitat podria fer-se també en el Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica.
Descripción
Albert Schlögl, en la seua obra Heródoto (Madrid, 2000, Alderabán Ediciones, pp. 22-23) ens dona la seua visió d’Artemísia, i compara el seu paper en la història amb el que en general tenien les dones en la seua època. Amb l’activitat, es pretén que l’alumnat reflexione sobre el paper que les dones tenien en aqueix temps i altres de l’antiguitat, el compare amb la seua realitat i en faça un judici crític.