Observaciones y contexto
- El context pot ser complicat per als alumnes a priori, és recomanable treballar abans l'anàlisi de gràfiques amb contextos senzills com temps i distància, temps i velocitat, etc.
- Es podria treballar el domini de manera analítica si s'ha vist en classe.
- Ideal per a treballar en l'àmbit científic en general.
- La relació de Mileva amb el seu marit Albert Einstein va començar sent una relació professional, i encara que la seua aportació és poc coneguda, la participació de Mileva en els treballs pels quals el seu marit Albert Einstein va rebre el Premi Nobel no deixa cap dubte. Per què no va signar Mileva els articles elaborats junt amb Einstein? Existeixen evidències que, quan en 1908, Conrad Habicht, Albert Einstein i Mileva Marić van construir i van patentar un voltímetre ultrasensible sota el nom «Einstein-Habitch». Habitch va qüestionar la decisió de Mileva de no incloure el seu nom. Davant això, ella va contestar: «Per a què? Els dos som una pedra». Els biògrafs coincideixen que Mileva Marić va prioritzar que les seues teories científiques isqueren a la llum que ser reconeguda per això. Donats els prejudicis que hi havia contra les dones en aquella època, una publicació cofirmada per una dona podria haver tingut menys pes, per això, alguns historiadors consideren que la pròpia Mileva va decidir que el seu nom quedara fora del paper.
- Moltes dones han treballat amb els seus marits en matemàtiques i ciències al llarg de la història, però la seua relació ha sigut molt variada, per exemple, Tatiana Afanassjewa, que es va casar amb el físic Paul Ehrenfest i va col·laborar amb ell en el seu treball; actualment es coneix àmpliament el treball d'ell, però desconeixem en gran part la contribució d'ella. Una relació molt diferent és la del matrimoni entre Marie i Pierre Curie, que van treballar junts a la Universitat de París i, en ser seleccionat Pierre per a rebre el Premi Nobel en 1903 pel descobriment de la radioactivitat, ell el va rebutjar si no s'incloïa en el guardó a Marie. Finalment, se'ls va entregar el premi als dos a causa de la pressió d'aquest.
- Antecessores seues que van treballar en matemàtiques i ciències: Sophia Brahe (1556-1643); Maria Cunitz (1610-1664); Elena Lucrezia Cornaro Piscopia (1646-1684); Maria Gaetana Agnesi (1718-1799), matemàtica especialista en càlcul diferencial i integral; Nicole Lepaute (1723-1788); Mary Sommerville (1780-1872), matemàtica i divulgadora científica considerada la «reina de les ciències del segle XIX»; Sophie Germain (1776-1831), matemàtica que va treballar en la teoria de números, etc.
- Va ser contemporània de grans matemàtiques i físiques de l'època com Marie Curie (1867-1934), pionera en el camp de la radioactivitat, que va rebre dues vegades el Premi Nobel; Hilda Geiringer (1893-1973), matemàtica especialista en probabilitat, que va aplicar en el camp de genètica; Tatiana Ehrenfest-Afanassjewa (1876-1964), que va treballar en mecànica estadística; Charlote Angas Scott (1838-1931), matemàtica especialista en àlgebra i geometria, lluitadora per la incorporació de les dones a les universitats; Emmy Noether (1982-1935), que va fer aportacions importants en física teòrica i àlgebra abstracta, i va treballar en la interpretació de la teoria de la relativitat, en la qual Mileva Marić va participar amb el seu marit, Albert Einstein, i amb els matemàtics Hilbert i Klein; també treballà amb ells Virgínia Ragsdale, matemàtica estatunidenca coneguda per la conjectura de Ragsdale.
- Altres figures contemporànies de Mileva són l'enginyera Anna Wagner, les inventores Lady Edison i Maria Beasley, la mestra Rosa Sensat i Vilà, l'escriptora Sidonie-Gabrielle Colette, la científica especialista en alimentació i capitana de l'exèrcit filipí durant la Segona Guerra Mundial Maria Orosa, o la compositora iugoslava Ljubica Marić.