Activitat

En la batalla!

Personatges:

Tema: La Segona Guerra Mèdica

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica

Enunciat


Artemísia d’Halicarnàs va nàixer en aquesta ciutat, que hui és l’actual Bodrum (Turquia), i va ser tirana de la regió de Cària (Àsia Menor). Va comandar una xicoteta flota de cinc naus amb la qual es va sumar a l’exèrcit persa del Gran Rei Xerxes I en la seua expedició contra els grecs en la Segona Guerra Mèdica. Va lluitar al cap de les seues tropes i les va dirigir en les batalles d’Artemisi i Salamina. 
 
Llig els dos textos i respon les qüestions que se’t plantegen. 

TEXT 1

Artemísia va combatre també a Salamina –a més de fer-ho a Artemisi–, amb totes les seues naus, mostrant una sang freda i una falta d’escrúpols admirables. 

En un moment de la batalla, en veure’s assetjada per un navili atenenc, va envestir violentament contra una nau persa –i per tant, aliada seua–, afonant-la, per poder escapar de l’assetjament grec. Pretenia fer creure als seus perseguidors que envestia un vaixell de la flota persa perquè ella era aliada dels grecs. Així ens narra aquest incident un important historiador:  

…En el preciso momento en que las fuerzas del rey se hallaban en plena confusión, la nave de Artemisia se vio acosada por un navío del Ática; como no podía escapar (pues delante de ella había varias naves aliadas y se daba la circunstancia de que la suya era la que se hallaba más próxima al enemigo), decidió –y la medida dio resultado- hacer lo siguiente: al verse acosada por el navío del Ática, embistió violentamente a una nave aliada, tripulada por calindeos, a bordo de la cual iba el propio rey de Calinda, Damasítimo. Ahora bien, yo no puedo precisar si es que había mantenido alguna polémica con él cuando todavía se hallaban en el Helesponto, ni tampoco si lo hizo premeditadamente, o si la nave de Calinda chocó con la suya por haberse cruzado casualmente en su camino. Sea como fuere, después de haberla embestido, provocando su hundimiento, Artemisia tuvo la fortuna de granjearse un doble beneficio: el trierarca de la nave ática, al ver que embestía a un navío bárbaro, creyó que la nave de Artemisia era griega o que estaba desertando de la flota de los bárbaros para apoyar a los griegos, por lo que mandó cambiar el rumbo y se dirigió contra otras naves.

Así fue como Artemisia pudo escapar, evitando la muerte (…). Jerjes -agregan- preguntó si la hazaña se debía realmente a Artemisia, a lo que los asistentes respondieron afirmativamente, pues conocían a la perfección el emblema de su nave y creían que el navío destruido era enemigo (a la serie de circunstancias favorables que, como he dicho, le sucedieron, se añadió el hecho de que no se salvara ningún tripulante de la nave de Calinda que pudiese acusarla). Y según cuentan, ante esa aseveración, Jerjes manifestó: Los hombres se me han vuelto mujeres; y las mujeres, hombres. Esto fue, según dicen, lo que comentó Jerjes (Historia, VIII, 87-89).

  • Comenta què creus que va voler dir el Gran Rei amb aqueixes paraules. 

TEXT 2

Un altre historiador conta que en aqueixa mateixa batalla naval Artemísia va canviar unes quantes vegades d’ensenya, usant la que més li convenia segons el moment i la situació en què es trobava. O siga, estendards grecs o perses indistintament al llarg del curs de la batalla (Polieno, Estratagemas, VIII, 53, 1, 3):

Cuando Artemisia era comandante de una nave larga, no sólo tenía la enseña de los bárbaros, sino también la de los griegos. Si perseguía una nave griega, izaba la enseña bárbara, pero si era perseguida por una nave griega, izaba la griega, para que sus perseguidores se apartaran de ella, creyendo que era una nave griega.

Xerxes va veure la maniobra d’Artemísia contra Damasítim i va prendre a aquest per enemic.  

Observacions i context

Altres cèlebres governantes van ser la també famosa Artemísia II (segle IV a. de C.), la qual, en quedar-se viuda del seu espòs Mausol de Cària (377 – 353 a. de C.), va manar construir un grandiós i espectacular monument funerari en honor seu, considerat una de les set meravelles de l’Antiguitat: el Mausoleu d’Halicarnàs; Cleòpatra Filopàtor (segle I a. de C.), reina d’Egipte, o Zenòbia de Palmira (segle III d. de C.). D’aquestes, també Cleòpatra i Zenòbia van comandar els seus exèrcits, en aquest cas contra els romans, i a elles se n’uneixen altres com Budicca, reina dels icens, que va acabdillar diverses tribus britanes contra els romans. 

L'actividad podria fer-se també en 1r i 3r de l'ESO, en el mateix Bloc de continguts o en el Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.

Descripció

Es proposen dos textos de dos autores diferents que narren les accions que va portar a cap Artemísia en la batalla de Salamina, i en els quals queden ben patents la seua gosadia i falta d’escrúpols, així com la seua autoritat sobre la flota que comandava. Actituds totes que històricament s’han atribuïts als homes. Es pretén que l’alumnat reflexione sobre açò.  

Lectura de fragments, obtenció de dades, reflexió, recerca d’informació. 

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos