Injustícies
Characters:
Theme: Comprensió escrita i lectora. Expressió oral.
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Personal, social and learning to learn competence
Citizen Competition
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Catalan language and literature > 1st ESO > Communication
Enunciation
Maria Aurèlia Capmany i Farnés va ser escriptora, mestra, actriu i dramaturga, política... Sempre va lluitar a favor de la llibertat de totes les persones i en especial per la igualtat de les dones. Va obtenir diversos premis i reconeixements.
Llegiu aquest fragment adaptat del conte Àngela i els vuit mil policies on Maria Aurèlia Capmany ens situa en un temps futur en el qual una iaia conta una història, un mite, a la seua neta.
A continuació, comenteu entre vosaltres les preguntes que se us plantegen relacionades amb el missatge que Maria Aurèlia volia donar. Si en teniu dubtes, pregunteu al vostre mestre o a la vostra mestra. Quan ho tingueu clar, escriviu al vostre quadern el significat del conte, amb les vostres paraules.
______
El pare i la mare) van quedar silenciosos. A través de la paret transparent veien l’àvia amb l’acostumada pipa als dits i la neta, asseguda de través a la butaca de cuir (...) escoltava amb una satisfacció tan visible que feia enveja. La veu de l’àvia, una veu ben timbrada de persona acostumada a dirigir-se a un ampli auditori, arribava diàfana.
Àngela era jove. Creont, el dictador, havia fet clavar a totes les parets de totes les ciutats del regne un cartell on tothom podia llegir quant amidava, quant pesava, quants anys tenia Àngela. I el color dels seus ulls i de la seva pell, negra i jove. Amb lletres grosses el cartell deia: ARMADA I PERILLOSA.
La van detenir un dimarts d'octubre, a una antiga ciutat immensa, com eren en aquest temps les ciutats, i que tenia una història tèrbola i per mal nom li deien York, i alguns li deien Nova York, en record d'una altra ciutat més antiga encara.
Quan la van detenir, Àngela no duia armes, ni va oferir cap resistència, només va girar el cap amb expressió d’enuig. No era cert, doncs, que anés armada, però sí que ho era, de perillosa. Creont tenia por de la intel·ligència d’Àngela, de la seva bellesa alta i serena i per això va manar que vuit mil policies guardessin els camins d'accés al senat dels Prínceps de la Terra.
És per aquesta raó que el mite ha arribat fins a nosaltres amb el títol d’Àngela i vuit mil policies, encara que molts diuen que se n'ha de dir Àngela dels Àngels, perquè Àngela era mestra de la Universitat dels Àngels, on ensenyava Filosofia, on no sols hi explicava el seu pensament, sinó que hi vivia d'acord amb els seus pensaments.
Creont va reunir els seus homes, i els subordinats dels Prínceps de la Terra i els va dir:
- Busqueu l'Àngela allà on sigui. Busqueu-me-la i porteu-me-la viva o morta. Si la podeu atrapar de viu en viu, la tancaré a la presó més profunda, allí on no la vegi la llum, allí on la seva bellesa perdi tota la força. I faré guardar la presó a vuit mil policies i així la seva bellesa ja no existirà perquè ningú no podrà mirar. Jo mano perquè tinc les lleis que jo mateix he fet a favor meu. Els déus m'han concedit tres dons que fonamenten el poder: sóc mascle, sóc blanc, sóc ric. I perquè sóc mascle, ric i blanc sostindré la causa que jo anomenaré ordre. Mai dels mais no permetré que una dona s'atreveixi a desafiar-me.
La veu d’Àngela es va alçar, clara i entenedora.
- Aquestes són les lleis que tu has establert i no són lleis, sinó armes d’injustícia. Mira les meves mans.
Va avançar la palma rosa de les seves mans bellíssimes.
- Mira les meves mans, Creont -li va dir- mai no he utilitzat cap arma, ni pistola, ni punyal, ni fuet, ni cap dels instruments de tortura que utilitzen els teus Prínceps.
- A la cuina! Va xisclar Creont, com boig, vermell de porc i d’ira-. A fregar, com et pertoca! Les dones, a fregar! - i va escopir de ràbia-... No permetré que les dones s'alcin com un ramat lliure. I a tu, a tu et tancaré a la presó més profunda, allà on no arriba la claror del sol, perquè t'has atrevit a desafiar-me.
Àngela va allargar les mans i els vuit mil policies es van posar a córrer atiats per arribar primer a posar-li les manilles. Uns braçalets esplèndids, brunyits, sobre les mans fines i fosques d’Àngela.
[...]
A l’entorn de la presó hi havia els vuit mil policies sotjant-la. No la podien veure, és cert, confosa amb la negror, només veien el brill de les manilles sobre les mans brunes. Ella, en canvi, descobria trossos de cara blanca (...) aquelles cares blanques, color de iogurt, planes, flàccides, amb una petita ratlla en lloc d’ulls, amb una taca rosada en lloc de boca, amb un regalim de mocs en lloc de nas.
Una veu blanca i pàl·lida, nasal i vocàlica, una veu tova i covarda, va interrogar l’Àngela dels Àngels.
- Àngela, Àngela, t’acusem d’heretgia! Ets heretge i pervertidora. Et passeges pels carrers de les nostres ciutats, mostrant-te bella i negra. (...)
- Soc bella i negra. I tu ets blanc i lleig, és així, què vols fer-hi? Va contestar Àngela.
- Què en faràs de la teua bellesa si ningú no et veu?
- Ningú no em veu, però soc bella i negra.
- Bella i negra! És un crit de revolta.
- Els crits de revolta són veritat; els crits de revolta són els crits de les condicions objectives. La meva bellesa i la meva negror et bufetegen les galtes blanques.
- Ningú no veurà mai la teva bellesa i la teva negror…
- Tothom veurà la veritat: bella i negra, black & beautiful, belle et noire, bella e nera… Perquè tu has fet escampar la meva imatge per tot el món. Tu, lleig i blanc, cara de llet quallada!
- Et tinc a les mans i tu encara t’atreveixes a insultar-me. Pervertida, enemiga de l’ordre, endimoniada. Has pactat amb el mal(...) Insulta, si vols, però no pots defensar-te. Aquí no ressonarà cap solo de trompeta, ni et recitarà ningú les perverses raons de la igualtat dels homes.
[...]
I els vuit mil policies es van arrenglerar al seu voltant i van entonar un cant de victòria (...) Un rera l’altre els feixos de llum es van anar fonent i la bellesa d’Àngela es va disoldre en la foscor de la nit.
(L’àvia acaba ací la història d’Àngela. El pare, darrere la paret transparent, diu a la mare:)
- Ho veus? No m’agrada gens que li conti aquestes històries de por.
- Tanmateix no em negaràs que el mite és bell. Cal entendre’l, és clar, com un mite que és. (...) Car és impossible d'admetre que hi hagué un temps, per salvatge que fos, que es perseguissin uns homes per culpa del color de la seva pell. Tanmateix, t’he de dir que no m’agrada que li expliqui el mite d’Àngela dels Àngels. Ni que sigui per recordar el preu que ha costat la llibertat dels homes.”
(Adaptació d’Anna Gascón)
Capmany, Maria Aurèlia (1981). Angela i el vuit mil policies. Editorial Laia.
l·lustracions Carme Solé.
Adaptació d’Anna Gascón de la fitxa d’activitats del Material didàctic ACPV, 31-01-23, <https://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0 >
Llegim, escoltem i parlem.
- Creont té por de la intel·ligència d’Àngela. Penseu que una persona intel·ligent pot ser un perill? Per què?
- Què diríeu vosaltres si alguna persona us diguera:
“Jo mano perquè tinc les lleis que jo mateix he fet a favor meu. Mai dels mais no permetré que una dona s'atreveixi a desafiar-me.”
- Busqueu un final alternatiu a la història.
- Penseu que hi ha situacions en el món que no són justes? Quines? Com les coneixeu? Feu una llista de situacions que no considereu justes.
- Us imagineu un futur on no hi haja diferències entres les persones pel color de la pell, la religió, el gènere…? Quines coses se us ocorren per ajudar a construir eixe futur? Col·lectivament, trieu-ne una de senzilla, que estiga al vostre abast: recollir signatures, fer un anunci, fer una exposició a l’escola… i amb l’ajuda d’una persona adulta poseu-vos en marxa.
_______
Material didàctic ACPV, 31-01-23, <https://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0>
Versió reduïda d’Àngela i el vuit mil policies, per Pep Anton Gómez, 31-01-23,
Adaptació teatral Angela i els vuit mil policies de Maria Aurèlia Capmany, a càrrec de l’Aula de Teatre de la UPF, Sa Nau Dansa i Mariona Ferrer, violoncel, 31-01-23, <https://www.youtube.com/watch?v=JtiFVdywPqk&t=50s>
Observations and context
- Maria Aurèlia Capmany forma part de les narradores nascudes abans de 1936 que es van donar a conèixer durant la postguerra i entre les quals trobem les contistes i novel·listes Maria Ibars, Beatriu Civera, Maria Dolors Orriols, Maria Beneyto o, Carmelina Sánchez-Cutillas. Totes elles mantenen viva, durant els difícils anys de dictadura franquista, la narrativa contemporània en català, iniciada en el pas del segle XIX al XX per autores com Dolors Monserdà o Caterina Albert (Víctor Català) i continuada per escriptores com Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Anna Murià o Elvira Augusta Lewi.
- La seua obra assagística tindrà transcendència en escriptores més joves, especialment en Montserrat Roig, qui la reivindicarà com a referent literari, feminista i catalanista, o Isabel-Clara Simó. Pel que fa a la prosa memorialística de Capmany, pot relacionar-se amb la de les seues contemporànies Teresa Pàmies o, de nou, Maria Dolors Orriols.
- Existeixen tres propostes més d’activitats sobre el mateix text: Creont el dictador (per treballar comprenssió i expressió oral i escrita), Armada i perillosa (comprensió escrita i expressió oral i escrita) i aprenem i descobrim significats (comprensió escrita).
- L’activitat també podria treballar-se des de la tutoria.
Description
Activitat de comprensió escrita i expressió oral a partir de la lectura del conte Àngela i el vuit mil policies.
Aquest conte equipara un episodi real de la vida d’Àngela Davis, l’activista americana pels drets civils, amb el mite d’Antígona.
Competència específica 3 Comprensió escrita i 4 Expressió oral.