Types of works

Text

Genres

Literature > Didactic or educational literature > Speech

Socio-cultural movements

Antiquity > Roman culture > Republic

Work

Discurs pronunciat en el Fòrum per a defendre les matrones romanes.

Date of production: 42 B.C.E.

Types of works

Text

Genres

Literature > Didactic or educational literature > Speech

Socio-cultural movements

Antiquity > Roman culture > Republic

Works

Aquest és el TEXT que ens ha arribat: 

En aquello que correspondía a unas mujeres de nuestro rango solicitar de vosotros, recurrimos a vuestras mujeres, pero en lo que no estaba acorde, el ser ultrajadas por Fulvia, nos hemos visto empujadas a acudir, todas juntas, al Foro, por su causa. Vosotros nos habéis arrebatado a nuestros padres, hijos, maridos y hermanos acusándolos de que habíais sufrido agravio por ellos; pero si, además, nos priváis también de nuestras propiedades, nos vais a reducir a una situación indigna de nuestro linaje, de nuestras costumbres y de nuestra condición femenina. Si afirmáis que habéis sufrido agravio de nosotras, igual que de nuestros esposos, proscribidnos también a nosotras como a aquéllos. Pero si las mujeres no os declaramos enemigos públicos a ninguno de vosotros, ni destruimos vuestras casas, ni aniquilamos vuestros ejércitos o condujimos otros contra vosotros o impedimos que obtuvierais magistraturas y honores, ¿por qué participaremos de los castigos, nosotras que no participamos en las ofensas? ¿Por qué hemos de pagar tributos nosotras que no tenemos participación en magistraturas, honores, generalatos, ni, en absoluto, en el gobierno de la cosa pública, por las cuales razones os enzarzáis en luchas personales que abocan en calamidades tan grandes? ¿Por qué decís que estamos en guerra? ¿Y cuándo no hubo guerras? ¿Cuándo las mujeres han contribuido con tributos? A éstas su propia condición natural las exime de ello en toda la humanidad, y nuestras madres, por encima de su propio ser de mujeres, aportaron su tributo en cierta ocasión y por una sola vez, cuando estabais en peligro de perder todo el imperio e, incluso, la misma ciudad, bajo el acoso cartaginés. Pero entonces realizaron una contribución voluntaria, y no a costa de sus tierras o campos, o dotes, o casas, sin las cuales cosas resulta imposible la vida para las mujeres libres, sino sólo con sus joyas personales, sin que éstas estuvieran sometidas a una tasación, ni bajo el miedo de delatores o acusadores, ni bajo coacción o violencia, y tan sólo lo que quisieron dar ellas mismas. Y, además, ¿qué miedo tenéis ahora por el imperio o por la patria? Venga, ciertamente, la guerra contra los galos o los partos y no seremos inferiores a nuestras madres en contribuir a su salvación, pero para luchas civiles no aportaríamos jamás nada ni os ayudaríamos a luchar unos contra otros. Pues tampoco lo hicimos en época de César o Pompeyo, ni nos obligaron a ello Mario ni Cinna, ni siquiera Sila, el que ejerció el poder absoluto sobre la patria, y vosotros afirmáis que estáis consolidando la República.

López, Aurora (2014 ) "Las matronas romanas ante la vida pública: utilización de la palabra", en Revista Internacional de Culturas y Literaturas, 15, (consultat el 14/04/2022), <https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/61807/15.lopez_.pdf?sequence=1&isAllowed=y>

Information about the work and context of creation

Encara que Apià el presenta com un discurs textual d’Hortènsia, allò que reprodueix, tanmateix, no és una altra cosa que un breu resum del que degué de pronunciar; no obstant, sembla fora de sospita que l’historiador grec es va basar, per a la seua síntesi, en l’original d’Hortènsia, que s’havia publicat.     

Context històric i social del discurs

Després de la mort de Juli Cèsar i la formació del segon triumvirat, els triumvirs, volent venjar la mort de Cèsar, lluitaren contra els republicans. Al mateix temps  que publicaren els noms dels que havien sigut declarats proscrits per participar en l’assassinat, confeccionaren un llistat format per 1.400 matrones (la majoria parents dels proscrits) que havien d’aportar diners per a poder sufragar la imminent guerra que anava a enfrontar els triumvirs (que tenien un dèficit d’uns 200 milions de sestercis) amb els republicans.  

Apià ens informa que Marc Antoni, Lèpid i Octavià havien fixat penes per a les que ocultaren una part dels seus bens o feren una estimació falsa d’ells. Pel contrari, establiren recompenses per a qui delatara aquests fets i tenia igual si els delators eren lliures o esclaus, ja que els dos rebrien el que s’havia promès.

La resposta d’aquestes 1.400 dones va ser immediata i el primer que feren va ser elevar una súplica als familiars femenins dels triumvirs. La germana d’Octavià, Octàvia, i la mare de Marc Antoni, Júlia, mostraren la seua solidaritat amb aquest grup de dones, però, en canvi, Fúlvia, muller del triumvir Marc Antoni, les va rebutjar rudament i aquest rebuig va ser el que va obrir el discurs d’Hortènsia.

El següent pas donat per les matrones va ser presentar-se en el Fòrum, franquejades en el seu camí pel poble i els guàrdies, i se situaren front a la tribuna dels triumvirs. Una vegada allí, Hortènsia va parlar en representació d’aqueix grup de matrones, va exercir d’advocada per a evitar que el grup de dones  haguera de pagar la taxa que els havia sigut imposada per part dels triumvirs.

En un context en què les dones no podien utilitzar la paraula en públic (ni tan sols per a defendre els seus propis interessos) ni pronunciar discursos en les tribunals en defensa d’altres ni tampoc per a l’accés a càrrecs públics (magistratures), Hortènsia pronuncià en el fòrum un discurs en defensa dels interessos de les matrones romanes entre les que es trobava.  El discurs fou tot un èxit i diversos autors es feren eco d’ell en èpoques posteriors. Segons Apià (Historia Romana II), el discurs d'Hortènsia va tindre tant d'èxit que es va reduir el nombre de dones de 1400 a 400.

Ciceró en Brutus, una història de l'oratòria romana, facilita exemples de dones (Lèlia, les seues filles- les Múcies -i les seues netes- les Licínies-) que posseïen una educació i una capacitat oratòria amb la que podrien haver-se convertit en òptimes oradores, com solia ocórrer amb els homes del seu mateix estatus social, si no haguera estat vetat per a les dones romanes l'exercici de l'oratòria judicial i política. Cornèlia, la mare dels Grac, també va gaudir d'una excel·lent preparació com per a transmetre-la als seus fills. Ja molt avançat el s. I aC, en un àmbit de clara ampliació dels drets de la dona, tres matrones romanes (Hortènsia, Mèsia i Carfània) exerciren l'advocacia.

Indications

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.

-Llatí 4º ESO: Bloc El text llatí i la seua traducció; Bloc Llegat i patrimoni; Bloc El present de la civilització llatina.                   

-Llatí Batxillerat: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

 

 

Documents

This sheet has no attached documents