Clasificación geográfica

Europa > Francia

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura romana > Imperio

Grupos por ámbito de dedicación

Profesionales / Otros grupos > Asesinas

Personaje
Obra

Locusta

Gàl·lia Fecha desconocida ‖ Roma 69

Periodo de actividad: Desde 54 hasta 69

Clasificación geográfica: Europa > Francia

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura romana > Imperio

Grupos por ámbito de dedicación

Profesionales / Otros grupos > Asesinas

Contexto de creación femenina

Ja des de la prehistòria, les dones coneixien i aplicaven les propietats curatives de les plantes. En el món romà eren elles qui més familiaritzades estaven amb el maneig de les plantes que es feien servir en la preparació de substàncies curatives. Les dones es transmetien els coneixements necessaris per a elaborar remeis medicinals (venena*) de generació en generació, amb unes tècniques que resultaven misterioses per als homes. Els seus objectius eren predominantment mèdics i, especialment ginecològics, però, sens dubte, els verins més coneguts són els utilitzats amb finalitats mortals. 

Coneixem diferents dones romanes jutjades per enverinament. L’any 153 aC, dos dones enverinadores, Licínia i Publília, van ser condemnades a mort per haver enverinat els marits. En sabem d’altres, com Canídia o Martina, que va ser acusada d’enverinar un nebot de l’emperador Tiberi, Germànic. També han passat a la història processos d’enverinaments col·lectius protagonitzats per altres romanes. Conta l’historiador romà Titus Livi que l’any 331 aC una esclava va denunciar el contuberni d’unes vint dames romanes que es dedicaven a preparar beuratges verinosos (Titus Livi: Història de Roma des de la seua fundació, llibres VIII-X. BCG-148, p. 52, 53, 54). 

*En llatí, la paraula venenum (venena, en plural) servia per a referir-se tant a remeis medicinals com a drogues, substàncies amb propietats màgiques i verins. N’hi havia que posaven fi als problemes estomacals, que aconseguien enamorar bojament la persona objecte de desig o que posaven fi a embarassos no volguts. 
  

Reseña

Locusta, d’origen gal, va ser una experta en verins de l’antiga Roma. Va actuar com a enverinadora de confiança als serveis d’Agripina, mare de Neró, enverinant Claudi i, després, a manament de Neró, enverinant el fill de Claudi, Britànic. És considerada com una de les més antigues assassines en sèrie de les quals es té constància -se li van atribuir més de 400 morts-. Després de la mort de Neró, Locusta va ser condemnada a mort i executada. 

 

Actividades

Inglés

  • Poisons and antidotes
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico

Español

  • De venenos y antídotos
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico

Catalán

  • De verins i antídots
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico

Justificaciones

  • Va actuar com a enverinadora de confiança als serveis d’Agripina, mare de Neró, i del mateix Neró, enverinant Claudi i el seu fill Britànic.
  • Acusada de més de 400 morts, és considerada com una de les més antigues assassines en sèrie de les quals es té constància.

Biografía

Les fonts més fiables que tenim sobre ella són les que ens aporta l’historiador Tàcit (c. 55 - c. 120) en els seus Anals. Altres autors coetanis de Tàcit, com Juvenal (60-128), en una de les seues Sàtires, o Suetoni (70-126), en La vida dels dotze cèsars, també es fan ressò del personatge. Posteriorment s’han anat afegint episodis a la vida o a la mort del personatge que ja formen part de la llegenda que es va crear al seu voltant. 

Locusta és la inventora de verins més coneguda de l’antiga Roma, una dona nascuda a la Gàl·lia en el primer segle de la nostra era. Experta en verins, es deia d’ella que els provava tots en quantitats xicotetes fins a fer-se immune. Una vegada establida a Roma es va dedicar a vendre els seus beuratges, elaborats fonamentalment amb arsènic. L’habilitat de Locusta es va fer tan famosa que fins i tot la família imperial va demanar els seus serveis. Havia sigut condemnada a mort per ser la causant de diversos enverinaments, però l’any 54 dC, abans que poguera ser executada, l’emperadriu Agripina la va contractar per a desfer-se del seu marit Claudi. 

Mort Claudi, el va succeir Neró, fill d’Agripina, qui també va acudir a Locusta, en el seu cas per a posar fi, l’any 55, a la vida del seu germanastre Britànic, qui, tot i ser un adolescent, era un rival per al lloc d’emperador. Llavors, el verí de Locusta també va fer efecte i amb això va aconseguir fer un pas més en la seua carrera, ja que Neró –segons arrepleguen altres fonts més allunyades del personatge i envoltades en la llegenda– sembla que la va acollir com a assessora personal seua en matèria de verins i fins i tot va organitzar una escola on podia entrenar altres en el seu ofici i provar les diferents substàncies tant en animals com en criminals condemnats. Després de la caiguda de Neró, el successor, Galba, va acusar Locusta de centenars d’assassinats i, l’any 69 dC, la va condemnar a mort. 

Tàcit, Anales, XII 66.2(1980). Ed.  BCG-030, p. 98-99 Madrid.  Trad. de Jose L. Moralejo; Tàcit, Anales, XIII 15,3(1980). Ed.  BCG-030, p. 114-115 Madrid. Trad. de José L. Moralejo; Suetoni. Vida de los césares. Neró cap. XXXIII 

Obras

Bibliografía

-Callejo, Jesús (2019). «Locusta envenenadora». SER Historia, (consultat el 1/10/2021), <https://cadenaser.com/programa//ser_historia/1576850090_429655.html> 

-Juvenal, Decio Junio (1991). Satiras. Sátira I, Madrid: Gredos. BCG-156, p. 85, 1.70. 

-Pérez Vaquero, Carlos (2013) .«Locusta: la primera asesina en serie de la historia.», (consultat el 1/10/2021), <https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5481044.pdf.>  

-Sadurní, N. (2021). «Locusta la ‘envenenadora oficial’ de la élite de Roma», (consultat el 30/9/2021), <https://historia.nationalgeographic.com.es/a/locusta-envenenadora-oficial-elite-roma_17045> 

-Suetoni, C. S. "Nerón", Imperium, (consultat el 5/10/2021), <http://www.imperivm.org/cont/textos/txt/suetonio_los-doce-cesaresneron-claudio.html> cap. XXXIII 

-Tàcit, Corneli (1979). Anales, XII 66.2, pág. 98-99 y Anales, XIII 15,3, p. 114-115 (1980), Madrid: Gredos. BCG-030 Trad. de José L. Moralejo.  

-Villalba Álvarez, Joaquín (2009). «Boletum medicatum. La seta que mató al emperador Claudio», (consultat el 15/10/2021), <https://dialnet.unirioja.es › descarga › articuloPDF > 

Enfoque Didáctico

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.

-Llatí 4t ESO: Bloc El present de la civilització llatina (aquest personatge es podria fer servir per a il·lustrar, dins de l'etapa de l'Imperi, la dinastia Julio-Clàudia)         

Documentos