Actividad

Nit de Reis, nit d’il·lusions

Personajes:

Dolors Monserdà i Vidal (Dolors Monserdà de Macià)

Tema: Treballem la comprensió lectora

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Digital

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia Ciudadana

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Lengua Catalana y Literatura > 1º ESO > Comunicación

Enunciado

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Dolors Monserd&agrave; va ser novel&middot;lista de refer&egrave;ncia en llengua catalana entre el final del segle XIX i principi del XX, sobretot per l'obra La fabricanta (1904). Va ser la primera dona a presidir els Jocs Florals de Barcelona (1909) i una escriptora amb consci&egrave;ncia feminista. Va conrear la narrativa, el teatre i l'assaig i la poesia (tamb&eacute; en castell&agrave;).
Ara llegir&agrave;s el seu poema &ldquo;La nit de Reis&rdquo; de manera individual.&nbsp;
&nbsp;
Dins d&rsquo;un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d&rsquo;un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sens mai parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar (a) sa filleta
les tornar&agrave; a recobrar.
&nbsp;
Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d&rsquo;aquella hermosua
sols per record li han quedat
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l&rsquo;estendre&rsquo;s damunt d&rsquo;ella,
a besar ses plantes van.
La nit de Reis n&rsquo;&eacute;s vinguda,
i sembla que amb m&eacute;s afany
treballa la pobra mare
tot mirant-se el seu infant.
&mdash;Mareta &mdash;li diu la nina&mdash;,
fiqueu-me al llit, que &eacute;s prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi haur&eacute; anat.
&mdash;Qui sap si vindran, filleta!
Lo nostre pis &eacute;s tan alt!
&mdash;Prou! Com que baixen del cel,
ja els hi va b&eacute; de passar!
I a fe, mare, que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una n ina
com aquella que hi ha a baix!
&mdash;Les nines s&oacute;n per a les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu, fill meu, que est&agrave;s descal&ccedil;a,
los hi tens de demanar
que et portin sabates noves.
&mdash;Ai, mare, no em feu plorar!
Ja n&rsquo;estic aconhortada
de caminar a peu descal&ccedil;,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
per&ograve; que em duguen la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l&rsquo;any que van portar-la
a la nena que est&agrave; a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo&nbsp; de nit hi somniat.
Ai, mare, i que n&rsquo;&eacute;s d&rsquo;hermosa!
I que bonica que va!
T&eacute; una careta tan fina
que sembla de set&iacute; blanc,
t&eacute; una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan est&agrave; dreta,
i per dormir els t&eacute; tancats,
t&eacute; uns cabellets com de seda
i els t&eacute; rossos i rissats,
porta lo vestit amb r&ograve;ssec
i amb serrels i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l&rsquo;any l&rsquo;he demanat!
Puix si dem&agrave;, quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a bra&ccedil;,
pregar&eacute; a D&eacute;u que al dormir-me
mai m&eacute;s torne a despertar!
&nbsp;
Un gran crit llen&ccedil;&agrave; la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant sa filleta
i estrenyent-la amb fort abra&ccedil;:
&mdash;V&eacute;s-te&rsquo;n al llit, amor meva
&mdash;li digu&eacute;, amb febr&oacute;s afany&mdash;,
v&eacute;s; mes a D&eacute;u no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes
com la desitges tindr&agrave;s.
&nbsp;
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s&rsquo;ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i t&eacute; la cara
que sembla de set&iacute; blanc,
t&eacute; una boqueta petita
que fins dentetes hi ha,
porta vestidet amb r&ograve;ssec,
i amb serrels i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
&nbsp;
Res li falta, res li falta,
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven
que hermosejaven son cap,
que entremig de sa pobresa
les havia tant guardat!
&nbsp;
Tot seguit, per parelles, buscareu al diccionari les paraules que no enteneu i preparareu les seg&uuml;ents q&uuml;estions de comprensi&oacute; lectora. Despr&eacute;s les posarem en com&uacute; amb el grup general (Recordeu enumerar els versos de 5 en 5 primerament):
<ol>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Quins personatges apareixen al poema?</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">On viuen? A un piset menut, el m&eacute;s alt, baix el terrat.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Qu&egrave; li ha quedat a la mare d&rsquo;aquella hermosura per al record?&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Qu&egrave; li diu la mare sobre l&rsquo;arribada dels Reis?&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Qu&egrave; li contesta la filla?&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Quin?&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Qu&egrave; li respon la mare?&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">A qui li ha vist aquest regal somiat?&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Enumera els versos on se&rsquo;n fa la descripci&oacute;.&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">&nbsp;Qu&egrave; diu la xiqueta si no li porten el que desitja? Indica els versos.&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">&nbsp;La mare estima amb passi&oacute; la seua filla. En quins versos ho podem comprovar?&nbsp;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">&nbsp;Qu&egrave; ha fet la mare per la seua filleta? Enumera els versos on ho diu. </li>
</ol>
Font: <a href="https://stroligut.com/dolors-monserda/poesies-maternals-intimes-patria/">https://stroligut.com/dolors-monserda/poesies-maternals-intimes-patria/</a> (13/12/2022)

Observaciones y contexto

Dolors Monserdà va viure atenta a la realitat que li era contemporània i es va implicar en moviments diversos d’índole cultural i també social. Va ser una escriptora costumista, l’obra de la qual es va adaptar als canvis socials. És deixebla de l'escriptora de la Renaixença Josepa Massanés, de qui reconeix el mestratge. És considerada com la primera novel·lista en català, precursora immediata de Caterina Albert i vinculada geogràficament i com a precursora a altres narradores barcelonines, com són Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany o Montserrat Roig. Tanmateix, també va conrear altres gèneres (poesia, teatre, assaig, periodisme).

Poesies, maternals, íntimes, Pàtria és un recull de poemes de diverses temàtiques de Dolors Monserdà. Va ser publicat el 1911 i aplegava bona part de l’obra poètica de Monserdà, amb obres guanyadores de diversos Jocs Florals. De caràcter sentimental i feminista, amb poemes de Nadal, hivernals, familiars i patriòtics, hi trobareu poemes com “La nit de reis”.

INDICACIONS:

Es pot utilitzar en Llengua Catalana i Literatura dels quatre cursos d’ESO per treballar el gènere líric.

Descripción

A partir de la lectura individual primer, i després en veu alta del poema “La nit de Reis” de Dolors Monserdà l’alumnat haurà de buscar les paraules que no comprén i respondre a algunes qüestions de comprensió lectora.

Competència específica 3: Comprensió escrita.

Respuesta

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos