Ez yeu am tal qu'es bo e belh,
e suy gaya co·l blanch oselh
que, per amor, cria son chant,
e suy senyora e capdelh,
e ceylh qu'eu am[e] no·s n'apelh :
car, sus totes, suy mils aman
que xausit ay lo pus presan
e·l mils del mon, e l'ame tan
quez, en pensan lo cuey veser
e car tener ;
e cant no's ver,
un desesper me fer tan gran
cant lo say lay ves França !
L'anyoramen e·l gran desir
qu'yeu ay per vos me cuyd-alcir,
mon dols senyor e car ;
e bien liey poray tost morir
per vos, qu'yeu am tant e desir,
si breu deçay no·us vey tornar ;
que tant me tarda l'abressar
e·l raysonar
e tota res ;
e cant me pens que·us n'etz anats
e no tornats,
e quan lunyat vos etz,
desesperatz caix viu mon cor ;
per pauch no mor
si breu no n'ay guirença !
Tornada
Merce, mairitz, que sufren pas
los mals que·m dats, e donchs tornats,
que nulh tresor
no val un cor
que per vos mor,
ab amorosa pença.
Font: https://trobadors.iec.cat/veure_d.asp?id_obra=359 (consultat 17-02-2022)
Versió en català modern:
«I jo amo el qui és bo i bell i sóc alegre com el blanc ocell que, per amor, crida el seu cant i sóc senyora i sobirana, i aquell que jo amo que no m’ho retregui, car, per damunt de totes les dones, sóc la més enamorada perquè he escollit el més valuós i el millor del món; i l’amo tant que m’imagino veure’l i estimar-lo en el pensament. I com sia que això no és cert, em fereix una desesperació tan gran quan sé que és allà a França. L’enyorament i el gran desig que tinc per vós és a punt de matar-me, dolç i estimat senyor meu; i potser aviat podré morir per vós, que tant amo i desitjo, si en breu no us veig tornar ací, tan llargues se’m fan les abraçades, la vostra conversa i tota cosa. I quan penso que us n’heu anat i no torneu i que us heu allunyat tant, el meu cor viu quasi desesperat. Poc em falta per morir, si en breu no sóc guarida. Pietat, marit, que passo sofrint els mals que em doneu; i torneu, doncs, que cap tresor no val com un cor que mor per vós amb amorosa pensa».
Font: Martí de Riquer (1975). Antologia de poetes catalans. Un mil·lenni de literatura, I. Època medieval, p. 146-147.