Tipus d'obres

Text

Gèneres

Literatura > Poesia

Moviments socio-culturals

Edat mitjana > Cultura medieval europea > Amor cortés

Obra

“E-z yeu am tal qu'es bo e belh”

Data de producció: 1333

Tipus d'obres

Text

Gèneres

Literatura > Poesia

Moviments socio-culturals

Edat mitjana > Cultura medieval europea > Amor cortés

Obres

Ez yeu am tal qu'es bo e belh,

e suy gaya co·l blanch oselh

que, per amor, cria son chant,

e suy senyora e capdelh,

e ceylh qu'eu am[e] no·s n'apelh :

car, sus totes, suy mils aman

que xausit ay lo pus presan

e·l mils del mon, e l'ame tan

quez, en pensan lo cuey veser

e car tener ;

e cant no's ver,

un desesper me fer tan gran

cant lo say lay ves França !

L'anyoramen e·l gran desir

qu'yeu ay per vos me cuyd-alcir,

mon dols senyor e car ;

e bien liey poray tost morir

per vos, qu'yeu am tant e desir,

si breu deçay no·us vey tornar ;

que tant me tarda l'abressar

e·l raysonar

e tota res ;

e cant me pens que·us n'etz anats

e no tornats,

e quan lunyat vos etz,

desesperatz caix viu mon cor ;

per pauch no mor

si breu no n'ay guirença !

Tornada

Merce, mairitz, que sufren pas

los mals que·m dats, e donchs tornats,

que nulh tresor

no val un cor

que per vos mor,

ab amorosa pença.

Font: https://trobadors.iec.cat/veure_d.asp?id_obra=359 (consultat 17-02-2022)

 

Versió en català modern:

«I jo amo el qui és bo i bell i sóc alegre com el blanc ocell que, per amor, crida el seu cant i sóc senyora i sobirana, i aquell que jo amo que no m’ho retregui, car, per damunt de totes les dones, sóc la més enamorada perquè he escollit el més valuós i el millor del món; i l’amo tant que m’imagino veure’l i estimar-lo en el pensament. I com sia que això no és cert, em fereix una desesperació tan gran quan sé que és allà a França. L’enyorament i el gran desig que tinc per vós és a punt de matar-me, dolç i estimat senyor meu; i potser aviat podré morir per vós, que tant amo i desitjo, si en breu no us veig tornar ací, tan llargues se’m fan les abraçades, la vostra conversa i tota cosa. I quan penso que us n’heu anat i no torneu i que us heu allunyat tant, el meu cor viu quasi desesperat. Poc em falta per morir, si en breu no sóc guarida. Pietat, marit, que passo sofrint els mals que em doneu; i torneu, doncs, que cap tresor no val com un cor que mor per vós amb amorosa pensa».

Font: Martí de Riquer (1975). Antologia de poetes catalans. Un mil·lenni de literatura, I. Època medieval, p. 146-147.

 

 

Informació de l'obra i context de creació

El descort és un gènere de la poesia trobadoresca caracteritzat per tenir una mètrica diferent en cada estrofa. Descort significa "desacord, manca de concordança", i és indici d’un gran virtuosisme en la composició: cada estrofa té una mètrica diferent i això implica que ha de tenir una música distinta.

El poema s’ha definit imprecisament com un “cançó laiada”. El lai és un tipus de cançó, un breu poema musical en art menor -octosíl·labs apariats- inspirat en les llegendes celtes. En principi servia de cloenda o d’entreacte en un relat. Aparegué el segle XII al Nord d'Europa -en especial a França i Alemanya- i es va desenvolupar entre els segles XIII i XIV. Comparteix la característica de la brevetat amb altres gèneres coetanis com el fabliau o l'exemplum. La primera manifestació de lai que es coneix la trobem en els Lais de Maria de França, creats per l’autora vers 1165. Com a gènere literari forma part de la matèria de Bretanya.

En opinió de l’experta Anna Alberini de la Universitat de Girona, cal definir el poema “E-z yeu am tal que’s no el belh” com un lai líric: “Com passa amb Los enuigs de Jordi de Sant Jordi, formalment molt propers al lai líric, a l’estampida i al descort, sembla clar que aquests gèneres, en les files dels quals hem de comptar el poema de la Reina de Mallorca i les dues albes anònimes, es distingeixen per una base mètricomusical regida per la irregularitat que s’oposa a la de la cançó, governada pel principi isostròfic. Ens podem preguntar si aquesta moda de «biocar o laiar», per dir-ho amb les paraules de Lluís Cabré, no segueix camins fressats per la versificació francesa, tan en voga a la Corona d’Aragó des dels temps de Joan I". Alberni, Anna (2019). "El poemet de la Reina de Mallorca: assaig de restauració textual i mètrica", Medioevo Romanzo, XXXIII, vol. II, pp. 343-370. https://stel.ub.edu/slimm/en/programes/sessions/el-poema-de-la-reina-de-mallorques-i-les-albes-anonimes-del-veag-assaig-de (consultat 26-03-2022). 

La primera estrofa del poema «E-z yeu am tal qu'es bo e belh» es va conservar com un text anònim a la traducció catalana del Decameró de 1429, cosa que testimonia el seu èxit i popularitat. La seva mètrica, segons la reconstrucció hipotètica d'Alberni, és 8aabaabbc, 4cdddd8e4e6x i consta de dues cobles i una tornada. Gràcies a la reconstrucció textual i mètrica que ha elaborat recentment. La peça canta el plany de la dama per l'allunyament del seu enamorat, que es troba a França. Ella l'espera ansiosa pel seu retorn, perquè és tan gran el seu amor, que si no torna aviat morirà d'enyor. Els llocs comuns heretats de la tradició trobadoresca sobre la millor enamorada per damunt de totes i sobre la mort per amor són expressats amb gran tendresa i delicadesa.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Reina_de_Mallorca (consultat 17-02-2022).

Indicacions

- L’autora i l’obra es poden treballar en els blocs d’Educació literària de 1r, 2n i 3r a partir de la versió actualitzada del poema que s’ha conservat i de la seua relació amb la poesia trobadoresca. 

- Així mateix es pot treballar el tema de l’amor conjugal i de l'absència.

- Es pot treballar en l’assignatura de Geografia i Història, condicions de l’amor conjugal durant l’època medieval.

 

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos