Aglaonice és la primera dona, de qui es té notícia, que es va dedicar a l’estudi de l’astronomia. Però, en la Grècia antiga, moltes dones van tindre un paper rellevant en diferents àmbits del coneixement, com Fanostrate, partera i metgessa; Píties d’Assos, biòloga i embriòloga que va col·laborar amb el seu marit, Aristòtil, en estudis sobre embriologia i en l’elaboració d’una enciclopèdia sobre Història Natural; Agnòdica d’Atenes, important ginecòloga; Artemísia II de Cària, docta en herbes medicinals; la seua homònima Artemísia I, també reina de Cària i capitana d’una flota; Aspàsia de Milet, filòsofa, logògrafa i mestra de retòrica; Hipàcia d’Alexandria, matemàtica i astrònoma, entre altres moltes.

Aglaonice de Tessàlia
(Aglaònica / Aganice / Aganica)
Tessàlia c. 130 a.e.c. ‖ Desconocido c. 60 a.e.c.
Periodo de actividad: Desde 115 a.e.c. hasta 100 a.e.c.
Clasificación geográfica: Europa > Grecia
Movimientos socio-culturales
Antigüedad > Cultura griega > Época helenística
Grupos por ámbito de dedicación
Científicas > Matemáticas
Científicas > Astrónomas
Contexto de creación femenina
Reseña
Coneguda com “la que fa desaparèixer la Lluna”, és esmentada en els escrits de Plutarc i en els escolis d’Apol·loni de Rodes com una astrònoma i com la filla d’Hegetor (o Hegemon) de Tessàlia. No obstant, oficialment, se la considerava una bruixa o sacerdotessa i la seua autoritat científica es va posar en dubte a causa de les idees transmeses per Aristòtil sobre la inferioritat, inclosa la intel·lectual, de les dones. Així, es va preferir creure en els seus poders sobrenaturals més que en la seua capacitat matemàtica i d’observació del cel per a poder predir el moment en què succeiria un eclipsi lunar. Actualment és considerada la primera astrònoma europea de qui es té registre.
Actividades
Inglés
Español
Catalán
Justificaciones
Biografía
Filla d’Hegetor (o Hegemon), va viure a Tessàlia i es dedueix que va estudiar a Mesopotàmia, ja que coneixia perfectament els cicles dels eclipses de Saros, que el poble Caldeu coneixia, i amb els quals podia predir, a partir de les tauletes babilòniques i l’observació dels moviments astrals, els eclipses lunars amb molta precisió per a l’època.
Aglaonice va desenvolupar la seua activitat junt a altres dones que en conjunt eren anomenades “les bruixes de Tessàlia”, terra coneguda per albergar algunes de les més poderoses bruixes d’aquest temps i on es desenvolupà un important culte a Hècate. L’imaginari col·lectiu, sense els coneixements de què gaudien aquestes dones, va acabar albergant la creença que elles podien fer que la lluna s’amagara. Així, oficialment, se la considerava una bruixa o sacerdotessa per eixa suposada habilitat per a fer desaparèixer la lluna del cel, el que ha sigut interpretat com el fet que podia predir el moment i la regió en què un eclipsi lunar es donaria.
En realitat, van ser els seus coneixements sobre el cicle metònic i la seua gran capacitat matemàtica i d’observació dels fenòmens celestes el que li permetia predir els eclipses amb tanta precisió. Però les idees transmeses per Aristòtil, en concret aquelles que feien referència a la suposada inferioritat, inclosa la intel·lectual, de les dones van posar en tela de judici la seua autoritat científica y es va preferir donar pàbul a la consideració de bruixa o sacerdotessa.
Ara ocupa un lloc en els llibres d’història com la primera astrònoma en la Grècia antiga.
Un dels cràters de Venus s’anomena Aglaonice en el seu honor i és també un personatge en el film Orpheus de Jean Cocteau, on apareix com amiga d’Eurídice i líder de la Lliga de Dones.
Obras
Bibliografía
-Díaz Céspedes, Francisco (2020). “Mujeres en la historia de la ciencia”, Revista de Filosofía Terraustral Oeste, en Academia.edu, (consultat el 13/04/2022) <https://www.academia.edu/>
-Katz, Miguel (2019). “AGLAÓNICE DE TESALIA ¿Hechicera o astrónoma?”, en Mujeres en la ciencia, (consultat el 14/04/2022) <https://www.researchgate.net/publication/332438432>
-McPherson, Sarah (2022). “The Witch of Thessaly”, en Sublunary review, (consultat el 18/01/2022), <https://www.sublunaryreview.com/home/the-witch-of-thessaly>
-S., Ana (2013). “Aglaónice de Tesalia. Astrónoma y filósofa. Mujer y ciencia”, en Mujerícolas (consultat el 18/01/2022) <http://mujericolas.blogspot.com/2013/02/aglaonice-de-tesaliaastronoma-y.html>
-Wikipedia, (consultat el 18/01/2022), <https://es.wikipedia.org/wiki/Aglaonice>
Enfoque Didáctico
-La figura d’Aglaonice pot presentar-se en Biologia i Geologia en el bloc dedicat a “la Terra en l’univers”.
-En Història, en la Grècia arcaica.
-En Cultura Clàssica: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.
-Grec Batxillerat: Bloc llegat i patrimoni.
-En Matemàtiques, quan s’estudien els cicles de Saros.