Personatge
Maria

Maria Josefa Carratalà van den Wouver

(Maria Carratalà)

Barcelona; 19-06-1899 — 02-03-1984  

Període d'activitat: 1916 — 1939

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura del primer terç del s. XX

Edat contemporània > Moviments musicals des de finals del s. XIX > Música clàssica

Grups per àmbit de dedicació

Músiques > Instrumentistes > Pianistes

Escriptores > Assagistes

Escriptores > Traductores

Escriptores > Periodistes / Cronistes > Crítiques literàries, musicals, etc.

Context de creació femenina

Malgrat que en els darrers anys hi ha hagut una intensa cerca per confegir una biografia completa, encara falten dades per cobrir certs buits, especialment entre 1939, moment en què desapareix de la vida pública, i 1984, any del seu traspàs.

Fou víctima del silenci imposat pel franquisme per ser dona, d’esquerres, catalanista i activista republicana. La seva popularitat s’esvaeix amb la caiguda de la ciutat de Barcelona.

El seu nom apareix lligat al d'entitats com el Club Femení i d’Esports de Barcelona i el Lyceum Club de Barcelona, i al de figures com Aurora Bertrana, Dolors Bargalló, Anna Maria Martínez Sagi, María Luz Morales, Maria Baldó, Rosa M. Arquimbau o Anna Murià, com a representació d’un incipient feminisme que proclamava el protagonisme de la dona, la seva professionalització i la seva preparació intel·lectual; també se l’associa amb els cercles literaris encapçalats pels intel·lectuals moderns: Josep Carner, J. V. Foix, Josep M. López-Picó, Sebastià Sánchez-Juan, Carles Soldevila, entre d’altres, sense oblidar els vincles amb els músics contemporanis, com Jaume Pahissa, Pau Casals i Manuel Blancafort, i intèrprets com Pilar Rufí, Blanca Selva o Concepció Callao. Una dona ben relacionada amb figures d’alçada del món de la literatura, la música i les arts.

Com a antecedents de la seva tasca com a publicista, si bé des d’altres àmbits, trobem a Emilia Pardo Bazán, Regina Lamo o Dolors Montserdà, que es van dedicar a la publicació d’articles en diaris i revistes. Entre les seves hereves més recents, podríem assenyalar Teresa Pàmies, Montserrat Minobis, Margarita Rivière o Montserrat Roig.

Ressenya

Forma part del grup d’intel·lectuals republicanes que van conèixer el fervor cultural, literari i musical de la Barcelona del primer terç del segle XX. Va ser pianista, traductora, assagista i publicista. Destaca també la seva faceta com a membre i presidenta del Lyceum Club, i el seu compromís polític amb Acció Catalana Republicana i Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya.

Activitats

Justificacions

  • Dona silenciada per la seva condició de republicana compromesa amb la vida social, literària, cultural i política en la dècada dels anys 20 i 30.
  • Pionera en la promoció dels músics catalans contemporanis i gran promotora del catalanisme cultural i musical.
  • Pionera en fer crítica musical per a diverses revistes.
  • Escriu regularment articles per revistes especialitzades o generalistes sobre música o literatura, i textos filosòfics i sociològics per als diaris.
  • Tradueix teatre internacional que no s’havia traduït al català, i de vegades tampoc al castellà.

Biografia

Maria Josefa Carratalà van den Wouver, més coneguda com a Maria Carratalà, va néixer a Barcelona el 19 de juny de 1899. Els Carratalà, de formació catòlica, estaven ben situats econòmicament. L'ascendència francesa de la mare va determinar que la petita comencés als set anys els seus estudis a l’Escola Francesa Ferdinand de Lesseps. Dos anys després, als nou, ingressa en el Conservatori del Liceu, on va cursar la carrera de piano. La seva primera estrena com a pianista va ser el divendres 13 de febrer de 1914 (amb només 14 anys) quan, juntament amb altres alumnes del Conservatori del Liceu, hi va fer un concert. En acabar el conservatori, perfecciona el piano amb el mestre mataroní, d'ascendència anglesa i deixeble de Pedrell, Frank Marshall, professor a l'Acadèmia Granados, fundada pel compositor lleidatà Enric Granados, amb qui manté una afectuosa i sòlida relació.

Pel que fa a la seva activitat literària, quan encara no havia complert els 18 anys, comença a escriure per a la revista madrilenya Arte Musical, dedicada al foment i divulgació de la música. Maria Carratalà continua l’activitat musical a Barcelona fins a finals de la primavera de 1920, moment en què marxa a París per celebrar una sèrie de concerts per promocionar els pianistes espanyols contemporanis.

Durant aquests anys alterna l’activitat concertística amb la publicació d’articles en diaris i revistes especialitzades o generalistes: Art Novell, D’Ací i d’Allà, El Matí, La Nova Revista, Philarmonia, La Revue de Catalogne, Vibracions, etc. La seva irrupció a la premsa catalana com a crítica musical rigorosa i continuada es produeix el primer quart del segle XX.

Amb l’arribada de la Segona República, augmenta la vida social de Carratalà i davallen espectacularment les seves incursions en la premsa. Continua amb els concerts, però es dedica fonamentalment al Lyceum Club de Barcelona, entitat creada i presidida inicialment per Aurora Bertrana el 1931. Encara que el seu nom figura entre els de les fundadores del Lyceum català, no entra a formar part de la primera junta directiva, però sí que se li demana que es faci càrrec de la Secció de Música de l’entitat. El juny de 1933 passa a ser-ne la presidenta, càrrec que ocupa fins al 1935. A partir d’aquest moment, a més de la Secció Musical, s’encarrega de la Secció Literària, per a la qual programa representacions de teatre contemporani europeu. D’algunes d’elles en farà ella mateixa la traducció: Antonieta o la tornada del marquès: Sainet en un acte, de Tristan Bernard (1934); Davant la mort, d’August Strindberg, i La innocent, d’Henri-René (1936). No eren aquestes les seves primeres traduccions teatrals. Ja s’havia iniciat en aquest món el 1930 amb Orfeu, de Jean Cocteau, a la que seguiren Caps de recanvi (1931), de Jean-Victor Pellérin, i l’Egmont (1932), de Goethe.

A més a més, són anys de militància política: el seu nom apareix entre les simpatitzants del Partit Catalanista Republicà –més endavant Acció Catalana Republicana–, i entre les fundadores del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, constituït l’any 1932, com una eina per aglutinar les forces disperses contra un adversari comú: l’antirrepublicanisme femení.

El compromís polític de Carratalà es fa cada vegada més visible i, el 1932, és elegida membre del consell directiu del FUFEC i mostra la seva adhesió explícita en diversos manifests en què es fa una crida a la dona catalana, com el “Manifest a les dones de Catalunya”, que es redacta amb motiu del Congrés Mundial de Dones, celebrat a París entre el 28 i 30 de juliol de 1934.

Durant la guerra civil, Carratalà escriu articles, assaigs i teatre de circumstància en què la guerra té una influència directa o col·lateral, però en qualsevol cas incisiva. El tarannà dels seus articles canvia radicalment: deixa de publicar assaig musical en forma d’article, a l’estil de com ho feia a la seva primera etapa, i comencen els seus escrits de caire polític, bèl·lic i filosòfic, apareguts a La Publicitat, Ràdio Barcelona i Meridià. El seu darrer article, “Emocions”, el 14 de gener de 1939. Després ja no tenim més notícies d’ella. Mor a Barcelona el 21 de març de 1984, a la Residència de San Juan de la Salle, on estava ingressada, i fou enterrada al cementiri de Montjuïc.

Obres

  1. Articles en publicacions periòdiques: 117
  2. Poesia: 24 epigrames
  3. Traduccions teatrals:  

(1930). Orfeu, de Jean Cocteau. Estrenada el 01/09/1930 al Casino Prado Suburense, Sitges.

(1931). Caps de recanvi, de Jean-Victor Pellérin. Estrenada el 10/09/1931 al Casino Prado Suburense, Sitges.

(1932). Egmont, de Goethe. Estrenada el 15/09/1932 al Casino Prado Suburense, Sitges.

(1935). Antonieta o la tornada del marquès: Sainet en un acte, de Tristan Bernard. Estrenada el 17/01/1934 al Teatro Studium, Barcelona. Editada per la Llibreria Bonavia.

(1936). Davant la mort, d’August Strindberg (1936). Estrenada el 09/06/1936 al Teatro Studium, Barcelona.

(1936). La innocent, d’Henri-René Lenormand (1936). Estrenada el 09/06/1936 al Teatro Studium, Barcelona.

  1. Teatre:

(1937). La mort al parapet. Desapareguda.

(1937). El mantó de Manila. Desapareguda.

(1937). Joventut Femenina. Desapareguda.

(1938). Florentina. Publicada a Pausa 25 (2006), pp. 65-95.

  1. Relat breu: 

(1929). “Amigues”, D’Ací i d’Allà, maig, p. 156-157.

(1929). “De la vida sentimental d’una noia. Fulls esparsos del diari d’Helena R.”, D’Ací i d’Allà, agost, p. 277-278

(1929). “Un cas que no té massa importància”, D’Ací i d’Allà, desembre 1929, p. 420-424.

  1. Assaig: 

 (1927). Pau Casals. En col·laboració amb Joan Llongueras i Joan Ramon. Il·lustracions d’Enric C. Ricart. Barcelona: La Nova Revista. 

(1928). Pahissa, Jaume. Entrada al Diccionario de Música Ilustrado, coordinat per A. Albert Torrellas i Jaume Pahissa. Barcelona: La Central Catalana de Publicaciones. 

(1937). La política i la música (Biblioteca Catalunya, m. 3692). 

  1. Conferències: 20

Bibliografia

“Carratalá, María” (1927). Dins Diccionario de música ilustrado. Barcelona: Central Catalana de Publicaciones, p. 269.

“Carratalà, Maria” (2011). Dins Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (eds.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo.

“Carratalà, Maria” (1930). Dins Enciclopedia Espasa-Calpe. Madrid: Espasa-Calpe.

Foguet i Boreu, Francesc (1998). “Lyceum Club de Barcelona. Una aposta per un ‘teatre intel·ligent’ (1934-1937)”, Serra d’Or, núm. 465, pp. 62-65.

Foguet i Boreu, Francesc (2006). “Florentina, una peça inèdita de Maria Carratalà”, Pausa, núm. 25, pp. 65-95.

Fukushima, Mutsumi (2008). El piano en Barcelona entre 1880 y 1936. Barcelona: Editorial de Música BOILEAU.

“Carratalà van der Wouven, Maria”, dins Diccionari històric de periodistes catalans. “Maria Carratalà von der Wouver”. Institut d’Estudis Catalans. https://dichpc.iec.cat/periodista_un.asp?id_persona=1191 (19/06/2023)

 

Julio, Teresa (2015). “El periodismo republicano en manos de mujeres: María Carratalá y Elvira Augusta Lewi”, Asparkia, núm. 27, pp. 131-145.

Julio, Teresa (2016). “Maria Carratalà: un retrat literari”, dins Eusebi Coromina i Ramon Piñol, Literatura catalana contemporània: crítica, transmissió textual i didàctica. Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC), pp. 91-107.

Julio, Teresa (2021). Maria Carratalà. Música, escriptura i traducció. Lleida: Punctum.

“Maria Carratalà i von den Wouver”, 19-06-203, http://www.civtat.cat/carratala_maria.html

“Tal dia com hui del 1984 va morir la pianista, compositora, pedagoga i crítica Maria Carratalà”. (2021 març 21). Nosaltes. La veu, 19-06-203, https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/43676/tal-dia-com-hui-del-1984-va-morir-maria-carrata

Enfocament Didàctic

Es pot fer una anàlisi dels fragments que va traduir del francès i de l’anglès, a l’assignatura de llengua estrangera; es pot estudiar la seva influència en la recuperació de la música catalana contemporània, a l’assignatura de música; lectura dramatitzada de l’única peça que es conserva, a l’assignatura de llengua catalana.

Documents