Actividad

Aprenem i descobrim significats

Personajes:

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Tema: Comprensió escrita i lectora. Lèxic.

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Digital

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia Ciudadana

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Lengua Catalana y Literatura > 1º ESO > Comunicación

Enunciado

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Maria Aur&egrave;lia Capmany i Farn&eacute;s va ser escriptora, mestra, actriu i dramaturga, pol&iacute;tica&hellip; Sempre va lluitar a favor de la llibertat de totes les persones i en especial per la igualtat de les dones. Va obtenir diversos premis i reconeixements.&nbsp;
Llegiu aquest fragment adaptat del conte &ldquo;&Agrave;ngela i els vuit mil policies&rdquo; on M. Aur&egrave;lia Capmany ens situa en un temps futur en el qual una iaia conta una hist&ograve;ria, un mite, a la seua neta. A continuaci&oacute;, contesteu les preguntes sobre vocabulari.
______
<img title="Imatge 1" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/uploads/resume/attachment/3834/imatge1_injust_Capmany.png" alt="Imatge 1" width="157" height="214" />(El pare i la mare) van quedar &nbsp; silenciosos.&nbsp; A trav&eacute;s de la paret transparent veien l&rsquo;&agrave;via amb l&rsquo;acostumada pipa als dits i la neta, asseguda de trav&eacute;s a la butaca de cuir (...) escoltava amb una satisfacci&oacute; tan visible que feia enveja.&nbsp; La veu de l&rsquo;&agrave;via, una veu ben timbrada de persona acostumada a dirigir-se a un ampli auditori, arribava di&agrave;fana.
&Agrave;ngela era jove.&nbsp; Creont, el&nbsp; dictador,&nbsp; havia fet clavar a totes les parets de totes les ciutats del regne un cartell on tothom podia llegir quant amidava,&nbsp; quant&nbsp; pesava,&nbsp; quants anys tenia &Agrave;ngela.&nbsp; I el color dels seus ulls i de la seva pell, negra i jove.&nbsp; Amb &nbsp; lletres&nbsp; grosses el cartell&nbsp; deia: ARMADA I PERILLOSA.&nbsp;
La van detenir un dimarts d'octubre, a una antiga ciutat immensa,&nbsp; com eren en aquest temps les ciutats, i que tenia una hist&ograve;ria t&egrave;rbola i per mal nom li deien York, i alguns li deien Nova York,&nbsp; en record d'una altra ciutat m&eacute;s antiga encara.
Quan la&nbsp; van&nbsp; detenir,&nbsp; &Agrave;ngela no duia&nbsp; armes, ni&nbsp; va oferir cap resist&egrave;ncia, nom&eacute;s va girar el cap amb expressi&oacute; d&rsquo;enuig. No era cert, doncs, que an&eacute;s armada, per&ograve; s&iacute; que ho era, de perillosa.&nbsp; Creont tenia por de la intel&middot;lig&egrave;ncia d&rsquo;&Agrave;ngela, de la seva bellesa alta i serena i per aix&ograve; va manar que vuit mil policies guardessin els camins d'acc&eacute;s al senat dels Pr&iacute;nceps de la Terra.
&Eacute;s per aquesta ra&oacute; que el mite ha arribat fins a nosaltres amb el t&iacute;tol d&rsquo;&Agrave;ngela i vuit mil policies, encara que molts diuen que se n'ha de dir &Agrave;ngela dels &Agrave;ngels, perqu&egrave; &Agrave;ngela era mestra de la Universitat dels &Agrave;ngels, on ensenyava Filosofia, on no sols&nbsp; hi explicava el seu pensament, sin&oacute; que hi vivia d'acord amb els seus pensaments.
Creont&nbsp; va reunir&nbsp; els seus homes, i els subordinats dels Pr&iacute;nceps de la Terra i els va dir:
- &nbsp; &nbsp; Busqueu l'&Agrave;ngela all&agrave; on sigui. Busqueu-me-la i porteu-me-la viva o morta. Si la podeu atrapar de viu en viu, la tancar&eacute; a la pres&oacute; m&eacute;s profunda, all&iacute; on no la vegi&nbsp; la llum, all&iacute; on la seva bellesa perdi tota la for&ccedil;a. I far&eacute; guardar la pres&oacute; a vuit mil policies i aix&iacute; la seva bellesa ja no existir&agrave; perqu&egrave; ning&uacute; no podr&agrave; mirar. Jo mano perqu&egrave; tinc les lleis que jo mateix he fet a favor meu. Els d&eacute;us m'han concedit tres dons que fonamenten el poder:&nbsp; s&oacute;c mascle, s&oacute;c blanc, s&oacute;c ric. I perqu&egrave; s&oacute;c mascle, ric i blanc sostindr&eacute; la causa que jo anomenar&eacute; ordre. Mai dels mais no permetr&eacute; que una dona s'atreveixi a desafiar-me.
La veu d&rsquo;&Agrave;ngela es va al&ccedil;ar, clara i entenedora.
- &nbsp; &nbsp; Aquestes s&oacute;n les lleis que tu has establert i no s&oacute;n lleis, sin&oacute; armes d&rsquo;injust&iacute;cia. Mira les meves mans.
Va avan&ccedil;ar la palma rosa de les seves mans bell&iacute;ssimes.
- &nbsp; &nbsp; Mira les meves mans, Creont -li va dir-&nbsp; mai no he utilitzat cap arma, ni pistola, ni punyal, ni fuet, ni cap dels instruments de tortura que utilitzen els teus Pr&iacute;nceps.
- &nbsp; &nbsp; A la cuina! Va xisclar Creont, com boig, vermell de porc i d&rsquo;ira-.&nbsp; A fregar, com et pertoca! Les dones, a fregar! - i va escopir de r&agrave;bia-... No permetr&eacute; que les dones s'alcin com un ramat lliure.&nbsp; I a tu,&nbsp; a tu et tancar&eacute; a la pres&oacute; m&eacute;s profunda, all&agrave; on no arriba la claror del sol, perqu&egrave; t'has atrevit a desafiar-me.
<img title="Imatge 2" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/uploads/resume/attachment/3835/imatge2_injust_Capmany.png" alt="Imatge 2" width="112" height="270" />&Agrave;ngela va allargar les mans i els vuit mil policies es van posar a c&oacute;rrer atiats per arribar primer a posar-li les manilles. Uns bra&ccedil;alets espl&egrave;ndids, brunyits, sobre les mans fines i fosques d&rsquo;&Agrave;ngela.
[...]&nbsp;
A l&rsquo;entorn de la pres&oacute; hi havia els vuit mil policies sotjant-la. No la podien veure, &eacute;s cert, confosa amb la negror, nom&eacute;s veien el brill de les manilles sobre les mans brunes. Ella, en canvi, descobria trossos de cara blanca (...) aquelles cares blanques, color de iogurt, planes, fl&agrave;ccides, amb una petita ratlla en lloc d&rsquo;ulls, amb una taca rosada en lloc de boca, amb un regalim de mocs en lloc de nas.
Una veu blanca i p&agrave;l&middot;lida, nasal i voc&agrave;lica, una veu tova i covarda, va interrogar l&rsquo;&Agrave;ngela dels &Agrave;ngels.
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">&Agrave;ngela, &Agrave;ngela, t&rsquo;acusem d&rsquo;heretgia! Ets heretge i pervertidora. Et passeges pels carrers de les nostres ciutats, mostrant-te bella i negra. (...)</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Soc bella i negra. I tu ets blanc i lleig, &eacute;s aix&iacute;, qu&egrave; vols fer-hi? Va contestar &Agrave;ngela.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Qu&egrave; en far&agrave;s de la teua bellesa si ning&uacute; no et veu?</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Ning&uacute; no em veu, per&ograve; soc bella i negra.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Bella i negra! &Eacute;s un crit de revolta.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Els crits de revolta s&oacute;n veritat; els crits de revolta s&oacute;n els crits de les condicions objectives. La meva bellesa i la meva negror et bufetegen les galtes blanques.</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Ning&uacute; no veur&agrave; mai la teva bellesa i la teva negror&hellip;</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Tothom veur&agrave; la veritat: bella i negra, black &amp; beautiful, belle et noire, bella e nera&hellip; Perqu&egrave; tu has fet escampar la meva imatge per tot el m&oacute;n. Tu, lleig i blanc, cara de llet quallada!</li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Et tinc a les mans i tu encara t&rsquo;atreveixes a insultar-me. Pervertida, enemiga de l&rsquo;ordre, endimoniada. Has pactat amb el mal(...) Insulta, si vols, per&ograve; no pots defensar-te. Aqu&iacute; no ressonar&agrave; cap solo de trompeta, ni et recitar&agrave; ning&uacute; les perverses raons de la igualtat dels homes.</li>
</ul>
[...]
I els vuit mil policies es van arrenglerar al seu voltant i van entonar un cant de vict&ograve;ria (...) Un rera l&rsquo;altre els feixos de llum es van anar fonent i la bellesa d&rsquo;&Agrave;ngela es va disoldre en la foscor de la nit.
(L&rsquo;&agrave;via acaba ac&iacute; la hist&ograve;ria d&rsquo;&Agrave;ngela. El pare, darrere la paret transparent, diu a la mare:)
- &nbsp; &nbsp; Ho veus? No m&rsquo;agrada gens que li conti aquestes hist&ograve;ries de por.
- &nbsp; &nbsp; Tanmateix no em negar&agrave;s que el mite &eacute;s bell. Cal entendre&rsquo;l, &eacute;s clar, com un mite que &eacute;s. (...) Car &eacute;s impossible d'admetre que hi hagu&eacute; un temps, per salvatge que fos, que es perseguissin uns homes per culpa del color de la seva pell. Tanmateix, t&rsquo;he de dir que no m&rsquo;agrada que li expliqui el mite d&rsquo;&Agrave;ngela dels &Agrave;ngels. Ni que sigui per recordar el preu que ha costat la llibertat dels homes.&rdquo;&nbsp;
(Adaptaci&oacute; d&rsquo;Anna Gasc&oacute;n)
&nbsp;Capmany, Maria Aur&egrave;lia (1981). Angela i el vuit mil policies. Editorial Laia.
l&middot;lustracions Carme Sol&eacute;.
Adaptaci&oacute; d&rsquo;Anna Gasc&oacute;n de la fitxa d&rsquo;activitats del Material did&agrave;ctic ACPV, 31-01-23, &lt;http<a href="http://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0">s://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0 </a>&gt; 
&nbsp;1.- Quin significat correspon a cadascuna de les paraules? Busca-les al diccionari, si &eacute;s prec&iacute;s i despr&eacute;s escriu a la llibreta una hist&ograve;ria breu utilitzant&nbsp; totes les paraules.
Di&agrave;fana:
◽ Nou partidari d'una persona, doctrina, partit...
◽ Transparent.
◽ In&egrave;dita.
Heretge:
◽Persona que defensa una opini&oacute; o creen&ccedil;a contr&agrave;ria als principis tinguts per certs.
◽Persona viva, astuta.
◽Del racisme o que hi t&eacute; relaci&oacute;.
Enuig:
 ◽ Disgust, irritaci&oacute;.
 ◽ Esc&agrave;s. Que no arriba de molt al tant que caldria.
 ◽ Estar distret/a. No prestar atenci&oacute;.
Fuet:
◽ Objecte o objectes de terra cuita, com olles, cassoles, gerres, etc
◽ Cordeta fixada a un m&agrave;nec, amb qu&egrave; hom colpejava els cavalls per fer-los caminar.&nbsp;
◽ Animal de s&egrave;quia.
Xisclar
◽ Vociferar, bramar, esvalotar, escridassar-se, escandalitzar.
◽ Arquejar, vinclar, tor&ccedil;ar.
◽ Ballar amb molta alegria.
2- Posa&rsquo;t a prova&nbsp; i completa aquests mots encreuats:
<img src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/uploads/resume/attachment/3890/Encreuat.png" alt="" width="427" height="348" />
<table>
<tbody>
<tr>
<td style="text-align: center;">
Horitzontal
</td>
<td style="text-align: center;">
Vertical
</td>
</tr>
<tr>
<td>
4.- Acci&oacute; contr&agrave;ria a la just&iacute;cia.&nbsp;
6.- Rei de Tebes, tio d'Ant&iacute;gona. Dictador.
7.- Filla d'&Egrave;dip. Condemnada a mort per soterrar el seu germ&agrave;.
</td>
<td>
1.- Regla d'acci&oacute; imposada per una autoritat superior.
2.-&nbsp; Estat o condici&oacute; del qui no &eacute;s esclau.
3.- Relat fabul&oacute;s.
5.- Activista americana.
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
Material did&agrave;ctic ACPV, 31-01-23, &nbsp;&lt;<a href="https://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0">https://www.dropbox.com/s/68mr7mc4gipfoxb/2018-MAureliaCapmany-Primaria_3Cicle_interactiu.pdf?dl=0</a>&gt;
Versi&oacute; redu&iuml;da d&rsquo;&Agrave;ngela i el vuit mil policies, per Pep Anton Gómez, 31-01-23,
&lt;<a href="https://www.upf.edu/documents/10193/164779694/Angela+i+els+vuit+mil+policies+-+Catal%C3%A0.pdf/f591759b-6770-19f6-bc22-b367148c4385">https://www.upf.edu/documents/10193/164779694/Angela+i+els+vuit+mil+policies+-+Catal&agrave;.pdf/f591759b-6770-19f6-bc22-b367148c4385</a>&gt;
Adaptaci&oacute; teatral Angela i els vuit mil policies de Maria Aur&egrave;lia Capmany, a c&agrave;rrec de l&rsquo;Aula de Teatre de la UPF, Sa Nau Dansa i Mariona Ferrer, violoncel, 31-01-23,&lt;<a href="https://www.youtube.com/watch?v=JtiFVdywPqk&amp;t=50s">https://www.youtube.com/watch?v=JtiFVdywPqk&amp;t=50s</a>&gt;

Observaciones y contexto

Maria Aurèlia Capmany forma part de les narradores nascudes abanS de 1936 que es van donar a conèixer durant la postguerra i entre les quals trobem les contistes i novel·listes Maria Ibars, Beatriu Civera, Maria Dolors Orriols, Maria Beneyto o, Carmelina Sánchez-Cutillas. Totes elles mantenen viva, durant els difícils anys de dictadura franquista, la narrativa contemporània en català, iniciada en el pas del segle XIX al XX per autores com Dolors Monserdà o Caterina Albert (Víctor Català) i continuada per escriptores com Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Anna Murià o Elvira Augusta Lewi.
La seua obra assagística tindrà transcendència en escriptores més joves, especialment en Montserrat Roig, qui la reivindicarà com a referent literari, feminista i catalanista, o Isabel-Clara Simó. Pel que fa a la prosa memorialística de Capmany, pot relacionar-se amb la de les seues contemporànies Teresa Pàmies o, de nou, Maria Dolors Orriols.

Les activitats es realitzaran, preferiblement, de manera individual.

Existeixen tres propostes més d’activitats sobre el mateix text: Creont el dictador (comprensió i expressió escrita), Injustícies (comprensió i expressió oral) i El mite d’Antígona: armada i perillosa (comprensió escrita i expressió oral i escrita)

Descripción

Activitat de lèxic a partir de la lectura del conte Àngela i el vuit mil policies.
Aquest conte equipara un episodi real de la vida d’Àngela Davis, l’activista americana pels drets civils, amb el mite d’Antígona.

Competència específica 3: Comprensió escrita

Aprenem i descobrim significats

Enunciado

Observaciones y contexto

Descripción

Respuesta

Documentos