Biografía
Katherine Johnson va nàixer el 26 d’agost de 1918 a White Sulphur Springs, Virgínia Occidental, i ja des de molt xicoteta va demostrar el seu talent per a les matemàtiques. Desgraciadament, les lleis de segregació racial que imperaven als Estats Units en aquella època feien que una afroamericana no poguera estudiar més allà de huité curs en el seu comtat natal. Decidits que els seus fills i filles tingueren una bona educació, els progenitors de Katherine van decidir mudar-se a Institute, on estava el West Virginia Colored Institute per a afroamericans.
Es va graduar a la jove edat de 14 anys i amb 15 anys va continuar els seus estudis superiors en la denominada West Virginia State College, on va aconseguir els seus graus en Matemàtiques i Francés a l’edat de 18 anys. Durant els seus anys d’estudi va tindre el suport de diversos professors, entre ells la química i matemàtica Angie Tuvarner King i el matemàtic W.W. Schiefflin Claytor, el tercer afroamericà a obtindre un doctorat als Estats Units. El professor Claytor va veure tan gran potencial en Katherine que va crear assignatures de geometria analítica i aeronàutica específicament per a ella.
El 1937 la (quasi) única opció d’una dona afroamericana per a treballar fora de casa era dedicar-se a l’ensenyament. Va ser així com Katherine es va mudar a Marion (Virgínia) per a exercir com a professora de matemàtiques, música i francés. Segons les seues pròpies paraules, va ser a Virgínia on va patir les conseqüències de la segregació racial i el racisme per primera vegada de manera conscient. Encara que també va ser a Virgínia on Katherine va lluitar d’alguna manera contra aqueixa segregació; va ser un dels tres estudiants afroamericans (l’única dona) seleccionats per a realitzar estudis de postgrau a la West Virginia University de Morgantown. Desgraciadament, problemes familiars van fer que Katherine no poguera finalitzar els seus estudis.
Corria l’any 1950 quan es va assabentar que la NACA (National Advisory Committee for Aeronautics), predecessora de la NASA (National Aeronautics and Space Administration), buscava dones afroamericanes per a tasques de càlcul en el Departament de Guia i Navegació. Durant la II Guerra Mundial, les agències governamentals estatunidenques van contractar milers de dones per a realitzar diferents activitats. Després de la guerra, la NACA va continuar aplicant l’esmentada política, especialment quan la carrera espacial va fer el tret d’eixida amb el llançament del Sputnik 1 per part de la Unió Soviètica anys més tard. Encara que no va poder aconseguir el treball el 1950 per estar ple el límit de contractació, Katherine va començar a treballar per a la NACA el 1953.
Com a experta en matemàtiques i geometria, el seu treball consistia a realitzar totes les operacions i comprovacions de càlcul que requerien els enginyers aeronàutics. Aqueix era un treball silenciós que les dones feien sense preguntar res. Però Katherine no es va conformar només a fer el treball. Va començar a plantejar preguntes com “per què”, “per a què”, “com”, “per què no” i va demanar poder anar a les reunions dels enginyers per poder discutir aqueixes qüestions amb ells. Li van contestar que això no era comú, a la qual cosa ella va preguntar si estava prohibit. La contestació va ser que no, i va ser així com Katherine Johnson va començar a anar a les reunions. Amb el temps va destacar no només pels seus coneixements sinó també per les seues capacitats de lideratge. A pesar de les barreres inicials que va poder patir a l’inici de la seua carrera a causa de la seua doble condició de dona i afroamericana, a poc a poc es va guanyar el reconeixement dels seus col·legues. La seua sorprenent carrera com a matemàtica, científica espacial i informàtica teòrica la van convertir en tot un referent en la NACA/NASA.
Va ser l’encarregada de portar a cap els càlculs del Projecte Mercury desenvolupat per la NASA entre 1961 i 1963. Va calcular la trajectòria parabòlica del vol espacial d’Alan Shepard, el primer estatunidenc que va viatjar a l’espai a bord del Mercury Redstone 3 el 1961. Aquest vol suborbital va ser realitzat vint-i-tres dies després del primer vol orbital de la humanitat del cosmonauta Yuri Gagarin. Segons les pròpies paraules de Katherine, al principi, quan em van dir que volien que la càpsula baixara en un lloc determinat i que estaven tractant de calcular on i quan havien de fer el llançament, els vaig dir: deixeu-me fer-ho. Dieu-me quan i on el voleu en la Terra i us indicaré quan ha d’envolar-se.
Encara que el 1962 la NASA va començar a utilitzar computadores electròniques per a fer els càlculs, ella va ser l’encarregada de verificar els comptes de la computadora que portarien John Glenn en el seu vol orbital al voltant de la Terra en la nau Friendship 7.
El seu magnífic treball no va acabar ahí. Va calcular la trajectòria de l’Apollo 11 que portaria l’ésser humà a la Lluna el 1969. A més, els seus càlculs van ajudar a sincronitzar el mòdul lunar amb el mòdul orbital. Katherine comentava: jo havia fet els càlculs i sabia que eren correctes, però podia passar qualsevol cosa. De fet, una cosa inesperada va passar durant la missió Apollo 13 i Katherine va ajudar, una vegada avortada la missió, que la nau tornara a la Terra implementant procediments i cartes de navegació.
També va participar en el programa Space Shutlle i en plans de missió a Mart fins a la seua jubilació, el 1986, després de trenta-tres anys de servei en la NASA.
Katherine Johnson ha rebut innombrables premis i reconeixements al llarg de la seua vida. Alguns dels seus vint-i-sis articles publicats són dels més importants de la NASA. Ha rebut la Medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units, la major condecoració atorgada a un civil en el seu país, així com altres premis com la de Matemàtica de l’Any (1997) o el Lunar Orbiter Spacecraft and Operations Group Achievement Award (1967). Al desembre de 2016 es va estrenar la pel·lícula Hidden Figures, basada en la novel·la de Margot Lee Shetterly i on es conta la vida de Katherine i altres quatre extraordinàries dones de la NASA: Dorothy Vaughan, Mary Jackson, Christine Darden i Gloria Champine.
Fins a la seua mort el 24 de febrer de 2020, Katherine es va dedicar a parlar amb joves, especialment dones, sobre la perseverança i la importància de lluitar pels somnis per damunt de qualsevol discriminació racial i de gènere, tal com ella va fer. Les va animar que estudiaren ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) ja que, segons les seues paraules:
"Sempre tindrem la STEM amb nosaltres. Algunes coses desapareixeran de la nostra vista, però sempre hi haurà ciència, enginyeria i tecnologia. I sempre, sempre, hi haurà matemàtiques".
Extret de:
López, Aitziber (2016): “Katherine Johnson: “La calculadora humana””, Mujeres con ciencia, Universitat del País Basc, 09/04/2022, <https://mujeresconciencia.com/2016/12/12/katherine-johnson-la-calculadora-humana/>
Bibliografía
- “Katherine Johnson”, Wikipedia, l'enciclopèdia lliure, 09/04/2022, <https://es.wikipedia.org/wiki/Katherine_Johnson>
- López, Aitziber (2016): “Katherine Johnson: “La calculadora humana”", Mujeres con ciencia, Universitat del País Basc, 09/04/2022, <https://mujeresconciencia.com/2016/12/12/katherine-johnson-la-calculadora-humana/>
- Shetterly, Margot Lee, (2020): “Katherine Johnson Biography”, NASA, Sarah Loff, 09/04/2022, <https://www.nasa.gov/content/katherine-johnson-biography>
