Qui és qui?

Timareta va nàixer a Atenes durant el segle V a. de C. i era filla de Micó d’Atenes, pintor i escultor d’algunes obres relacionades amb els Jocs Olímpics de l’Antiguitat. Va pintar una imatge sobre taula de la deessa Artemisa, que es va conservar durant molts anys en el temple d’aquesta divinitat a Efes. La imatge es treia en processó en les festivitats dedicades a la deessa. 

L'Artemisa d'Efes presenta diferències i semblances amb la deessa olímpica Artemisa. Per a establir-les, llegeix atentament les seues respectives descripcions i respon. 

Artemisa d'Efes

La imatge més antiga de l'Artemisa Efèsia degué de ser també un xoanon, és s dir, una efígie tallada en un tronc d'arbre i, més tard, tal volta en una pedra d'origen meteorític, pel que, a voltes, com en el cas de la Cíbele de Pesinunte, se la qualificava de diopetés, és a dir, “caiguda del cel”. Com estàtua de culte  va mantenir sempre el seu aspecte rígid a partir de la cintura. 

La seua iconografia ens és coneguda per les monedes i, sobretot, per tres escultures: Àrtemis la Gran, Àrtemis la Bella (Museu d'Estambul, trobades en Efes) i Àrtemis Farnese (Museu de Nàpols). 

Els peduncles globulars que recobreixen part del seu pit i de la seua cintura responen al prototip de l'anomenada Àrtemis Polimasta, de “múltiples mamelles”, ja que fins a fa poc aquestes protuberàncies s'interpretaren com mames i, per tant, símbols inequívocs de la fecunditat de la deessa, associada a la fertilitat. Actualment, la crítica iconogràfica, basant-se en la falta de mugrons, relaciona les protuberàncies amb la representació dels testicles dels bòvids que se sacrificaven en les festes celebrades en el seu honor. Altra teoria recent relaciona tals protuberàncies amb la representació de manolls de dàtils, ja que la palmera va ser l'arbre sagrat al que es va agafar Leto per a infantar Àrtemis i, per tant, va estar sempre unit al culte d'aquesta deessa. 

Àrtemis la Gran: s. I dC. Estil asiàtic: tocat molt recarregat i decoració complexa. Marbre. 

Àrtemis la Bella: començament del s. II dC. No porta tocat. Acompanyada de dos cérvols la pota dels quals descansa sobre un òmfal. Marbre. 

Àrtemis Farnese: bronze. El material del que està feta recorda que el seu original tenia les mateixes parts llaurades en pedra obscura, possiblement procedent d'un meteorit. Porta un tocat en forma de kalathos, cistella, en què es representen portes de ciutats. 

Les tres representacions coincideixen en allò fonamental: la deessa, a més de les protuberàncies globulars fins a la cintura, té en tot el cos representacions d'animals, persones i plantes i, darrere del seu coll, el disc lunar. Àrtemis la Bella presenta, a més, el cercle de l'horòscop representat en el disc lunar. 

(Text extret de l'article de Pilar González Serrano, professora titular d'Arqueologia en la Universitat Complutense de Madrid. “Consideraciones iconográficas sobre la Ártemis Efesia.”)

Artemisa Olímpica

Artemisa és una de les divinitats més antigues del panteó grec i, precisament per açò, una de les més venerades en tot el Mediterrani. Artemisa és una deessa amb dos facetes fonamentals. És, per un costat, una deessa femenina que no tolera el contacte amb els homes, pel que en molts llocs el seu culte està restringit a les dones. Per altre costat, és una deessa silvestre i agresta, divinitat protectora de la caça, les bèsties i els espais no alterats per l'home. Per aquest motiu, en moltes ocasions el seu culte es realitza fora de les ciutats, sent el món urbà totalment aliè a les influences d'aquesta deessa. Els grecs es figuraven Artemisa com una donzella verge, vestida amb robes còmodes per a deambular pels camps, armada d'un arc i fletxes i acompanyada per diversos animals. 

Artemisa era filla de Zeus i Leto. En descobrir la nova infidelitat del seu marit, la deessa Hera va amenaçar amb descarregar la seua ira sobre la terra que acollira Leto per a donar a llum. La jove va iniciar aleshores un llarg pelegrinatge que va acabar en l'illa errant de Delos, un lloc que canviava constantment de posició en el mar i, per tant, podia escapar de la venjança d'Hera. En aquesta illa, Leto va donar a llum dos bessons: Apol·lo i Artemisa. Ella va nàixer primer, als peus d'una palmera a la que sa mare s'havia agafat per a ajudar-se en el part, i després va ajudar en el naixement del seu germà. 

Zeus, agraït, va fixar l'illa de Delos en l'Oceà i la va protegir de les represàlies d'Hera. L'illa va acabar sent consagrada al culte d'Apol·lo i es va convertir en un dels santuaris més importants d'aquesta divinitat. Segons alguns mites, Artemisa li va demanar a Zeus que li concedira romandre verge i poder viure en els boscos, dedicant-se a la caça junt a un grup de companyes, nimfes i dríades, com a seguici. Després, Artemisa va demanar a Hefest que li fabricara un arc i unes fletxes amb les que poder caçar. Per últim, el déu Pan li va donar una gossada que l'acompanyara. 

Observa les imatges i identifica-les.

c)                     d) 

Respon:

• Quina de les dos deesses és la bessona del déu Apol·lo? 
• De qui és filla la deessa olímpica? 
• En què diries que es nota que la imatge original de l'Artemisa d'Efes estava tallada en un tronc d'arbre? 
• Observant les imatges, de què diries que són deesses? 

 Què veus en la imatge?

• Grifons
• Bous
• Lleons
• Abella
• Victòria alada
• Tiara o tocat
• Cercle de l'horòscop
• Flor
• Disc lunar
• Mames, testicles o dàtils