Corregim textos prenormatius
Characters:
Theme: Normativització d’un text
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Personal, social and learning to learn competence
Citizen Competition
Subjects and year by Educational System
Spain > Catalan language and literature > 4th ESO > Reflection on language
Enunciation
Llig aquest fragment de l’article de Carme Karr “El vot de la dona”, i actualitza’l tot corregint aquelles formes no acceptades per la normativa actual.
“Serà aquesta l'única conquesta veritable que traurà la Humanitat d'aquesta guerra mundial en la que sembla s'empenyin tots els homes en aniquilar-se?
El vot de la dona!
Per quins camins de sang, de dol i de sacrificis haurem aconseguit aquest dret que se'ns devia des de la primera legislació que va fer-se damunt la Terra!
Per últim, s'hauran convençut los homes de que la intervenció de la dona pot i ha d'ésser la més sòlida base per edificar en el pervindre lo que avui sembla encara a molts una utopia, la pau universal, i assegurada per sigles i més sigles?
Perquè qui és capaç de dubtar de que si la dona hagués estat consultada, no ja parlamentàriament, sinó en un plebiscit mundial, avui Europa no tindria de lamentar tantes morts, tanta destrucció, tanta ruïna?
Qui podia afirmar que l'escissió que va produir-se anys enrere als països escandinaus, s'hagués verificat tan pacífica i sensatament, separant-se Suècia de Noruega, si ja des d'uns quants anys la dona no hagués intervingut amb sa influència pacificadora en els negocis d'Estat?
Dones cultes, instruïdes, enèrgiques, d'extraordinària capacitat ordenadora, solteres, casades, viudes, monges, dones que dirigeixen tallers, fàbriques, escoles, publicacions, cases navieres, comerços i indústries de totes classes, les tenim nosaltres, i elles podrien aportar un utilíssim concurs a l'obra nacional.
Al considerar més d'una vegada la ineptitud dels nostres governants, les petites i grans passions que els esclavitzen, la seva inconsciència, la seva falta d'idealitat i a voltes de civisme, he pensat amargament en lo valor perdut d'aquelles dones que posades al seu lloc haurien aplicat beneficiosament.
(...)
Encara més: hi ha algun exemple de que vagin pitjor que el nostre aquells estats que han reconegut a la dona el dret de votar? S'ha registrat alguna atzagaiada que obligués els tals països a retirar a la dona l'otorgació d'aquests drets?
Ja he citat Suècia i Noruega: podria fer-ho també amb Finlàndia i Dinamarca, aixís com alguns estats de la Unió Americana, en què el vot de la dona és sols beneficiós. Però prefereixo constatar tan sols avui lo que va passar fa vint-i-tres anys a Austràlia, al ser-hi allavors otorgat el vot a la dona. Fou sa primera tasca reglamentar el treball a domicili i els salaris o jornals femenins, qual preu mínim és allà de tres francs per vuit hores de treball.
Molt mal s'ha dit i pensat de les dones: moltíssim més mal se n'ha escrit encara... Però va arribant l'hora de la justícia als nostres drets, i el pervindre demostrarà als homes que necessiten la dona per aconseguir aquella forma de govern ideal somniada per Plató en sa República, això és: el govern dels bons pels millors.”
Fragments de l'article periodístic "El vot de la dona", publicat a Feminal, 2 de setembre de 1917.
Canosa Farran, Francesc i Yeste, Elena, Dones que surten del paper: periodistes catalanes que expliquen un país, Juneda, Fonoll, 2018, p. 43.
Observations and context
Carme Karr forma part de la generació de feministes catalanistes, liberals i conservadores de principi de segle XX dedicades a promoure un canvi en els rols de gènere assignats a les dones. En el marc d’un reformisme burgès, aquest feminisme se centra en la millora de l’educació per a les nenes, l’autonomia i la presència pública de les dones. Carme Karr vol fomentar la visibilitat de la creació contemporània de les dones i ho farà, sobretot, a partir de la revista Feminal (1907-1917) que ella mateixa dirigeix i on inclourà partitures, poemes o altres escrits literaris de diferents autores, com la compositora Narcisa Freixas o l’escriptora Dolors Monserdà. De la mateixa manera que les seues contemporànies Clara Campoamor i Victòria Kent, Carme Karr reivindica el sufragi femení, que s’aconseguirà el 1933. El seu objectiu era el reconeixement del paper de la dona en la societat i per això reivindicava el sufragi femení, l’accés a la cultura i a una educació basada en la igualtat d’oportunitats per a tots els infants, l’autonomia econòmica de les dones o la protecció social de la maternitat.
Carme Karr està integrada en el món intel·lectual, artístic i cultural de la seva època. Col·labora amb altres dones de lletres, com ara Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Palmira Ventós (amb pseudònim masculí, Felip Palma), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra o Isabel Maria del Carmen de Castellví y Gordon, comtessa del Castellà. També es relaciona amb Apel·les Mestres i Joan Maragall (Modernisme), o Eugeni d'Ors (Xènius en La Veu de Catalunya, iniciador del Noucentisme) amb el qual, sota el pseudònim Xènia, va iniciar una polèmica a la premsa defensant la capacitat de les dones per dedicar-se a la literatura i a les arts en general, cosa que d’Ors negava. Forma part de les activistes pacifistes contra la Primera Guerra Mundial al costat de la líder obrera Teresa Claramunt o la pintora i il·lustradora Antonia Ferreras.
Description
Actualització d’un text prenormatiu.
Aquesta és una activitat que es pot fer individual o per parelles, i després fer la correcció en el grup-classe.
Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal