Treballem els pronoms febles
Characters:
Theme: Els pronoms febles
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Personal, social and learning to learn competence
Citizen Competition
Subjects and year by Educational System
Spain > Catalan language and literature > 4th ESO > Reflection on language
Enunciation
Llegim el poema de Maria Beneyto (1925-2011), poeta, novel·lista, contista i articulista que inicià la seua trajectòria sota el franquisme amb un ferm compromís per la llengua i la cultura catalanes, tot publicant en valencià i en castellà. A la seua poesia d’estil realista denúncia de les desigualtats socials i de gènere i empatitza amb els col·lectius més desafavorits.
- Fitxa’t en els versos subratllats. Indica quina funció sintàctica acompleixen.
- Ara substitueix els fragments subratllats pel pronom feble corresponent.
L’engany
Jo soc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també soc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida.
Font:
http://www.poesia.cat/tus_poemas/1_ver_poemas_por_listado_titulo.php?IDregistre=L%27ENGANY&poeta=Beneyto%20Cu%F1at%20,Maria
Observations and context
Maria Beneyto, poeta, novel·lista, contista i articulista, inicia la seua trajectòria sota el franquisme, tot publicant en valencià i en castellà. La seua poètica evoluciona des d’un realisme que denuncia les injustícies per qüestions de llengua, gènere, classe social o ideologia política fins a una poesia simbolista i experimental. La novel·la La dona forta (1967) va significar un impuls decisiu en la renovació formal i temàtica de la narrativa valenciana de postguerra. La reflexió sobre la condició femenina, tant des d’un punt de vista personal com col·lectiu, és present a tota la seua obra.
La manca de tradició narrativa a terres valencianes s’accentua durant la dictadura, però les escriptores Maria Ibars, Beatriu Civera, Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto van conrear aquest gènere i el van modernitzar; de fet, és sobretot gràcies a elles que podem parlar de continuïtat novel·lística i contística durant el franquisme al País Valencià. Beneyto va publicar el recull de contes La gent que viu al món (1966) i la novel·la La dona forta (1967), una de les més interessants, tant per la forma com pel contingut, de les que es van publicar al País Valencià en la dècada dels seixanta. Es tracta d’una obra coral protagonitzada per personatges femenins on es plantegen diverses problemàtiques considerades tabú durant la dictadura, com ara l’avortament, el lesbianisme, la independència professional i econòmica de la dona, la ruptura matrimonial, la reflexió feminista, etc. La mateixa escriptora explica que es va inspirar en una residència femenina que va conèixer durant els anys trenta a Madrid per a bastir la seua obra.
Description
A partir de la lectura del poema L’engany de Maria Beneyto, l’alumnat haurà d’identificar els sintagmens i substituir-los pels pronoms febles adients. Activitat que pot anar acompanyada amb preguntes sobre el tema, la intenció de l’autora, les idees que aporta…
Es pot utilitzar en Llengua i Literatura Catalanes d’ESO i es pot vincular a temes transversals com la igualtat i l’empoderament de les dones.
Teresa Lozano recita L’engany
Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal