Classificació geogràfica

Europa > Suècia

Moviments socio-culturals

Edat Moderna > Pensament modern (ss. XVII-XVIII) / Revolució científica

Grups per àmbit de dedicació

Científiques > Alquimistes

Científiques > Astrònomes

Sanitàries > Herboristes

Escriptores

Científiques > Biòlogues > Botàniques

Humanístiques > Historiadores

Personatge
Retrato

Sophia Brahe

Castillo de Knutstorp (Svalöv) Suecia 24-08-1556 ‖ Helsingor (Dinamarca) 1643

Període d'activitat: Des de 1573 fins 1626

Classificació geogràfica: Europa > Suècia

Moviments socio-culturals

Edat Moderna > Pensament modern (ss. XVII-XVIII) / Revolució científica

Grups per àmbit de dedicació

Científiques > Alquimistes

Científiques > Astrònomes

Sanitàries > Herboristes

Escriptores

Científiques > Biòlogues > Botàniques

Humanístiques > Historiadores

Context de creació femenina

En aquesta època el Castelle de Knutstorp pertanyia a Escània, Regne de Dinamarca i Noruega.

Sophia va aprendre de manera autodidacta ajudada pel seu germà major Tycho. Va haver d’enfrontar-se a la seua família, que no acceptaven que membres de l’alta societat dedicaren la seua vida a alguna cosa que no fora l’ociositat.

Importants astrònomes antecessores de Sophia Brahe són Enheduanna (c.-2285 –c.-2250) considerada la primera astrònoma de la història, Aglaonice de Tessàlia (c.-500-c.-400), Teano de Crotona (c.-546-c.-450) Hipatia d’Alexandria (c.370-c.416), Fátima de Madrid (c.900–c.1100) i Ana Comneno (1083-1153).

Podem destacar altres científiques importants del segle XVII, com són Caterina Vitale (farmacèutica i química), Maria Cunitz (astrònoma), Martine Bertereau (especialista en enginyeria de mines i mineralogista), Margaret Cavendish (prolífica escriptora que va escriure 10 llibres de filosofia natural, en l’actualitat física), Marie Crous (matemàtica), Marie Meurdrac (química), Elisabeth Hevelius (astrònoma), Jeanne Dumée (astrònoma), Maria Margarethe Winckelmann-Kirch (astrònoma), Maria Sybilla Merian (entomóloga, naturalista, exploradora, il·lustradora científica i pintora) o María Clara Eimmart (astrònoma).

Ressenya

Sophia Brahe va nàixer en el si d’una família noble. Va estudiar de manera autodidacta, ajudada pel seu germà major, el cèlebre astrònom Tycho Brahe. En aquella època en què l’observació dels astres es feia a simple vista, van treballar llargues hores junts en l’observatori del seu germà fent nombrosos càlculs d’eclipsis i trajectòries dels cometes, van ser els primers a conéixer la posició exacta dels planetes en el segle XVI i van compilar un catàleg de les posicions planetàries que va constituir el conjunt més correcte de dades uniformes de la situació dels planetes amb referència al fons estel·lar del seu temps. Les seues observacions van permetre a Johannes Kepler determinar les òrbites el·líptiques dels planetes.

Activitats

Angles

  • Distance to the Moon
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit numèric
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit socioafectiu
  • The area of the Moon
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit socioafectiu
  • The ship
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit de la mesura
  • The stars
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu
  • The surface of the Moon and the Earth
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit espacial

Espanyol

  • Distancia a la Luna
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit numèric
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit socioafectiu
  • El barco
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit de la mesura
  • Las estrellas
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu
  • Superficie lunar
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit socioafectiu
  • Superficies lunar y terrestre
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu

Català

  • Distància a la Lluna
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit numèric
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit socioafectiu
  • El vaixell
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit de la mesura
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit socioafectiu
  • Les estreles
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu
  • Superficie lunar
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit socioafectiu
  • Superfícies lunar i terrestre
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit espacial
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu

Justificacions

  • Va col·laborar amb el seu germà Tycho Brahe en la redacció d’un ampli catàleg on es detallaven la posició dels planetes i el fons estel·lar.
  • Johannes Kepler va utilitzar els seus càlculs per a enunciar les seues lleis astronòmiques.
  • Va realitzar càlculs d’eclipsis i trajectòries dels cometes en col·laboració amb el seu germà Tycho.
  • Es va dedicar a l’estudi de les plantes i l’alquímia, i va elaborar medicaments que van ser molt coneguts entre l’alta societat de la zona.
  • Va estudiar la genealogia de les famílies nobles daneses.

Biografia

En el segle XVI, quan encara hi havia qui creia que la Terra era plana i quedaven planetes per descobrir, en les fredes terres daneses, dos membres d’una mateixa família van fer una gran aportació al món de l’astronomia. Els germans Tycho i Sophia Brahe van treballar junts durant anys estudiant el cel. Tycho Brahe, famós i reconegut astrònom, va lloar sempre la tenacitat de la seua germana, que va aprendre de manera autodidacta i el va ajudar en les seues llargues hores d’estudi. Tots dos es van enfrontar a la seua família, que no van acceptar mai que membres de l’alta societat dedicaren la seua vida a alguna cosa que no fora l’ociositat. A més de dedicar-se a l’astronomia, l’horticultura, la física i la genealogia, van ser uns altres dels àmbits d’estudi als quals va dedicar la seua vida Sophia Brahe.

Sophia Brahe va nàixer el 24 d’agost de 1556 a la ciutat danesa de Knudstrup en el si d’una família de l’alta noblesa. Era la menor de huit fills del matrimoni d’Otte Bhahe, assessor del rei de Dinamarca i de Beate Bille Brahe.

Sophia va mostrar prompte interés pel cel i les seues estrelles, així com per la Terra i les seues plantes. El seu germà major Tycho s’enorgullia de les ànsies d’aprendre de la seua germana, que es va submergir en el saber de manera autodidacta.

En 1573, quan Sophia tenia a penes dèsset anys, va començar a ajudar Tycho en les seues observacions astronòmiques (tots dos van fer les observacions de l’eclipsi lunar del 8 de desembre de 1573). Va treballar en l’observatori del seu germà, anomenat el Castell d’Urània, Uraniborg, a l’illa d’Hven, el millor observatori astronòmic de l’era pretelescòpica. Allí, l’ajudava en els càlculs d’eclipsis i trajectòries dels cometes. Els dos germans van redactar un ampli catàleg de moviments i posicions planetàries que seria utilitzat posteriorment per alguns dels astrònoms més famosos de la història.

En 1577 va contraure matrimoni amb Otto Thott, amb qui va tindre el seu únic fill. En 1588 Sophia, es va quedar vídua i propietària d’un ampli territori a Eriksholm, en el qual es va iniciar en l’horticultura i va manar construir bells jardins. Les seues plantes, juntament amb el seu aprenentatge de química i medicina, li van servir per a elaborar medicaments espagírics que van ser molt coneguts entre l’alta societat de la zona; mentrestant, va trobar temps també per a continuar ajudant al seu germà.

Poc temps després, Sophia va conéixer el que es convertiria en el seu segon marit, Erik Lange, amb qui es casaria en 1602, malgrat viure en una situació econòmica desastrosa. El seu segon matrimoni tampoc duraria massa, a penes deu anys. Vídua de nou, Sophia es va traslladar a Helsingor, on viuria fins al final dels seus dies dedicada a una nova passió, la genealogia. Va passar els seus últims anys escrivint la genealogia de famílies de la noblesa danesa, que va publicar per primera vegada en 1626. 

Va morir en 1643.

 

Extret de Dones amb ciència (04/01/2022) 
Extret de Viquipèdia (04/01/2022)

Obres

- Catàleg sobre moviments i posicions planetàries (en col·laboració amb el seu germà Tycho). 1573

- Càlculs d’eclipsis i trajectòries dels cometes (en col·laboració amb el seu germà Tycho). 1573

- Genealogia de famílies de la noblesa danesa. 1626

Fonts:

Enllaços en Internet:

  • La germana de l’astrònom, Sophia Brahe (1556- 1643), 04/01/2022, <https://mujeresconciencia.com/2018/12/21/la-hermana-del-astronomo-sophia-brahe-1556-1643/>
  • Sophia Brahe- Wikipedia, l’enciclopèdia lliure, 04/01/2022, <https://es.wikipedia.org/wiki/sophia_brahe>

Bibliografia

Alic, Margaret (1991): El legado de Hipatia.  Siglo veintiuno editores

Figueiras, Lourdes (1998): Género y matemáticas. Editorial Síntesis

Ferrer Valero, Sandra  La hermana del astrónomo, Sophia Brahe (1556 – 1643) en Mujeres que hacen la historia,<https://mujeresquehacenlahistoria.blogspot.com/2010/11/siglo-xvi-sofia-brahe.html>   04/01/2022

Sophia Brahe en Wikipedia, la enciclopedia libre<https://es.wikipedia.org/wiki/Sophia_Brahe>  04/01/2022,

Enfocament Didàctic

· Matemàtiques.

També es pot treballar en les matèries següents: 

· Física i química (moviments planetaris, elaboració de medicaments espagírics)

· Biologia (horticultura, utilització de plantes per a l’elaboració de medicaments)

· Història (estudi de la genealogia)

Documents