Reseña
Hipòlita Roís de Liori, coneguda com “la trista comtessa de Palamós”, tal com signava les seues cartes, era descendent del llinatge noble d’Aragó. Vídua de Lluís de Requesens, governador de Catalunya, i mare de dos fills, visqué entre València i Barcelona. Encarregada del patrimoni familiar i empresarial que havia d’administrar, va ser una assídua productora de cartes dirigides als administradors, així com a les seues amistats i, en especial, a la seua filla Estefania de Requesens, a qui educà com una autèntica dama de la Cort de Carles I. Se’n conserven 89 cartes de la seua mà, majoritàriament escrites en llengua catalana.
Justificaciones
- Conreadora del gènere epistolar amb una gran producció de missives en llengua catalana, una de les poques autores de l’edat moderna en territori valencià de què tenim constància.
- Autora d’un ingent epistolari, de tipus familiar i burocràtic.
- Com a noble vídua, passà a gestionar el patrimoni familiar i empresarial (indústria tèxtil).
- Dona poderosa, rica i lliure que educà la filla com una autèntica dama de la Cort de Carles I.
- Transmissora cultural, en tant que mantingué una important correspondència en llengua catalana amb la seua filla, Estefania de Requesens.
Biografía
Hipòlita Roís de Liori Nasqué a València, c. 1479. Era descendent de llinatge noble d'Aragó, filla de Joan Roís de Liori i de Mur i de Beatriu de Montcada i Vilaragut. Es casà amb Lluís de Requesens, governador de Catalunya, el 3 d'abril de 1501, de qui quedà vídua i amb dos fills el 16 de novembre de 1509, Gaspar (que morí d'infant) i Estefania de Requesens (1504-1549). En morir el seu marit, Estefania va ser l'hereva universal i Hipòlita esdevingué usufructuària. Visqué a cavall entre València i Barcelona. Marxà a Barcelona quan es casà i entrà discretament en la vida pública. A partir de la mort de l'espòs, esdevé la “trista comtessa de Palamós”, i així signà les cartes segons el model de l'època. A l'edat de trenta anys, Hipòlita passà a ser una dona preocupada pel gran patrimoni que havia d'administrar i de donar a la filla una educació de la llar i de caire cortesà. Hagué de mantenir correspondència amb els seus administradors, amistats i, especialment, amb la seua filla, Estefania de Requesens. Morí a Madrid el 1546, a 67 anys.
Obras
Epístoles. (Vuitanta-nou cartes conservades, en la seua majoria escrites en llengua catalana, sobre temes familiars i burocràtics, de les més de vuit-centes que conté l’epistolari familiar).
Bibliografía
Ahumada Batlle, Laia de . Diccionari Biogràfic de Dones, (24-03-2022), <https://dbd.vives.org/index.php >
Ahumada Batlle, Laia de. «Hipòlita i Beatriu, una lluita per l'herència», El Temps, p. 873.
Ahumada Batlle, Laia de (2001). «L'epistolari d'Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós. Arxiu del Palau, segle XVI», Revista Internacional de Filologia Caplletra, 31, pp. 25-40, (24-03-2022), <https://www.cervantesvirtual.com/portales/caplletra/obra/num-31-tardor-de-2001--0/>
Ahumada Batlle, Laia de (2003-2004). «Correspondència privada: la història entre línies», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIX , pp. 463-472.
Ahumada Batlle, Laia de (2004). Hipólita Roís de Liori (1479-1546), Madrid: Ediciones del Orto.
Ahumada Batlle, Laia de (2007). «Les dones Requesens a través del seu epistolari. Des d'Estefania "glòria i honor de les dones" fins a Mencía "suprema dama catalana"», dins El redescobriment de l'Edat Moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona: Publicacions de l'Abadia Montserrat, pp. 63-81.
Ahumada Batlle, Laia de (2009). «Les senyores feudals com a hisendades i gestores del patrimoni», Manuscrits: Revista d'història moderna, Universitat Autònoma de Barcelona, 27, pp. 101-111.
Ahumada Batlle, Laia de (2011). «La carta privada a l'època moderna: un epistolari conventual femení inèdit», Manuscrits: Revista d'història moderna, 29, pp. 51-64.
Codern i Bové, Llorenç i Fernández Trabal, Josep (juny 2011). «L'Arxiu del Palau Requesens ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya», ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès: Arxiu Nacional de Catalunya, 29 , pp. 2-13.
Zaragoza Gómez, Verònica (2017). “Lectores, sàvies i escriptores en el temps de Jerònima Galés. La cultura escrita femenina a València en el pas del segle XV al XVI”, Pasiones bibliográficas II. València: Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés, pp. 147-163.
Herrero Herrero, María Ángeles (dir.) (2021). Escriptores valencianes de l’Edat Moderna, portal temàtic de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, (24-03-2022), <http://www.cervantesvirtual.com/portales/escriptores_valencianes_edat_moderna/cataleg_semblances/>
Roig Celda, Rosa (2021). Les nostres escriptores, Presidència Generalitat Valenciana, València (il·lustracions Manola Roig Celda), (24-03-2022), <https://presidencia.gva.es/documents/172345415/174577058/LES+NOSTRES+ESCRIPTORES.pdf/72fffe5a-b899-4e04-bc64-1b64df5cf49b>
Enfoque Didáctico
L’obra de l’autora pot servir en els Blocs d’Educació literària de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO en l’assignatura de valencià. També en el Bloc 2, Llegir i escriure i en el Bloc 3, Coneixement de la Llengua. (Gènere epistolar, relacions comercials, gestió de patrimoni, innovacions tecnològiques, etc.).
Com a gestora d’un gran patrimoni i innovadora en aspectes de la indústria del tèxtil es pot treballar en assignatures com Economia, Tecnologia, Geografia i Història. La relació mare-filla i els aspectes que es relaten en les cartes poden ser útils per a Valors Ètics, Biologia, etc.
Documentos
