Els escenaris del conflicte (Guerra del Peloponès)
Personatges:
Tema: Grècia: De l'època clàssica a l'hel·lenisme: fets històrics importants
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 3r ESO > Arrels clàssiques del món actual. Marc geogràfic de Grècia i Roma
Enunciat
Aspàsia, nascuda a Milet al voltant de l'any 470 aC, va ser una dona molt culta i intel·ligent que va saber rodejar-se de personatges influents de l'esfera política i cultural, en què va participar activament, de l'Atenes del s. V aC. Va ser mestra de retòrica i va escriure discursos que, segons alguns historiadors, va pronunciar en públic el seu company Pèricles.
Aristòfanes, en la seua comèdia Els acarnesos, va acusar Aspàsia de ser la causant de la guerra del Peloponès. A continuació tens un resum d’aquest important conflicte bèl·lic de la història de Grècia, així com mapes que et mostren els llocs en què es va desenvolupar.
Llegeix i situa en el mapa els llocs de les batalles més importants al llarg d’aquesta guerra.
I- Llegeix el RESUM i subratlla els llocs en què es va lliurar alguna batalla
La guerra del Peloponès (431 aC - 404 aC) va ser un conflicte militar de l’Antiga Grècia que enfrontà a les ciutats formades per la Lliga de Delos (encapçalada per Atenes) i la Lliga del Peloponès (encapçalada per Esparta). Esparta va començar la guerra amb Atenes «perquè temia que els atenesos es feren més poderosos, en veure que la major part de Grècia es trobava baix el control d’Atenes» (Tucídides, Història de la guerra del Peloponès, llibre u, secció 23)
Dos esdeveniments conduïren a la represa de la guerra que trencava la Pau dels Trenta Anys signada en 446/445 a.C:
- la guerra entre Corint i Corcira i la defecció de Potidea, colònia d’Atenes:
· Corint va intervindre en la guerra civil, entre demòcrates i oligarques, de la seua colònia Epidamne. Els oligarques demanen ajuda a Corcira. Batalla naval en el promontori de Leucimna; batalla de les illes Síbota (Corcira)
· Batalla de Potidea
Dos fets transcendentals foren els detonants de la conflagració:
- el decret atenés contra Mègara
- el creixement extraordinari del poder d’Atenes.
Els historiadors han dividit la guerra en tres fases:
1- Guerra arquidàmica: Esparta llançà repetides invasions sobre l’Àtica, mentre que Atenes aprofitava la seua supremacia naval per a atacar les costes del Peloponès (Batalla de Naupacte) i tractava de sufocar qualsevol signe de malestar dins del seu Imperi. Aquest període de la guerra va concloure en 421 aC, amb la signatura de la Pau de Nícies. Després de la mort de Pèricles, Atenes ataca Esparta i els seus aliats; estableix una base en Pilos (Batalla de Pilos i Esfactèria) i va estendre la seua activitat militar a Beòcia i Etòlia. Després de la batalla d’Esfactèria, Bràsides, un dels generals espartans, va reunir un exèrcit d’aliats i ilotes i es va dirigir cap a una de les fonts del poder d’Atenes: la colònia d’Amfípolis, que controlava un gran nombre de mines de plata pròximes, que Atenes emprava per a finançar la guerra.
2- Nous combats en el Peloponès trenquen la pau, el que va portar a la segona fase. En 415 aC, Atenes va enviar una immensa força expedicionària per a atacar diversos aliats d’Esparta. L’expedició atenesa, que es va prolongar del 415 al 413 aC, va acabar en desastre, amb la destrucció de gran part de l’exèrcit i la reducció a l’esclavitud de mils de soldats atenesos i aliats. Batalla de Mantinea (418 aC)
3- Expedició a Sicília. En el disseté any de la guerra (415-414 aC), va arribar la notícia a Atenes que un dels seus aliats més allunyats en Sicília, Segesta, havia entrat en guerra amb Selinunt. Atenes es va veure en l’obligació d’ajudar els seus aliats, sobretot pel temor, manifestat i no infundat, dels habitants de Segesta, que Siracusa podria aniquilar tots els aliats que encara els quedaven als atenesos i segestans en terres sicilianes, i que els siracusans pogueren prestar ajuda militar a la resta de polis de l’illa i, per tant, menyscabar el poder d’Atenes.
4- La fase final de la guerra sol ser anomenada la guerra de Decèlia. En aquesta etapa, Esparta, amb la nova ajuda de Pèrsia i els sàtrapes (governadors regionals) d’Àsia Menor, va recolzar rebel·lions en estats baix el domini d’Atenes en el mar Egeu i en Jònia, amb la qual cosa va debilitar la Lliga de Delos i, finalment, va privar Atenes de la seua supremacia marítima. La destrucció de la flota atenesa en Egospòtamos va posar fi a la guerra i Atenes es va rendir l’any següent.
II- LOCALITZA en el mapa els llocs dels conflictes bèl·lics o aquells que van tindre algun paper
https://cloud.educaplay.com/recursos/234/7510337/imagen_1_1604515045.jpg
Observacions i context
Mestra de retòrica, filòsofa i logògrafa, sembla haver sigut l'única dona en la Grècia clàssica que es distingira en l'esfera pública. Ser una don lliure i independent també li va suposar ser atacada, ridiculitzada i vilipendiada, tret que comparteix amb altres moltes dones d'època clàssica, com Artemísia d'Halicarnàs. Va nàixer a Milet, en l'antiga regió grega de Jònia, de la qual també era originària la poeta Safo i altres destacades dones, com la ja citada Artemísia d'Halicarnàs o la seua homònima, Artemísia II de Cària.
Apareix en diverses obres significatives de la literatura moderna i la seua història d'amor amb Pèricles ha inspirat diversos dels més famosos novel·listes i poetes dels últims segles. En particular, la va agafar com a model real Eloïsa en les seues cartes a Abelard i va inspirar els autors del romanticisme del s. XIX i els autors de novel·les històriques del s. XX. D'ella s'han donat versions contradictòries: o bé va ser una bona esposa o alguna combinació entre cortesana i prostituta; alguns, fins i tot, dubten de la seua historicitat.
El comediògraf Aristòfanes va acusar Pèricles d’utilitzar la seua posició política en benefici propi. La comèdia sintonitzava amb les posicions polítiques del partit aristocràtic de Cimó, pel que la seua causa va trobar eco en aquella, que va difondre la idea d’Aspàsia com experta en «estratagemes domèstiques» per a influir en la política de Pèricles. Així, Pèricles és atacat a través de les persones més acostades a ell, com Aspàsia. En Els acarnesos, Aspàsia és la causant de la guerra del Peloponès.
Descripció
Es proposa la localització geogràfica de les principals batalles en aquest important conflicte històric
Lectura de fragments, obtenció de dades, reflexió, recerca d’informació.