Character
Elisabeth

Elisabeth Eidenbenz

Wila, Suïssa 12-06-1913 ‖ Zuric, Suïssa 23-05-2011

Period of activity: From 1937 until 1944

Geographical classification: Europe > Swiss

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Republicanism

Historical milestones > Interwar period

Historical milestones > Spanish Civil War

Historical milestones > World War II

Historical milestones > Aftermath of World War II

Groups by dedication

Activists

Healthcare workers > Nurses

Educators > Teachers / Lecturers / Professors

Context of feminine creation

Les dones s'han vist afectades per les guerres en totes les èpoques. A partir de la I Guerra Mundial es van mobilitzar i van dur a terme activitats fora de la llar com l'ocupació de llocs de treball en tots els sectors per a salvar el buit deixat pels homes cridats a files; també van realitzar labors assistencials de caràcter sanitari i humanitari; en alguns països també van estar en el front de guerra.

Violetta Thurstan és una d'elles, que va destacar per les labors sanitàries i altres pròpies de rereguarda en la I Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. En el camp de la sanitat cal nomenar les metgesses Elsie Inglis i Frances Ivens durant la I Guerra Mundial. Les cirurgianes Garret, Murray i Buckley que van ser immortalitzades pel pintor Francis Dodd mentre operaven a l'hospital militar Endell Street de Londres. La Scottish Women's Hospitals for Foreign Service amb les seves ambulàncies medicalitzades proporcionaven serveis mèdics en els fronts dels països aliats. Marie Curie, amb suport de la Creu Roja i la Unió de Dones de França, va equipar un automòbil amb un aparell de raigs X portàtil i va auxiliar als soldats ferits en les línies de combat.

Després de la I Guerra Mundial, va continuar l'ajuda humanitària en una Europa destruïda. Save The Children Fund es va crear l’any 1919 per iniciativa d’Eglantyne i Dorothy Jebb per a ajudar els nens i nenes sense distinció entre vencedors i vençuts.

Durant la Guerra Civil Espanyola, el caràcter internacional del conflicte va fer que arribaren voluntàries internacionals (moltes integrades en les Brigades internacionals) que van treballar com a metgesses, infermeres, conductores d'ambulància, corresponsals de guerra, fotògrafes, etc. Va haver-hi organitzacions que van brindar el seu suport a tots dos bàndols; unes altres van col·laborar només amb el bàndol republicà com el Socors Roig Internacional; i, per part seva, en la zona revoltada actuaven Auxilio Social fundat per Mercedes Sanz-Bachiller i Socors Blanc dirigit per Mª Rosa Urraca. Va haver-hi dones singulars voluntàries com la mateixa Elisabeth Eidenbenz. Altres dones antifeixistes en eixe context són Dolores Ibárruri, Margarita Nelken, Matilde Cantos, Lina Ódena, Encarnación Fuyola i Emilia Elías.

En esclatar la II Guerra Mundial, de nou es repeteix la mobilització de les dones tant en aspectes humanístics com de lluita. I Elisabeth Eidenbenz va continuar realitzant labors assistencials, com també Lillian Gutteridge, Augusta Chiwy, Elsie Ott, Reba Whittle, etc.

Review

Elisabeth Eidenbenz fou una professora i infermera que va fundar la Maternitat d’Elna amb la intenció d’acollir a les dones embarassades que s’hi trobaven als camps de refugiats de la Guerra Civil del sud de França. Elisabeth, com a cap del grup de matrones de la Creu Roja i directora de la Maternitat d’Elna, ajudà a néixer a gairebé 600 nadons entre 1939 i 1944, any en què fou tancada la Maternitat per ordre de la Gestapo.

Activities

Justifications

  • Fou la directora de la Maternitat de Brulla i més tard de la Maternitat d’Elna, coneguda com la Maternitat suïssa d'Elna, projecte que nasqué amb objecte d’ajudar a les dones republicanes espanyoles exiliades a França a donar a llum i criar els seus nadons en un espai segur.
  • Defensora dels drets humans.

Biography

Elisabeth estudià magisteri i va exercir la  professió primer a Suïssa i més tard a Dinamarca. Després d'acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València), on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l'ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España", més coneguda com a "Ajuda Suïssa". També va estar a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la Guerra Civil Espanyola, a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. A causa d'això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el fill o, encara pitjor, a morir ella en el part. Per aquest motiu, l'Ajuda Suïssa es va reorganitzar en el sud de França per atendre la població refugiada. Elizabeth va ser escollida per dirigir una primera maternitat a Brullà i, més tard, una segona que es va ubicar en un palauet abandonat a Elna, prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Rivesaltes, etc.), coneguda com la Maternitat suïssa d'Elna.

Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i d'altres països europeus. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar la política sobre neutralitat, la qual cosa li impedia acollir refugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt fustigats per la Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 de jueus procedents d'Europa.

Acabada la Segona Guerra Mundial, treballà durant deu anys ajudant els qui s'havien quedat sense casa a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes dones analfabetes. Els darrers anys de la seva vida vivia retirada a Rekawinkel, a 30 km de Viena. La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a "La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats", amb el testimoni, entre altres, de la mateixa Eidenbenz (Badalona: Ara Llibres, 2005), en el qual compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. El 2006 la Generalitat de Catalunya concedí a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi.

Wikipedia, 16/03/2022,  https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Eidenbenz

 

 

Works


Bibliography

Montellà, Assumpta (2005). La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats. Badalona: Ara llibres.

La llum D’Elna, 16/03/2022, https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/la-llum-delna/la-llum-delna/video/5657765/

Didactic approach

En 4.ºESO en Història, Elisabeth Eidenbenz i el grup de la Maternitat d’Elna serien qüestions que arrossegaríem en la major part de les explicacions de la Guerra Civil Espanyola i serviria de nexe entre la fi de les sessions destinades a explicar la societat europea d’entreguerres i els orígens de la II Guerra Mundial. Tanmateix, atorgaríem un enfocament social a l’explicació de les conseqüències de la Guerra Civil per mitjà dels esdeveniments d’Elna. Així doncs, les conseqüències humanes de la II Guerra Mundial a la vida de rereguarda es mostrarien una vegada amb el recurs de la Maternitat, a l’hora d’abastir l’arribada de dones no espanyoles a Elna i les transferències culturals que s’hi donen entre elles.

Documents