Caminant, tu que passes…
Characters:
Theme: L'art etrusc, clàssic i paleocristià. Característiques i diferències
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Personal, social and learning to learn competence
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Classical culture > 3rd ESO > Continuity of cultural heritage. Literature, art and science
Enunciation
Erinna va ser una poeta grega del s. IV a. C. de l'obra més famosa de la qual es conserven 26 versos llegibles, d'un total de 54, corresponents a diferents parts del poema. Originalment, aquest poema anomenat La Filosa va tindre 300 versos. Es tracta d’un lament per la mort de la seua amiga Baucis i una evocació de la infantesa perduda i passada amb ella. Va nàixer a l’illa de Telos, l’actual Tilos, a Grècia, prop de Cos, on sembla que va estudiar. Va ser molt admirada en la seua època i lloada per altres poetes posteriors per la maduresa de la seua escriptura malgrat la seua curta edat, perquè sembla que va escriure aquest poema amb 15 anys.
L'Antologia Palatina atribueix a Erinna alguns epitafis dedicats a la seua amiga Baucis, com el que et presentem. En aquesta activitat, et proposem comparar sepulcres pertanyents a diferents civilitzacions i períodes, començant pels etruscos, passant pels grecs i els romans, i arribant al període paleocristià.
EPITAFI de la tomba de Baucis
«Sóc la tomba de Baucis, la noucasada.
—Tu, que passes per davant d'aquesta estela,
tant de bo increpares la mort dient-li:
‘¡Traïdorenca i perversa, oh mort, ets!’—
Aquesta inscripció informa a qui llegira
la sort crudelíssima de Baucis:
com el cremador va prendre foc la seua pira
amb les mateixes torxes enceses
baix les quals Himeneu cantara;
i que tu mateix, oh Himeneu, Vas haver
d'acordar les teues cançons i gemecs». (Ant. Pal. 7.712)
Páramo, Jorge (2009). “Erina y Baucis: una amistad tronchada por la muerte” en Literatura: teoría, historia, crítica, n.º 11, (Universitat Nacional de Colòmbia. Seu Bogotà), (consultat el 10/07/2021) <https://revistas.unal.edu.co/index.php/lthc/article/view/11550> Traducció al català: Lluïsa Merino.
Els epitafis també es van donar a Roma, encara que no tenien el mateix estil que els grecs. Ací tens alguns exemples d'epitafis de tombes romanes. Observa que van des de les fórmules més simples fins a la invocació als déus protectors de la persona morta o la descripció dels seus assoliments aconseguits en vida.
1- Sit terra levis (S.T.L.)
2- Requiescat in pace (R.I.P.)
3- Epitafi de Luci Corneli Escipió Barbado:
CORNELIVS·LVCIVS·SCIPIO·BARBATVS·GNAIVOD·PATRE
PROGNATVS·FORTIS·VIR·SAPIENSQVE—QVOIVS·FORMA·VIRTVTEI·PARISVMA
FVIT—CONSOL CENSOR·AIDILIS·QVEI·FVIT·APVD·VOS—TAVRASIA·CISAVNA
SAMNIO·CEPIT—SVBIGIT·OMNE·LOVCANA·OPSIDESQVE·ABDOVCIT
«Corneli Luci Escipió Barbado, va nàixer de Cneo el seu pare, com a home fort i savi, l'aparença del qual guardava les seues moltes virtuts, qui va ser cònsol, censor i edil entre vosaltres - Va conquistar Tauràsia, Cisauna, Samni - va subjugar tota Lucània i va alliberar els seus presoners»
4- Epitafi de la tomba de Júnia Rufina trobada en Baelo Clàudia (Cadis): «Als déus Manes de Junia Rufina, filla de Marc»
En Etrúria, en canvi, sembla, per les restes arqueològiques trobades, que no es donava el costum d'incloure un epitafi, potser a causa de la seua forma d'enterrament dins de grans cambres sepulcrals, que imitaven una casa, les parets de la qual estaven profusament decorades amb frescos. Els seus sepulcres, a més, comptaven amb l'efígie de la persona o persones enterrades en postures relaxades i que imitaven l'assistència a un banquet.
Quant als primers cristians, les seues sepultures van passar per diverses etapes com, d'altra banda, també les gregues. En els seus sepulcres podem trobar símbols propis del cristianisme, com el crismó, el peix o el bon pastor, entre altres, en els primers segles (s. II al III). Es troben escenes bíbliques o mitològiques, reconvertides en al·legoria cristiana en els segles posteriors (s. IV).
Observa les imatges d'aquests sepulcres i intenta classificar-los, segons el seu període, en grecs, etruscos, romans o paleocristians. Justifica la teua resposta.
Observations and context
L'obra d’Erinna és una elegia, una composició poètica que no està subjecta a una mena de vers determinat, però Erinna utilitza l'hexàmetre dactílic, propi de la poesia homèrica.
Escriu en dialecte dori carregat d’eolismes, una picada d'ullet a la seua antecessora Safo, i a la lírica en general, atés que l'eoli és la llengua amb la qual va nàixer aquest gènere. D'èpoques posteriors, que van des del s. IV fins a l'època hel·lenística i la romana, són altres poetes com Ánita de Tegea, Nero de Bizanci, Nosis, Aristodama d'Esmirna o Melino.
L’elegia és un tipus de composició que va continuar cultivant-se en totes les èpoques i del qual Erinna és, sens dubte, una referent.
Els epitafis eren escrits sobre la pedra que feia d'estela (làpida) funerària i solien cridar l'atenció del caminant perquè aquest es parara a llegir i s'interessara per qui hi jeia. Les sepultures podien variar en funció de l'època i de la classe social a la qual es pertanguera. Variaven els motius escultòrics, els materials, la grandària… Algunes d'elles eren vertaderes obres d'art. L'alumnat establirà les diferències i semblances, si n'hi haguera, entre els diferents períodes i en fixarà, en la mesura que siga possible, les característiques de cadascun. Depenent de com es plantege l'activitat, el resultat final pot anar des de la plasmació en un mural fins a la presentació per mitjà d'un PowerPoint o similar. Aquesta activitat es pot fer individualment o en equip.
Description
La idea és, basant-se en l'epitafi atribuït a Erinna en l'Antologia Palatina, introduir l'art que destil·len els sepulcres i comparar-los depenent de les èpoques i civilitzacions, des d’Etrúria, passant per Grècia i Roma, i arribant al període paleocristià.