Actividad

D’on venim? Cap on anem?

Personajes:

Carme Karr i Alfonsetti (Joana Romeu; L’Escardot; Una liceista; Xènia.)

Tema: El debat sobre el feminisme.

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Lengua Catalana y Literatura > 4º ESO > Comunicación

Enunciado

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Carme Karr i Alfonsetti neix l'any 1865 a Barcelona. Karr forma part de l'alta burgesia i, tot i cr&eacute;ixer en un ambient familiar cosmopolita i internacional que la porta a parlar franc&egrave;s i alemany, fa del catal&agrave; la seva llengua d'expressi&oacute; principal.
Conrea el periodisme, la narrativa breu, la novel&middot;la, el teatre, els contes per a infants, les confer&egrave;ncies i, fora de la literatura, la composici&oacute; de peces musicals. Tot [...] sota el prisma del feminisme. Carme Karr forma part de la generaci&oacute; de feministes burgeses de principi de segle que postulen un canvi en els rols del g&egrave;nere femen&iacute;. Dins un marc de reformisme burg&egrave;s, les reivindicacions d'aquest feminisme se centren principalment en el vessant de l'educaci&oacute; i de la pres&egrave;ncia p&uacute;blica (per exemple, en el mateix fet d'escriure i publicar) amb la voluntat d'equilibrar el nivell cultural entre g&egrave;neres.&nbsp;
La seva participaci&oacute; en el m&oacute;n associacionista, el projecte de Feminal i la literatura de creaci&oacute; hi conformen un &uacute;nic pla, esdevenen eines diverses per a un mateix objectiu. Carme Karr mor a Barcelona l'any 1943.
Informaci&oacute; extreta de: https://www.escriptors.cat/autors/karrc/biografia
<ol>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1">Busca informaci&oacute; sobre el moviment feminista i algunes figures en la nostra llengua que hi han lluitat activament.</li>
</ol>
<ol style="list-style-type: lower-alpha;">
<li>Quan es considera que es va iniciar el moviment feminista? </li>
<li>Qu&egrave; volem dir quan parlem d&rsquo;&rdquo;onades del feminisme&rdquo;? Quines onades s&rsquo;hi han donat al llarg de la hist&ograve;ria i qu&egrave; demanava cada onada? En quina onada ens trobem actualment?</li>
<li>Busca informaci&oacute; sobre una de les seg&uuml;ents figures del feminisme catal&agrave;: &Aacute;ngeles L&oacute;pez de Ayala, Teresa Claramunt Creus, Amalia Domingo Soler, Teresa Ma&ntilde;&eacute; i Frederica Montseny. Despr&eacute;s compartiu amb els vostres companys la informaci&oacute; que heu aconseguit trobar de cada dona.</li>
<li>Llegim en veu alta el text &ldquo;La nostra finalitat&rdquo; tot aclarint els dubtes de vocabulari i expressions que sorgisquen. Sobre qu&egrave; parla el text? Com descriu l&rsquo;autora la figura de la dona? I la de l&rsquo;home? Creus que els homes i les dones s&oacute;n aix&iacute; de manera natural i per biologia?</li>
<li>Debat: com ha anat evolucionant la lluita feminista al llarg de la hist&ograve;ria? Quins objectius s&rsquo;han aconseguit fins ara? Quins objectius ens agradaria aconseguir en un futur?&nbsp;</li>
</ol>
&nbsp;
&ldquo;LA NOSTRA FINALITAT
Un dels m&eacute;s grans defectes que la gent de f&ograve;ra troba al home catal&agrave;, es sa manca de m&oacute;n, sa poca sociabilitat, son rusticisme -sovint titllat per grosser&iacute;a,- quan podr&iacute;a esser m&eacute;s justament calificat de timidesa. Ax&ograve; es patrimoni de tots aquells paissos en que, per rahons de consuetut &ograve; de desnivell intelectual, l'home y la d&ograve;na tenen entre s&iacute; poques &ograve; nules relacions socials.
[...]
La (dona) catalana, per temperament y tal vegada per atavisme, es de les poques d&ograve;nes que poden assolir y guardar el medi just dels seus devers socials en la moderna civilisaci&oacute;; per essencia es poch arrauxada, sense car&egrave;xer -per ax&ograve;,- d'empenta coratjosa; ella estima per damunt de tot, la seva llar y la seva pau, y entenem que, arreu hont vagi per nous camins empresos, ella dur&agrave; sos amors sants y ses creencies per les grans veritats.
Ara be, partint d'aquest principi, creyem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra d&ograve;na, qui ja'n sent y ens ne fa sentir una imperiosa necessitat.
Volem que per cultivar son esperit no li calgui beure forsosament en fonts llunyanes, per que l'aygua ab que s'abeura es filla d'altres terres hont la parla y els costums no sempre s'avenen ab les nostres, hereditaries. D'aquells pa&iacute;ssos avansats d'ahont ens arriban alenades de feminisme, no'n podem r&eacute;breho tot; cal ferne una selecci&oacute; que
s'avingui ab lo qu'es ara Catalunya, y aquesta selecci&oacute; t&eacute; d'esser feta paulatinament, interessantla, amanyagantla a la d&ograve;na, donchs, entenem que, ax&iacute;s com la de les m&eacute;s cultes nacions, la d&ograve;na catalana pot y d&egrave;u contribuhir al enaltiment de la seva patria, instruhintse y educantse per obrir nous camps al general avens.
&nbsp;
Es evident que l'home, al costat d'una d&ograve;na d'esperit cultivat y de seriosa y variada instrucci&oacute;, se sent sempre menys d&eacute;plac&eacute; y no refuig la companyia femenina, ans al contrari, hi cerca la nota suau que manca al seu temperament, y'l d&iacute;a en que l'home y la d&ograve;na podr&agrave;n y sabr&agrave;n parlar entr'ells lliurement d'altres coses que de futilitats malsanes, aquell dia mimvar&agrave; la malvolensa, l'odiosa cr&iacute;tica y la conseg&uuml;ent calumnia.
&nbsp;
L'home catal&agrave; devindr&agrave; aleshores m&eacute;s refinat, perdent molta de sa duresa instintiva, s'encomenar&agrave; inconscientment la mondolog&iacute;a, qual manca li resta ara tantes simpaties aqu&iacute; y al extranger, y que ha d'esser un dels puntals del perfecionament de la nostra rassa. Entretant, la d&ograve;na, anir&agrave; devenint m&eacute;s desitjosa d'apendre, per saber, per ensenyar, per cooperar en les coses grans, &uacute;tils y belles d'un poble que reneix, y adhuch, per plaure. La d&ograve;na no tindr&agrave; -com ara- por de parlar al home, donchs, podr&agrave; y sabr&agrave; interessarse per tot all&ograve; qu'es obgecte dels seus estudis y afanys, sense que l'home -com ara passa tan sovint- se violenti al veures obligat a sostenir ab una d&ograve;na converses massa... casolanes &ograve; massa buydes. Fins avuy, el catal&agrave; intelectual, ciennt&iacute;fich, artista, ha viscut sense fer r&egrave;s per la d&ograve;na, sense interessarse per ella, com si no fos m&eacute;s que una m&agrave;quina maternal &ograve; un obgecte de luxe; quelcom d'imprescindible, per&ograve; sense gran trascendencia; en un mot, quelcom un poch m&eacute;s necessari que'l tabach; y adhuc, la d&ograve;na, quan no veu entre les altres d&ograve;nes tan ignorants, tan f&uacute;tils com ella, una vida plena de feynejars de dispesera &ograve; de cantarelles y saltirons de canari engaviat, se veu voltada d'un element altament nociu, element de desenfeynats, de in&uacute;tils, de presumptuosos y afeminats qu'aviat ser transforma en cercadors de c&ograve;modes aventures.&rdquo;
&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; 
&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; Text extret de: editorial &ldquo;La nostra finalitat&rdquo; de Carme Karr del primer n&uacute;mero de Feminal (Barcelona), n&uacute;m. 1, 28 abril 1907.

Observaciones y contexto

La figura de Carme Karr es pot vincular amb un gran ventall de figures feministes al llarg de la història. En aquest cas, hem seleccionat autores del mateix segle i d’un context històric similar per tal de formar una imatge més completa dels inicis del feminisme a casa nostra. Així mateix, es poden incloure autores i figures del feminisme català contemporani: Monserrat Roig, Maria Mercè-Marçal, Isabel-Clara Simó… I també amb feministes d’altres parts del món i altres lluites: Silvia Federici, Marsha P. Jonhson, Angela Davis, Donna Haraway, Judith Butler…

Descripción

L’activitat constarà d’una investigació prèvia sobre el moviment del feminisme al llarg de la història, així com la figura de Carme Karr i altres figures catalanes, valencianes i balears feministes com ara Monserrat Roig, Maria Mercè-Marçal o Isabel-Clara Simó. Posteriorment es farà un debat amb la premisa: en quin punt de la lluita feminista ens trobem i quins són els nostres objectius actuals?

El treball està pensat per fer-se amb ordinadors, per tal de buscar la informació requerida sobre les figures i sobre el moviment feminista. Es pot demanar un treball escrit amb la informació que s’ha recollit (assaig, bibliografia, cartells expositius…) o bé demanar que es compartisca la informació de manera oral amb el grup.

Pel que fa al debat, ha de ser oral i lliure i permetre que tot l’alumnat intervinga a través del torn de paraula per contestar o argumentar sobre els comentaris dels companys/es. Cal gestionar les intervencions que resulten intolerants o discriminatòries d’una manera laxa, amb argumentacions positives i sense privar ningú del seu dret a opinar. El docent ha de guiar el debat amb preguntes o reflexions pròpies. La part més important és que l’alumnat reflexione per ell mateix i siga capaç de comparar allò que ha estudiat amb el seu dia a dia i la influència del feminisme en el seu comportament i el dels altres dins d’una mateixa societat.

Competència específic 6. Interacció oral, escrita i multimodal

Respuesta

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos