D’on venim? Cap on anem?

Carme Karr i Alfonsetti neix l'any 1865 a Barcelona. Karr forma part de l'alta burgesia i, tot i créixer en un ambient familiar cosmopolita i internacional que la porta a parlar francès i alemany, fa del català la seva llengua d'expressió principal.

Conrea el periodisme, la narrativa breu, la novel·la, el teatre, els contes per a infants, les conferències i, fora de la literatura, la composició de peces musicals. Tot [...] sota el prisma del feminisme. Carme Karr forma part de la generació de feministes burgeses de principi de segle que postulen un canvi en els rols del gènere femení. Dins un marc de reformisme burgès, les reivindicacions d'aquest feminisme se centren principalment en el vessant de l'educació i de la presència pública (per exemple, en el mateix fet d'escriure i publicar) amb la voluntat d'equilibrar el nivell cultural entre gèneres. 

La seva participació en el món associacionista, el projecte de Feminal i la literatura de creació hi conformen un únic pla, esdevenen eines diverses per a un mateix objectiu. Carme Karr mor a Barcelona l'any 1943.

Informació extreta de: https://www.escriptors.cat/autors/karrc/biografia

1. Busca informació sobre el moviment feminista i algunes figures en la nostra llengua que hi han lluitat activament.

1. Quan es considera que es va iniciar el moviment feminista?
2. Què volem dir quan parlem d’”onades del feminisme”? Quines onades s’hi han donat al llarg de la història i què demanava cada onada? En quina onada ens trobem actualment?
3. Busca informació sobre una de les següents figures del feminisme català: Ángeles López de Ayala, Teresa Claramunt Creus, Amalia Domingo Soler, Teresa Mañé i Frederica Montseny. Després compartiu amb els vostres companys la informació que heu aconseguit trobar de cada dona.
4. Llegim en veu alta el text “La nostra finalitat” tot aclarint els dubtes de vocabulari i expressions que sorgisquen. Sobre què parla el text? Com descriu l’autora la figura de la dona? I la de l’home? Creus que els homes i les dones són així de manera natural i per biologia?
5. Debat: com ha anat evolucionant la lluita feminista al llarg de la història? Quins objectius s’han aconseguit fins ara? Quins objectius ens agradaria aconseguir en un futur? 

“LA NOSTRA FINALITAT

Un dels més grans defectes que la gent de fòra troba al home català, es sa manca de món, sa poca sociabilitat, son rusticisme -sovint titllat per grossería,- quan podría esser més justament calificat de timidesa. Axò es patrimoni de tots aquells paissos en que, per rahons de consuetut ò de desnivell intelectual, l'home y la dòna tenen entre sí poques ò nules relacions socials.

[...]

La (dona) catalana, per temperament y tal vegada per atavisme, es de les poques dònes que poden assolir y guardar el medi just dels seus devers socials en la moderna civilisació; per essencia es poch arrauxada, sense carèxer -per axò,- d'empenta coratjosa; ella estima per damunt de tot, la seva llar y la seva pau, y entenem que, arreu hont vagi per nous camins empresos, ella durà sos amors sants y ses creencies per les grans veritats.

Ara be, partint d'aquest principi, creyem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra dòna, qui ja'n sent y ens ne fa sentir una imperiosa necessitat.

Volem que per cultivar son esperit no li calgui beure forsosament en fonts llunyanes, per que l'aygua ab que s'abeura es filla d'altres terres hont la parla y els costums no sempre s'avenen ab les nostres, hereditaries. D'aquells paíssos avansats d'ahont ens arriban alenades de feminisme, no'n podem rébreho tot; cal ferne una selecció que

s'avingui ab lo qu'es ara Catalunya, y aquesta selecció té d'esser feta paulatinament, interessantla, amanyagantla a la dòna, donchs, entenem que, axís com la de les més cultes nacions, la dòna catalana pot y dèu contribuhir al enaltiment de la seva patria, instruhintse y educantse per obrir nous camps al general avens.

Es evident que l'home, al costat d'una dòna d'esperit cultivat y de seriosa y variada instrucció, se sent sempre menys déplacé y no refuig la companyia femenina, ans al contrari, hi cerca la nota suau que manca al seu temperament, y'l día en que l'home y la dòna podràn y sabràn parlar entr'ells lliurement d'altres coses que de futilitats malsanes, aquell dia mimvarà la malvolensa, l'odiosa crítica y la consegüent calumnia.

L'home català devindrà aleshores més refinat, perdent molta de sa duresa instintiva, s'encomenarà inconscientment la mondología, qual manca li resta ara tantes simpaties aquí y al extranger, y que ha d'esser un dels puntals del perfecionament de la nostra rassa. Entretant, la dòna, anirà devenint més desitjosa d'apendre, per saber, per ensenyar, per cooperar en les coses grans, útils y belles d'un poble que reneix, y adhuch, per plaure. La dòna no tindrà -com ara- por de parlar al home, donchs, podrà y sabrà interessarse per tot allò qu'es obgecte dels seus estudis y afanys, sense que l'home -com ara passa tan sovint- se violenti al veures obligat a sostenir ab una dòna converses massa... casolanes ò massa buydes. Fins avuy, el català intelectual, cienntífich, artista, ha viscut sense fer rès per la dòna, sense interessarse per ella, com si no fos més que una màquina maternal ò un obgecte de luxe; quelcom d'imprescindible, però sense gran trascendencia; en un mot, quelcom un poch més necessari que'l tabach; y adhuc, la dòna, quan no veu entre les altres dònes tan ignorants, tan fútils com ella, una vida plena de feynejars de dispesera ò de cantarelles y saltirons de canari engaviat, se veu voltada d'un element altament nociu, element de desenfeynats, de inútils, de presumptuosos y afeminats qu'aviat ser transforma en cercadors de còmodes aventures.”

          Text extret de: editorial “La nostra finalitat” de Carme Karr del primer número de Feminal (Barcelona), núm. 1, 28 abril 1907.