Dossier VI Cartes de Teano de Crotona (recopilació de Lluïsa Merino Montes).

Θεανὼ Εὐβούλῃ

Θεανὼ Εὐβούλῃ [χαίρειν]1

Ἀκούω σε τὰ παιδία τρυφερῶς ἄγειν· ἔστι δὲ ἀγαθῆς μητρὸς οὐχ ἡ πρὸς ἡδονὴν ἐπιμέλεια τῶν παίδων, ἀλλ’ ἡ πρὸς τὸ σῶφρον ἀγωγή. 

βλέπε οὖν μὴ οὐ φιλούσης, ἀλλὰ κολακευού σης ἔργον ποιήσῃς· συντρεφομένη γὰρ ἡδονὴ παισὶν ἀκολάστους ποιεῖ. τί γὰρ ἥδιον νέοις συνήθους ἡδονῆς; χρὴ οὖν, ὦ φίλη, τὴν τροφὴν τῶν παίδων μὴ διαστροφὴν ἔχειν. ἡ δὲ τροφὴ διαστροφὴ τῆς φύσεώς ἐστιν ὅταν φιλήδονοι μὲν ταῖς ψυχαῖς, ἡδυπαθεῖς δὲ τοῖς σώμασι γένωνται, καὶ ταῖς μὲν φυγόπονοι, τοῖς δὲ μαλακώτεροι.

Δεῖ δὲ καὶ πρὸς τὰ φοβερὰ γυμνάζειν τὰ τρεφόμενα, κἂν λυπηθῆναι κἂν πονῆσαι δέῃ, ἵνα μὴ τῶν παθῶν ᾖ δοῦλα τούτων καὶ περὶ τὰς ἡδονὰς λίχνα καὶ περὶ τοὺς πόνους ὀκνηρά, ἀλλ’ ἵνα τὰ καλὰ πρὸ πάντων τιμῶσιν, ὧν μὲν ἀπεχόμε νοι, τοῖς δὲ ἐμμένοντες. οὐδὲ πλησμονικὰ μὲν ταῖς τροφαῖς, πολυτελῆ δὲ ταῖς ἡδοναῖς, ἀκόλαστα δὲ ταῖς ἀνέδην παιδιαῖς αὐτὰ ποιεῖν, καὶ πᾶν μὲν λέγειν, πᾶν δ’ ἐπιτηδεύειν ἐᾶσαι, ἔτι δὲ φοβουμένην μέν, ἢν κλάιῃ, φιλοτιμουμένην δέ, ἢν γελᾷ, κἂν τὴν τροφὸν παίῃ κἄν σε κακῶς εἴπῃ γελῶσαν, καὶ τοῦ μὲν θέρους ψῦχος, τοῦ δὲ χειμῶνος καῦμα παρέχουσαν καὶ πο ὴν χλιδήν·

ὧν οἱ πενιχροί γε παῖδες οὐδενὸς πειρῶνται, καὶ τρέφονται μὲν ῥᾷον, αὔξονται δὲ οὐχ ἧσσον, διάκεινται δὲ παρὰ πολὺ κρεῖσσον.

Σὺ δ’οἷον Σαρδαναπά ου γονὴν τιθηνῇ τὰ τέκνα, τὴν τῶν ἀρρένων φύσιν θρύπτουσα ταῖς ἡδοναῖς. τί γὰρ ἂν ποιήσειέ τις παιδίον, ὃ ἂν μὴ τάχιον φάγῃ κλαίει, κἂν ἐσθίῃ, τὰ τερπνὰ τῶν ὄψων ζητεῖ, κἂν καῦμα <ᾖ>, παρίεται, κἂν ψῦχος πτωματίζει, κἂν ἐπιτιμᾷ τις, ἀντιμάχεται, κἂν μὴ πρὸς ἡδονὴν ὑπηρετῇ, λυπεῖται, κἂν μὴ μασᾶται δυσκολαίνει, καὶ κακοσχολεῖ πρὸς ἡδονὴν καὶ βαταλίζεται περιαγόμενον; 

Ἐπιμελῶς δή, ὦ φίλη, εἰδυῖα ὅτι τὰ σπαταλῶντα τῶν παιδίων, ὅταν ἀκμάσῃ πρὸς ἄνδρας, ἀνδράποδα γίνεται, τὰς τοιαύτας ἡδονὰς ἀφαίρει, καὶ τὴν τροφὴν αὐστηράν, μὴ τρυφερὰν οὕτω ποιοῦσα καὶ ἐῶσα καὶ λιμὸν καὶ δίψος ἐνεγκεῖν, ἔτι δὲ καὶ ψῦχος καὶ θάλπος καὶ αἰδῶ τὴν ἀπὸ τῶν συνηλίκων ἢ τῶν ἐπιστατῶν· οὕτω γὰρ καὶ γεννικὰ εἶναι συμβαίνει κατὰ ψυχὴν ἀνατεινόμενα ἢ ἐπιτιμώμενα. οἱ γὰρ πόνοι, φίλη, προϋποστυ φαί τινες τοῖς παισίν εἰσι τελειωθησομένης ἀρετῆς, αἷς ἐμβαφέντες ἀποχρώντως τὴν τῆς ἀρετῆς βαφὴν οἰκειότερον φέρουσιν. βλέπε οὖν, φίλη, μή, καθάπερ τῶν ἀμπέλων αἱ κακοτρο φούμεναι τὸν καρπὸν ἐ είπουσιν, καὶ ὑπὸ τῆς τρυφῆς οἱ παῖδες ὕβρεως καὶ πο ῆς ἀχρειότητος κακίαν γεννήσωσιν.

1 BOURLAND, A., Moral Education for Women in the Pastoral and Pythagorean Letters. Philosophers of the Household, Brill, Boston, 2013, pp. 379-380.

Teano a Eubule

Teano a Euboule. Salut!

Sent dir que eduques els teus fills en una vida molla. Tanmateix, el característic d’una bona mare no és atendre el plaer dels seus fills, sinó encaminar-los a la moderació. 

Vigila, doncs, que no faces la tasca de qui estima, sinó de qui adula, ja que, quan el plaer s’immisceix en l’educació dels nens, els fa indisciplinats. Què hi ha més agradable per als joves que els hàbits del plaer? 

És necessari, per tant, estimada, que la criança dels nens no esdevinga en una mala educació. La mol·lície és distorsió de la naturalesa quan els nens es tornen amants del plaer en les seues ànimes i de la sensualitat en els seus cossos, de manera que defugen l’esforç de l’ànima i són massa delicats de cos. És necessari així mateix que els nens que s’eduquen s’habituen a coses que els donen por, encara que hages de disgustar-los o afligir-los, perquè no siguen esclaus dels seus sentiments, desitjosos de plaer i reticents a l’esforç, sinó per a que respecten el que és bo per damunt de tot, s’aparten del plaer i suporten el dolor. Que no queden farts d’aliments ni complaguts en tots els plaers, perquè açò és causa de completa indisciplina en els nens ni se’ls ha de permetre dir-ho i provar-ho tot, especialment si t’inquietes cada vegada que ploren i t’alegres quan riuen i somrius amb indulgència, encara que peguen a la nodrissa o et diguen paraules grolleres. Tampoc has d’esforçar-te en proporcionar-los frescor en estiu i excessiu calor en hivern ni en tractar-los amb massa delicadesa. 

Els nens pobres no gaudeixen de res d’açò, i així i tot es crien fàcilment, no creixen menys i són, amb diferència, més forts. 

Però tu cries els teus fills com si foren plançons de Sardanàpal, i amb els plaers debilites la seua força viril. Així, què és el que es pot fer d’un nen que, si no li porten prompte de menjar, plora, i, quan menja, busca el delit de les llaminadures; que si fa calor, defalleix, i, si fa fred, tremola; que si algú el renya, planta cara; i, si ningú l’ajuda a obtenir allò que li plau, s’entristeix; que, si no mastega alguna cosa, mostra mal humor; que malgasta el temps darrere del plaer, i, pegant-li voltes, acaba per afonar-se en el desenfrenament?

Procura, doncs, estimada -sabent que els nens que viuen en el luxe, quan es fan homes esdevenen esclaus- privar-los de tals plaers, donant-los així una educació austera en lloc de molla; permet-los de suportar la fam i la set, el fred i el calor, així com la vergonya que puguen causar-los els seus companys o els seus vigilants. D’aquesta manera, serà possible que els teus fills arriben a ser nobles d’ànima, tant si estan en tensió com relaxats. Ja que els esforços, estimada, són per als nens com mordents que els empenten a perfeccionar la seua virtut; i, si es submergeixen en ells suficientment, adquireixen el tint de la virtut de la manera més adient. Vigila, doncs, amiga meua, que, de la mateixa manera que de les vinyes mal cuidades s’obtenen fruits deficients, els teus fills, a causa de la mol·lície, no produïsquen els fruits dolents de la desmesura i d’una gran inutilitat.

Que ho passes bé.

Versió castellana extreta de: Mercedes Gutiérrez, Montserrat Jufresa, Cristina Mier i Félix Pardo (1996), “Teano de Crotona”, en Enraonar 26, p. 95-108. (La traducció al català és pròpia).

De l’obra de Teano, a través de la tradició manuscrita medieval, es conserven 6 cartes que parlen sobre temes referents a les funcions domèstiques de les dones, el comportament adequat, la maternitat i la criança i educació dels fills… i van adreçades a Eubule, al metge Euclides, a Eurídice, a Cal·listo, a Nicòstrata  i, per últim, a Timònides. La major part dels texts que ens han arribat de dones d’aquesta època, tal volta per ser els que resultaven més interessants als religiosos que els han conservat, parlen de problemes morals o pràctics. 

Alguns corpora, com ara el de la Bibliotheca Augustana, inclouen també una carta dirigida a Ròdope (l’anomenada Carta VII) que, en realitat, no pot ser d’ella, ja que planteja un problema d’anacronisme: cita el Parmènides de Plató, escrit en el segle IV a.C., mentre que Teano és del VI a.C. Aquesta raó, junt a altres de caràcter filològic, ha portat a plantejar la hipòtesi que hi ha una altra Teano, coneguda com Teano II. 

També se li atribueix un tractat, Sobre la pietat, del que es conserva un fragment d’unes 15 línies -conservat en l’Antologia d’Estobeu- amb una disquisició sobre el nombre, una analogia pitagòrica entre nombres i objectes:

He sentit dir que els grecs pensaven que Pitàgores havia dit que tot havia sigut engendrat pel Nombre. Però aquesta afirmació ens pertorba: com ens podem imaginar coses que no existeixen i que poden engendrar? Ell no va dir que totes les coses naixien del nombre, sinó que tot estava format d’acord amb el Nombre, ja que en el nombre resideix l’ordre essencial, i les mateixes coses poden ser nomenades primeres, segones, i així successivament, sols quan participen d’aquest ordre.

Com la resta de pitagòriques, Teano pensava que l’Univers estava regit pel nombre: la cerca de la perfecció i l’harmonia en formes i proporcions la va portar a treballar en el nombre auri, el qual apareix freqüentment en la naturalesa i va ser el primer nombre irracional que conegueren els grecs: per ser el resultat de dividir la longitud de la diagonal entre la longitud del costat del pentàgon que apareix en el signe de l’escola pitagòrica, el pentagrama.

En l’Antiguitat se li atribuïren nombrosos escrits: la Suda li atribueix obres amb els títols d’Apotegmes pitagòrics (dels que conservem alguns), Consells a les dones, Sobre Pitàgores, Sobre la virtut, que hauria inclòs el Teorema o doctrina de la proporció àuria -segons Mary Ritter Beard- i Comentaris filosòfics, així com una teoria dels nombres i un tractat sobre la construcció de l’univers, però no conservem res de tot açò.