Data de producció: c. s. II
Tipus d'obres
Text
Gèneres
Literatura > Literatura didàctica o de divulgació > Tractat
Moviments socio-culturals
Antiguitat > Cultura romana > Imperi
Sobre les malalties de les dones. Metrodora (selecció i traducció de Lourdes Muñoz Montagud)
PDF del text de Metrodora (recopilació ff. 4v-33v de Lourdes Muñoz Montagud)
- A la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència es conserva un manuscrit del segle XII, el Codex Plut. 75.3, escrit en grec, que conté una miscel·lània de textos sobre temes mèdics, en la seua majoria d'autors desconeguts; entre ells es troba un text grec escrit per Metrodora i titulat Sobre les malalties de les dones (ff. 4v-33v), que consta de 63 capítols.
Charles Daremberg va ser el primer a destacar en 1851 la importància de l'obra de Metrodora en la ginecologia antiga, situant-la al costat de la de Sorà i Moschion. L'enfocament de Metrodora està molt influenciat per l'obra d’Hipòcrates i el corpus hipocràtic.
L'obra de Metrodora, se centra principalment en l'úter, però també conté una secció de remeis per al malestar estomacal i altres problemes com les malalties dels humors i les febres palúdiques. A més, dona molta importància als cosmètics, els perfums i els afrodisíacs. Metrodora era —com totes les empíriques de l'època— una "ornatrix". No sols es dedicaven i escrivien sobre parteria i ginecologia, sinó que també s'interessaven per altres necessitats de l'esfera sexual de la dona, a més d'ocupar-se del seu embelliment.
L'obra de Metrodora va ser transcrita, per primera vegada, en 1945 per Kousis, que la va dividir en 145 capítols. Posteriorment, Del Guerra va consultar el còdex i, en 1953, va publicar una edició del text i, sobre la base dels temes i subtítols marcats amb majúscula, el va dividir en 137 capítols, l'esquema dels quals seria el següent: 1 - 35: patologia, simptomatologia i prescripció ginecològica; 36 - 51: patologia i estètica de la mama; 52 - 58: cosmètica i perfumeria; 59 - 69: antidotaris; 70 - 83: receptes vàries; 84 - 87: afrodisíacs; 88 - 93: receptes variades; 94-102: receptacle gàstric (cataplasmes); 103-106：receptari per a malalties dels humors; 107-125：receptari gàstric per a les malalties dels humors; 126-131：receptari per a les febres palúdiques; 132-137: mels rosades i receptes vàries. Per a aquest autor, Metrodora no és una simple ”empirista” que accepta un fet que se li comunica o que accidentalment observa, sinó que, a partir de les dades empíriques relatives, per exemple, a l'ús d'un medicament, prova la substància i la torna a provar, de manera que pot afirmar en la seua obra “per experiència”, és a dir, havent-lo provat jo mateixa o havent corregit la fórmula en un determinat sentit. Aquesta manera d’actuar la situa en els començaments del raonament que conduirà al mètode experimental.
A partir de l'edició de Kouzis, Marie- Hélène Congourdeau la va traduir al francès en 1993, però la va dividir en 148 capítols. Considera que només han d'atribuir-se a Metrodora els capítols inicials referits a ginecologia. Segons Gemma Storti, el text grec de Metrodora pot dividir-se en tres parts. Els capítols 1-31 tracten sobre malalties uterines i obstetrícia, i estan escrits per una autora anomenada (o que es diu a si mateixa) "Metrodora". Encara que no semblen mostrar cap relació textual estreta amb altres obres mèdiques, no obstant això, a causa del seu caràcter homogeni, poden considerar-se com un grup unitari de receptes. Els capítols 32-95 són una miscel·lània de diversos altres autors i en ells Metrodora adopta els principis de reproducció fidel o cita amb variants. Els capítols 96-137 són extractes d'Alexandre de Tral·les i, en alguns, les receptes se citen gairebé textualment, però en uns altres, les receptes s'han copiat de forma abreujada.
Hem datat l'obra en el segle II, igual que el personatge, però les dates proposades oscil·len entre el segle I i el segle VI. Deichgräber planteja la hipòtesi de la seua activitat en l'hel·lenisme tardà; Irene Calà i Giulia Maria Chesi, a partir del llenguatge i les fonts citades en la seua obra, la daten en època imperial i la situen a Alexandria, i Kousis i De Guerra la posposen al s. VI, basant-se en una suposada cita d'Alexandre de Tral·les, metge actiu en el segle V.
- Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle iv aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdice. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.
Trotula de Salern, autora de De passionibus mulierum curandorum (Sobre la curació de les malalties de les dones), conegut com Trotula Maior, i De curis mulierum (Sobre les cures de les dones), el Trotula Minor, va ser la principal figura de l'escola de Salern, però en el grup de Mulieres Salernitanae, algunes, a més de practicar la medicina, impartien conferències i escrivien tractats. Tal és el cas, en el segle XIV, de Rebecca Guarneixi, que va escriure De urinis (Sobre l'orina), De febrius (Sobre la febre) i De embrione (Sobre l'embrió); Abella de Castellomata, autora de De atrabile (Sobre la bilis negra) i De natura seminis humani (Sobre la naturalesa del fluid seminal) i Mercuriade, artífex de De febre pestilenti (Sobre la febre pestilent), De curatio (Sobre la curació de les ferides) i De unguentis (Sobre ungüents). També, en el segle XV, destaca Constança Calenda, cirurgiana italiana especialitzada en malalties dels ulls, l'obra de la qual no ens ha arribat.
En el segle XII, la polímata Hildegarda de Bingen va escriure la seua obra de medicina titulada Liber subtilitatum diversarum naturarum creaturarum (Llibre sobre les propietats naturals de les coses creades).
Tornant de nou al món grecollatí, Samithra, Xanite i Favilla, per citar només alguns exemples, són autores de receptes adscrites a la farmacologia.
Es pot utilitzar l'obra en:
- CUC, Llatí 4 ESO i Llatí Batxillerat, quan es faça referència a la medicina a Roma o es tracte el tema de la situació de la dona en l'Antiguitat.
- Història, quan s'estudie Roma.
- Valors ètics i Tutoria, com un dels molts referents, al llarg de la història, d’obra científica d’autoria femenina, que puga trencar els estereotips de gènere.
- Biologia, per la seua temàtica: òrgans corporals i substàncies d'origen vegetal, animal o mineral.
- Medicina, pel seu valor de precedent històric en la descripció de les malalties i els tractaments.
Cerca a tots els camps de text: El que escriviu en aquest camp es cercarà en tots els camps de text, en totes les categories. Pots escriure una única paraula, o cercar una frase completa si l'escrius entre cometes. També et permet encadenar diferents paraules utilitzant AND o OR, per exemple pots buscar "família aristocràtica" AND "poeta" i els resultats hauran de contenir les dues paraules o "família aristocràtica" OR "poeta" i aleshores que en continguin una, ja sortiran a la llista de resultats.
Cerca per jerarquies: Trobaràs diferents jerarquies que podràs desplegar prement sobre elles, podràs seleccionar el nivell o nivells de la jerarquia que vulguis, els elements seleccionats es buscaran utilitzant un criteri OR, és a dir, que compleixin un ja sortirà a la llista de resultats.
Cerca per textos: Trobaràs diferents camps de text que apliquen a les diferents categories, les regles d'ús són les mateixes que s'utilitzen al punt 1, però en aquest cas estàs buscant en un camp en concret, no a tots alhora, és a dir, per exemple, pots buscar "família aristòcrata russa", només al camp Biografia d'un personatge.
Unió dels filtres de selecció: També a la part superior trobaràs un selector on establiràs el criteri d'ordenació de la sortida.