Sobre les malalties de les dones. Metrodora (selecció i traducció de Lourdes Muñoz Montagud)
PDF del text de Metrodora (recopilació ff. 4v-33v de Lourdes Muñoz Montagud)
Date of production: c. 2nd century
Types of works
Text
Genres
Literature > Didactic or educational literature > Treatise
Socio-cultural movements
Antiquity > Roman culture > Empire
Sobre les malalties de les dones. Metrodora (selecció i traducció de Lourdes Muñoz Montagud)
PDF del text de Metrodora (recopilació ff. 4v-33v de Lourdes Muñoz Montagud)
- A la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència es conserva un manuscrit del segle XII, el Codex Plut. 75.3, escrit en grec, que conté una miscel·lània de textos sobre temes mèdics, en la seua majoria d'autors desconeguts; entre ells es troba un text grec escrit per Metrodora i titulat Sobre les malalties de les dones (ff. 4v-33v), que consta de 63 capítols.
Charles Daremberg va ser el primer a destacar en 1851 la importància de l'obra de Metrodora en la ginecologia antiga, situant-la al costat de la de Sorà i Moschion. L'enfocament de Metrodora està molt influenciat per l'obra d’Hipòcrates i el corpus hipocràtic.
L'obra de Metrodora, se centra principalment en l'úter, però també conté una secció de remeis per al malestar estomacal i altres problemes com les malalties dels humors i les febres palúdiques. A més, dona molta importància als cosmètics, els perfums i els afrodisíacs. Metrodora era —com totes les empíriques de l'època— una "ornatrix". No sols es dedicaven i escrivien sobre parteria i ginecologia, sinó que també s'interessaven per altres necessitats de l'esfera sexual de la dona, a més d'ocupar-se del seu embelliment.
L'obra de Metrodora va ser transcrita, per primera vegada, en 1945 per Kousis, que la va dividir en 145 capítols. Posteriorment, Del Guerra va consultar el còdex i, en 1953, va publicar una edició del text i, sobre la base dels temes i subtítols marcats amb majúscula, el va dividir en 137 capítols, l'esquema dels quals seria el següent: 1 - 35: patologia, simptomatologia i prescripció ginecològica; 36 - 51: patologia i estètica de la mama; 52 - 58: cosmètica i perfumeria; 59 - 69: antidotaris; 70 - 83: receptes vàries; 84 - 87: afrodisíacs; 88 - 93: receptes variades; 94-102: receptacle gàstric (cataplasmes); 103-106:receptari per a malalties dels humors; 107-125:receptari gàstric per a les malalties dels humors; 126-131:receptari per a les febres palúdiques; 132-137: mels rosades i receptes vàries. Per a aquest autor, Metrodora no és una simple ”empirista” que accepta un fet que se li comunica o que accidentalment observa, sinó que, a partir de les dades empíriques relatives, per exemple, a l'ús d'un medicament, prova la substància i la torna a provar, de manera que pot afirmar en la seua obra “per experiència”, és a dir, havent-lo provat jo mateixa o havent corregit la fórmula en un determinat sentit. Aquesta manera d’actuar la situa en els començaments del raonament que conduirà al mètode experimental.
A partir de l'edició de Kouzis, Marie- Hélène Congourdeau la va traduir al francès en 1993, però la va dividir en 148 capítols. Considera que només han d'atribuir-se a Metrodora els capítols inicials referits a ginecologia. Segons Gemma Storti, el text grec de Metrodora pot dividir-se en tres parts. Els capítols 1-31 tracten sobre malalties uterines i obstetrícia, i estan escrits per una autora anomenada (o que es diu a si mateixa) "Metrodora". Encara que no semblen mostrar cap relació textual estreta amb altres obres mèdiques, no obstant això, a causa del seu caràcter homogeni, poden considerar-se com un grup unitari de receptes. Els capítols 32-95 són una miscel·lània de diversos altres autors i en ells Metrodora adopta els principis de reproducció fidel o cita amb variants. Els capítols 96-137 són extractes d'Alexandre de Tral·les i, en alguns, les receptes se citen gairebé textualment, però en uns altres, les receptes s'han copiat de forma abreujada.
Hem datat l'obra en el segle II, igual que el personatge, però les dates proposades oscil·len entre el segle I i el segle VI. Deichgräber planteja la hipòtesi de la seua activitat en l'hel·lenisme tardà; Irene Calà i Giulia Maria Chesi, a partir del llenguatge i les fonts citades en la seua obra, la daten en època imperial i la situen a Alexandria, i Kousis i De Guerra la posposen al s. VI, basant-se en una suposada cita d'Alexandre de Tral·les, metge actiu en el segle V.
- Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle iv aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdice. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.
Trotula de Salern, autora de De passionibus mulierum curandorum (Sobre la curació de les malalties de les dones), conegut com Trotula Maior, i De curis mulierum (Sobre les cures de les dones), el Trotula Minor, va ser la principal figura de l'escola de Salern, però en el grup de Mulieres Salernitanae, algunes, a més de practicar la medicina, impartien conferències i escrivien tractats. Tal és el cas, en el segle XIV, de Rebecca Guarneixi, que va escriure De urinis (Sobre l'orina), De febrius (Sobre la febre) i De embrione (Sobre l'embrió); Abella de Castellomata, autora de De atrabile (Sobre la bilis negra) i De natura seminis humani (Sobre la naturalesa del fluid seminal) i Mercuriade, artífex de De febre pestilenti (Sobre la febre pestilent), De curatio (Sobre la curació de les ferides) i De unguentis (Sobre ungüents). També, en el segle XV, destaca Constança Calenda, cirurgiana italiana especialitzada en malalties dels ulls, l'obra de la qual no ens ha arribat.
En el segle XII, la polímata Hildegarda de Bingen va escriure la seua obra de medicina titulada Liber subtilitatum diversarum naturarum creaturarum (Llibre sobre les propietats naturals de les coses creades).
Tornant de nou al món grecollatí, Samithra, Xanite i Favilla, per citar només alguns exemples, són autores de receptes adscrites a la farmacologia.
Es pot utilitzar l'obra en:
- CUC, Llatí 4 ESO i Llatí Batxillerat, quan es faça referència a la medicina a Roma o es tracte el tema de la situació de la dona en l'Antiguitat.
- Història, quan s'estudie Roma.
- Valors ètics i Tutoria, com un dels molts referents, al llarg de la història, d’obra científica d’autoria femenina, que puga trencar els estereotips de gènere.
- Biologia, per la seua temàtica: òrgans corporals i substàncies d'origen vegetal, animal o mineral.
- Medicina, pel seu valor de precedent històric en la descripció de les malalties i els tractaments.
Search in all text fields: What you type in this field will be searched in all text fields, in all categories. You can type a single word, or search for an entire phrase by enclosing it in quotes. It also allows you to chain different words using AND or OR, for example you can search for "aristocratic family" AND "poet" and the results must contain the two words or "aristocratic family" OR "poet" and then if they contain one of them, they will come out in the results list.
Search by hierarchy: You will find different hierarchies that you can display by clicking on them, you can select the level or levels of the hierarchy that you want, the selected elements will be searched using an OR criterion, that is, if they meet one of them, it will appear in the list of results.
Search by texts: You will find different text fields that apply to the different categories, the rules of use are the same as those used in point 1, but in this case you are searching in a specific field, not in all of them at the same time, that is, for For example, you can search for "Russian aristocratic family" only in a character's Biography field.
Union of the selection filters: Also at the top you will find a selector in which you will establish the ordering criteria of the output.