Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle iv aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdica. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.
Metrodora
Grècia 2nd century ‖ Unknown 2nd century
Period of activity: From 100 until 200
Geographical classification: Europe > Greece
Socio-cultural movements
Antiquity > Roman culture > Empire
Groups by dedication
Healthcare workers > Physicians
Popularisers / Cultural promoters > Popularisers of science
Writers > Essayists
Writers > in > (Ancient) Greek
Context of feminine creation
Review
Metrodora, metgessa grega que va exercir a Roma, possiblement en el segle II dC. Va escriure un tractat sobre les malalties i les cures de la dona, en què descriu, en el capítol dedicat a les joves, la sitergia, paraula grega que significa ‘rebuig a l’aliment’. Del tractat, se’n conserva una còpia del segle XII dC en la Biblioteca Laurenziana de Florència.
Activities
English
Spanish
-
Cosmética
-
Las plantas que utilizaba Metrodora
-
Localizamos a las médicas romanas.
-
Mater mea
-
Medicina para las mujeres.
-
Metrodora habló de la sitergia
-
Remedios naturales
Catalan
Justifications
Biography
Metrodora va ser una metgessa d’origen grec que va exercir a Roma en el segle II de la nostra era. Va escriure el tractat Sobre les malalties i les cures de les dones. Conté seixanta-tres capítols organitzats en set seccions. Comença amb una afirmació general sobre l’úter com a font de malalties, d’influència hipocràtica. Continua amb capítols dedicats a la inflamació i altres malalties de l’úter i proporciona consells per a curar l’esterilitat i per a aconseguir la concepció. Tracta, així mateix, de les malalties del pit femení i de tractaments cosmètics per a la cura de la dona. Encara que inclou algunes receptes per a facilitar el part, l’obra no és un tractat d’obstetrícia. Demostra un coneixement directe de les obres hipocràtiques i, alhora, fa diverses aportacions personals, com una classificació de diferents fluids vaginals i nombrosos preparats terapèutics.
La seua obra la van referenciar àmpliament altres escriptors de medicina en l’antiga Grècia i Roma, i també va ser traduïda i publicada en l’Europa medieval.
Metrodora és una de les 999 dones incloses en la instal·lació The Dinner Party, de l’artista Judy Chicago.
Works
English
Spanish
Catalan
. Metrodora va escriure el tractat Sobre les malalties i les cures de les dones. Conté seixanta-tres capítols organitzats en set seccions i tracta sobre les malalties de l'úter, el pit, l'estómac i els ronyons. També dona consells per a combatre l'esterilitat . És l'obra d'una dona amb amplis coneixements teòrics afegits a la pràctica de la medicina.
Bibliography
-Alic, Margaret (2005). El legado de Hipatia. Madrid: Siglo XXI, p. 47, (consultat el 14/05/2021), <https://lalibretaciencia.files.wordpress.com/2020/07/el-legado-de-hipatia.pdf>
-Garriga, Montse (2014). “Medicina femenina en la Antigüedad. ¿Mito o realidad?”, Arraona Romana, (consultat el 14/05/2021), <https://arraonaromana.blogspot.com/2014/06/medicina-femenina-en-la-antiguedad-mito.html?view=classic>
-Iglesias Aparicio, Pilar (1990). “Las Mujeres en la Historia del Cuidado de la Salud”, en Mujer y Salud, (consultat el 14/05/2021), <https://www.researchgate.net/publication/303944332_Las_Mujeres_en_la_Historia_del_Cuidado_de_la_Salud>
-Salmerón, María Angélica (2014). “Médicas romanas de la antigüedad”, en La ciencia y el hombre, vol. 27, 1, (consultat el 14/05/2021), <https://www.uv.mx/cienciahombre/revistae/vol27num1/articulos/medicas-romanas-antiguedad.html>
Didactic approach
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.
-Llatí 4t ESO: Bloc Llegat i patrimoni.
-Llatí Batxillerat: Bloc llegat i patrimoni.
-Història 1r ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma