Forta, enèrgica, lliure
Personajes:
Tema: La descripció de persones
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia Ciudadana
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Lengua Catalana y Literatura > 1º ESO > Reflexión sobre la lengua
España > Lengua Catalana y Literatura > 2º ESO > Reflexión sobre la lengua
Enunciado
Ara llegireu un fragment de La dona forta de Maria Beneyto (1925-2011), una de les novel·les més interessants publicades en la dècada dels seixanta al País Valencià, protagonitzada per personatges femenins on es plantegen diverses problemàtiques considerades tabú durant la dictadura, com ara l’avortament, el lesbianisme, la independència professional, etc. L’autora, contemporània de Carmelina Sánchez-Cutillas, de Mercé Rodoreda i de Maria Ibars, entre altres, inicia la seua trajectòria sota el franquisme (1939-1975), règim repressiu que va causar una gran desigualtat i discriminació sobretot per a les dones, on s’hi afegeix la censura sobre la llengua i la prohibició de publicar en català. Maria Beneyto és una de les autores més destacades al País Valencià, tant en castellà com en català. Escriu poesia, novel·la, contes i articles, en els quals empatitza amb els col·lectius més desfavorits. El seu estil realista denuncia les injustícies per qüestions de llengua, gènere, classe social o ideologia política.
“Feble dona, al capdavall… deia el seu pare per fer-la sentir o per estimular-la a realitzar algun esforç, puix que no fallava mai, ni una sola vegada, la reacció indignada d’ella.
Feble dona… Feble dona planyívola, prostrada sota l'assot de l'espècie. Feble dona… Matèria molla i fàcil. Llim sangonós. El pes. La gravidesa. La humanitat. La dolçor apegalosa… Quelcom de viscós que s'arrossega per terra, sense poder-se’n desapegar: terra mateixa, a males penes dreçada, a males penes ixent vora l'origen… Rèmora. Caragol. Tortuga… Tot al contrari del salt formós i difícil que ella estimava. De la refrescant joia dels aires lliures. De la violència, de l'energia, de la força…”
Maria Beneyto Cuñat, La dona forta, Edicions Alfons el Magnànim, Cap. IX, 1a part, pàg. 117-118.
A continuació, per grups, podeu respondre a les següents preguntes?
- És un text narratiu o descriptiu? Raoneu la vostra resposta tenint en compte que narrar és relatar uns fets, reals, o de ficció, amb la finalitat d’entretenir; mentre que descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten.
- Feu un llistat dels adjectius que s’utilitzen per referir-se al personatge.
- Després de comprovar els adjectius que s’empren per a descriure la dona, penseu que la descripció és objectiva (sense que aparega l’opinió de l’autor/a) o subjectiva (on apareix l’opinió o el punt de vista de qui fa la descripció)?
- Busqueu exemples clars de metàfores. Recordeu que una metàfora és una figura retòrica que consisteix a usar una paraula que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.
- Quins personatges apareixen al fragment?
- Al text hi ha una comparació entre dues visions de la dona. Quines visions i en quines línies es descriuen?
- La nova dona que es defensa com és? Copieu les línies on ho diu.
- Per què penseu que apareixen dues visions diferents? Teniu en compte el context de creació de l’obra.
Observaciones y contexto
L’alumnat pot treballar l’activitat de manera grupal o individualment.
Es pot iniciar amb una lectura del fragment de manera individual o en veu alta.
A més, és una activitat que pot anar acompanyada amb preguntes sobre el tema, la intenció de l’autora, les idees que aporta…
Es pot utilitzar en Llengua i Literatura Catalana d’ESO i es pot vincular a temes transversals com la igualtat i l’empoderament de les dones.
Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal.
Hauríem d’explicar un poc el context d’escriptura de l’obra (la postguerra) i quines conseqüències va tindre per a les dones (la dona, base de la família catòlica, era considerada inferior als homes i sense autonomia). Maria Beneyto fa una denúncia de les injustícies per qüestions de llengua, gènere, classe social o ideologia política i la reflexió sobre la condició femenina, tant des d’un punt de vista personal com col·lectiu, és present a tota la seua obra.
L’obra de l’autora Maria Beneyto Cuñat, es pot treballar en les assignatures de Català Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura perquè té producció en les dues llengües. Caldria relacionar-la amb escriptores com Carmen Laforet, Ana Maria Matute, Elena Quiroga o Carmen Martín Gaite o la valenciana Francisca Aguirre, que usen el castellà com a llengua literària.
La seua obra catalana de postguerra és contemporània de la de les escriptores Carmelina Sánchez-Cutillas, Beatriu Civera, Maria Ibars, Maria Dolors Orriols, Cèlia Viñas, Montserrat Abelló, Matilde Llòria i Mercè Rodoreda.
Podria treballar-se també des de l’assignatura de Geografia i Història en el context del franquisme i el paper de la dona durant aquest període.
Descripción
A partir de la lectura i comprensió del fragment de la novel·la La dona forta de Maria Beneyto, l’alumnat haurà de treballar la descripció de persones a través de la recerca dels adjectius i també de figures literàries com la metàfora. A més, reflexionaran sobre la diferència entre la descripció subjectiva i objectiva, i les dues visions de la dona que es descriuen.