Hortènsia en la transició de la República a l’Imperi

Hortènsia va ser filla de l’orador Hortensi, rival i col·lega de Ciceró. D’Hortènsia es conserva un discurs recollit segles després per l’historiador Apià.  
 
Llig el següent text sobre el context històric d’Hortènsia i respon a les preguntes, buscant aquella informació que necessites: 
 
“La situació es va produir amb posterioritat a la mort de Cèsar, l’any 42 aC, quan es va formar un triumvirat (Octavià, Lèpid i Marc Antoni) contra els assassins de Cèsar (Dècim Brut, Marc Brut, Gai Longí). El triumvirat va recórrer a confiscar els béns als ciutadans considerats enemics del poble, els que havien assassinat Cèsar. Però com que no era suficient per a finançar la guerra, van aprovar un edicte per a establir un impost a les 1.400 dones més riques de Roma. Les dones, indignades per ser gravades amb un impost per a una guerra sobre la qual no tenien control, van triar Hortènsia perquè les representara en el Fòrum. Ella va exercir d’advocada per a evitar que aquest grup de dones romanes haguera de pagar aquesta taxa, i probablement ella també era de les dones més riques de Roma. Argumenta que van intentar primer solucionar el problema entre dones, dirigint-se a les consorts dels triumvirs, però, en obtindre una mala resposta de Fúlvia, esposa de Marc Antoni, no van tindre més remei que recórrer a presentar-se en el Fòrum. Així exposava Hortènsia en el seu discurs:   
 
Per què hem de pagar tributs nosaltres que no tenim participació en magistratures, honors, comandaments militars ni, en absolut, en el govern de la cosa pública, per les quals raons us enredeu en lluites personals que aboquen en calamitats tan grans? Per què dieu que estem en guerra? I quan no va haver-hi guerres? Quan les dones han contribuït amb tributs?  

Trad. Antonio Sancho Royo (1985) 
Els triumvirs es van molestar pel fet que una dona els haguera parlat en aquells termes i van ordenar que aquestes dones foren expulsades del Fòrum. No obstant això, l’opinió pública simpatitzava amb el discurs d’Hortènsia i, per tant, el poble feia costat al grup que liderava.  

Gràcies a la seua intervenció van postergar la resolució d’aquest assumpte fins a l’endemà, que va ser quan van elaborar una llista pública de 400 dones, que havien de presentar una avaluació dels seus béns. Van decretar que qualsevol home que tinguera més de 100.000 dracmes, ja fora ciutadà o estranger, lliure o sacerdot, havia de prestar una cinquantena part del seu patrimoni i aportar per a la guerra la renda d’un any.

També va viure la dramàtica fi de la República el major orador que ha tingut Roma: Ciceró, qui va patir durament haver defensat la causa republicana, sent assassinat.  

Després de Ciceró, amb l’arribada del poder imperial, va desaparéixer la llibertat política, per la qual cosa l’oratòria es va convertir en un exercici artificiós de l’escola”.  

Respon a les preguntes: 
 
1. Elabora un eix cronològic en què apareguen situats els següents esdeveniments: mort de Cèsar, Triumvirat de Marc Antoni, Octavià i Lèpid, discurs d’Hortènsia, mort de Ciceró, mort de Marc Antoni (i Cleòpatra) i proclamació d’Octavià com a Cèsar August. 

2. Probablement, quan Hortènsia pronuncia el seu discurs, ja havien assassinat Ciceró, per la qual cosa Hortènsia va ser tres vegades valenta: per desobeir les normes socials que impedien les dones exercir l’oratòria en el Senat, per desafiar els triumvirs amb la seua negativa a pagar impostos, i per fer ús de la llibertat d’expressió. Busca exemples en l’actualitat de persones que també hagen sigut valentes per alguna d’aquestes raons.